L’escola a Turquia: més jihad i supressió de la teoria de l’evolució

IstanbulEl nou curs escolar a Turquia ha començat amb polèmica pels canvis en el currículum educatiu, que ha dividit els diferents corrents ideològics de la societat turca. Especialment el secularisme i la religió -que xoquen una vegada rere l’altra en les qüestions sociopolítiques del país- han topat novament. Davant del gir conservador del nou programa docent, més d’un centenar d’educadors, acadèmics, activistes i escriptors han emès un comunicat i s’han manifestat als carrers d’Istanbul per demanar una educació “secular, científica i no sexista”.

En aquesta ocasió el debat arriba al sector educatiu amb l’anunci del ministeri d’Educació d’eliminar gradualment la teoria de l’evolució de Darwin de l’educació pública. L’ensenyament del científic britànic, als ulls del ministre d’Educació turc, Ismet Yilmaz, “està per damunt del nivell dels estudiants i no és directament rellevant”, va dir en el moment d’anunciar el nou pla educatiu.

Al mateix temps que el darwinisme desapareix, la interpretació més rigorosa de l’islam agafa pes a les aules, sobretot als instituts més religiosos, coneguts com imam hatip, que han crescut exponencialment des que el conservador AKP va arribar al poder el 2002. Per exemple, el llibre titulat La vida del profeta Mahoma ha creat rebombori entre la població, tant pels elements sexistes que inclou -defineix l’obediència de la dona cap a l’home com una forma d’adoració, tot i que el govern turc ho justifica al·legant que es tracta de referències explícites a l’Alcorà-, com per l’explicació que ofereix sobre la jihad.

Segons el ministre d’Educació, el concepte de jihad s’hauria d’introduir a les escoles com una al·lusió al sentiment “d’estimar la nació”. “La jihad és un element de la nostra religió. El nostre deure és ensenyar cada concepte merescudament i corregir les coses que són percebudes erròniament”, va explicar Yilmaz als reporters.

Per al govern turc l’ensenyament del concepte de jihad ha de servir per contrarestar la utilització de la religió com a justificació de la violència. “L’ensenyarem correctament -va dir Yilmaz-. L’islam és la religió de la pau”. Els secularistes, per descomptat, s’oposen a l’ús d’aquest terme a les aules.

“Això no és menys que una revolució per alterar l’educació pública i assegurar que una visió del món conservadora i religiosa prevalgui”, afirma Soner Cagaptay, investigadora i autora del llibre El nou Sultà: Erdogan i la crisi de la Turquia moderna, al New York Times. “La raó per la qual Turquia no és el Pakistan és perquè moltes generacions han estat exposades a una educació pública secular”, considera l’autora.

També és significatiu el canvi que pateix la imatge del fundador de la república secular de Turquia, Mustafà Kemal Atatürk. La seva figura es reprodueix actualment per tot el país, tot i que s’espera que amb els nous canvis educatius minvin les referències a Atatürk. A l’escola primària es rebaixarà la importància del seu lideratge en esdeveniments com la guerra d’independència, que va desembocar en la creació de la república turca moderna després de la dissolució de l’Imperi Otomà.

El nou currículum, sorgit en bona part com a reacció a l’intent de cop d’estat del 15 de juliol del 2016, inclou com a enemics del país la confraria de Fethullah Gülen -el clergue autoexiliat als Estats Units a qui el govern turc acusa d’organitzar la revolta-, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i l’autoproclamat Estat Islàmic. De fet, després d’aquell alçament el sistema educatiu de Turquia també ha estat exposat a escrutini per part del govern, fet que ha culminat amb l’acomiadament de més de 33.000 mestres i el tancament de nombroses escoles arreu del país.