Oscar Camps: "L''Open Arms' és massa vell, si no podem reparar-lo a fons o comprar un vaixell nou haurem de plegar"

El remolcador, del 1974, pateix avaries constants que amenacen la seguretat de nàufrags i tripulació

El vell remolcador ja no dona per més. L 'Open Arms, el vaixell de l'ONG badalonina de rescat de migrants, ha complert 47 anys i malgrat les constants reparacions i adaptacions que li han fet ha dit prou. Ara es troba al Mediterrani Central, amb 118 persones a bord que van ser rescatades divendres en dues operacions, i el motor ha tornat a fallar. Els mecànics han pogut apedaçar-lo en alta mar en condicions difícils, i un cop les autoritats els indiquin un port segur on desembarcar els nàufrags s'haurà de fer un replantejament. Oscar Camps, director i fundador de l'ONG, fa una crida a la societat civil catalana per obtenir dos milions d'euros per reparar el vell vaixell o comprar-ne un de nou. Si no, assegura, l'organització no podrà continuar salvant vides. Camps respon a les preguntes de l'ARA en una entrevista telefònica des del vaixell.

L'Open Arms per dins, en vídeos de 360º

Quin problema té l' Open Arms?

Tenim un vaixell del 1974, que tal com està no pot afrontar operacions de rescat al Mediterrani. Contínuament anem fent pegats, reparacions provisionals perquè les definitives són caríssimes. Posar un generador nou pot costar 50.000 euros, i en necessitem dos. El sistema de refrigeració del motor principal acumula sediments... És com si el vaixell tingués colesterol. I quan no es trenca una cosa és una altra. Ens costa molt trobar peces de recanvi o s'han de fer noves. Ha arribat l'hora de prendre decisions: si tinguéssim molts diners compraríem un vaixell nou, però si no haurem de fer una reparació a fons. El 2017 ja fam fer una forta inversió, el 2018 ens vam gastar 170.000 euros i el 2019, 130.000 euros en reparacions i millores. Però per molt esforç que hi posem, no deixa de ser un vaixell vell que necessita canvis a fons. I per comprar un vaixell nou necessitem almenys 2 milions d'euros.

Quina avaria teniu ara?

Encara ho hem d'esbrinar, ho sabrem quan arribem a port. ¿Ens val la pena reparar l' Open? Hem de valorar-ho tot, perquè és un vaixell amb bandera espanyola i totes les certificacions com a embarcació de rescat al dia. Si comprem un altre vaixell haurà de ser també vell, també necessitarà posada a punt, actualització i adaptar-lo com a embarcació de rescat. I aleshores hauríem d'obtenir les certificacions administratives.

Com es financia Proactiva Open Arms?

El 2018 vam rebre 3,5 milions d'euros d'aportacions, de les quals el 90% eren fons privats. Els comptes del 2019 els estem tancant. Les diferents administracions només fan convenis puntuals i ningú vol pagar el combustible o les reparacions, perquè les entitats grans que ens ajuden com el Barça o La Caixa ens demanen finançar projectes. I ens donen molts premis i reconeixements, però amb les medalles no es paguen les factures. Per això apel·lem a la societat civil. Si 200.000 catalans posessin 10 euros a l'any arribaríem a l'objectiu.

A més també hem d'invertir molts recursos en la defensa jurídica: sempre hem guanyat la batalla legal per poder continuar rescatant, però això també ens costa diners.

Avui hi ha una cimera a Moscou per negociar una treva a Líbia. Com veu la situació al Mediterrani Central?

Ara acaba d'arribar l' Ocean Viking, el vaixell de rescat de Metges Sense Fronteres, i nosaltres podem tornar a port, perquè amb el fred que fa i la situació de la màquina hem d'anar a terra. El Sea Watch també està esperant port, amb 119 persones a bord. La situació a Líbia continua empitjorant. I la política de la UE no ajuda: haurien d'obrir els ports a les ONG de rescat, muntar una missió de rescat civil o militar coordinada a nivell europeu, i deixar de finançar grups armats que actuen com a guardacostes del govern de Trípoli. En el rescat de divendres una patrullera líbia ens va estar assetjant i interferint en la nostra feina: havien capturat 60 persones i dues d'elles es van tirar a l'aigua quan ens van veure. Ens van trucar perquè les rescatéssim nosaltres. Alguns dels nàufrags ens han explicat que posen banderes de Tunísia per convèncer la gent que pugi a les seves patrulleres, perquè de cap manera volen retornar a Líbia. S'estan convertint en pirates del mar, i això amb finançament de la UE.

Quines expectatives teniu amb el nou govern del PSOE-Podem?

Esperem que amb el nou govern espanyol la relació amb Open Arms canviï, després de tots els bloquejos del 2019, i puguem tenir una relació més fluida i amb interlocutors estables. Des que el PSOE va arribar al govern, l'únic interlocutor que hem tingut és el ministeri de Foment, de qui depèn la Marina Mercant. També esperem que es creï un eix entre Portugal, Espanya, Alemanya i França que capgiri aquesta tendència extrema de la UE. És molt greu que es perdés per dos vots organitzar una missió de rescat europea.

Un vaixell que anava al desguàs
Quan el 2017 la naviliera basca Ibaizabal va donar el remolcador a Proactiva Open Arms, el vaixell anava a ser desguassat, però ha tingut una segona vida intensa: en dos anys i mig ha navegat més de 59.000 milles (l'equivalent a dues voltes al món) i ha salvat més de sis mil persones d'una mort gairebé segura. L'entitat va acceptar la donació perquè era difícil continuar operant amb un vaixell llogat –com havien fet amb el Golfo Azzurro– a causa de les traves constants que imposaven Itàlia i Malta, inclosos els bloquejos administratius i les amenaces sobre els armadors. Es van invertir 929.000 euros en posar a punt l' Open Arms i remodelar el remolcador per adaptar-lo a les missions de rescat. Però dos anys després les avaries són contínues i sovint s'han d'anular missions perquè no es poden aprofitar les finestres de bon temps de l'hivern. Trobar peces de recanvi és complicat i lent, i per molts esforços que hi dedica el personal de màquines sempre sorgeixen imprevistos.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF