Publicitat
Publicitat

REFUGIATS

Desenes de milers de sirians patiran la retallada de l’ACNUR

L’agència de l’ONU només ha recaptat el 55% dels diners que calen per atendre 5,1 milions de refugiats

Núvols negres rere les muntanyes anuncien la fi de l’estiu. Aquest hivern es presenta per als refugiats encara més dur que els sis anteriors. Després de set anys de passar penúries, d’esperes interminables i de moltes il·lusions trencades, les famílies que viuen al Líban s’hauran d’estrènyer el cinturó fins a l’últim forat perquè a partir de novembre deixaran de rebre les ajudes de l’ONU.

L’estancament de la guerra de Síria no només està asfixiant els refugiats d’aquell país sinó també les organitzacions humanitàries, que veuen com els seus pressupostos es retallen. Des de fa mesos, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i el Programa Mundial d’Aliments (PMA) han estat contactant amb tota la població siriana registrada en territori del Líban a través de missatges de text al mòbil. Als SMS se’ls avisava que a finals d’any se’ls retirarien les targetes de racionament de l’ONU, amb les quals reben cada mes diners i ajudes.

A només uns metres de Síria, a la localitat fronterera de Wadi Khaled, una dona gran alça la vista cap al cel mentre repassa els versicles de l’Alcorà asseguda a l’entrada de la seva casa de lloguer. Encara no sap què li va passar al seu marit. Un dia va desaparèixer a Homs i mai més va tornar a saber-ne res. La Fàtima va deixar Síria el 2014 i des de llavors ha viscut en sis cases diferents. “L’ACNUR ajuda a reformar les cases als propietaris libanesos si acullen refugiats sirians, però un cop les reformes s’acaben ens en fan fora”, denuncia aquesta refugiada.

Igual que molts dels seus compatriotes, fa alguns dies va rebre el missatge de text de l’ACNUR. Els seus documents han expirat i ha de renovar el seu registre a l’agència de l’ONU. El seu fill Samuel va deixar els estudis per posar-se a treballar i poder pagar els deutes que la seva mare va acumulant. La Fàtima pateix del cor i amb prou feines té diners per pagar-se la medicació.

“Ens treuen les ajudes, renovar la residència és molt complicat i encara més difícil aconseguir feina”, explica la Noha, de 21 anys i veïna de la ciutat siriana d’Homs. “Ens volen fer fora del Líban”, conclou.

La mateixa història es repeteix arreu del país. A la vall de la Bekaa, prop de la frontera de Masnaa, Abu Ahmad treballa de guardabosc. Invàlid per un accident de camió en què va perdre una mà, aquest septuagenari d’Alep sobreviu cuidant un petit bosc que s’alça com un oasi a les portes de Síria. El propietari del bosc li permet viure-hi en una petita casa diàfana amb la seva dona. I ja fa uns mesos que va rebre el missatge de mòbil. “Si ens treuen les ajudes no sé què serà de nosaltres. No podem tornar a Síria. Hauríem de pagar 1.000 dòlars cadascú, 200 per a cada any que fa que som al Líban, si volem sortir-ne . Estic desesperat. Ningú vol contractar una persona vella amb una sola mà”, es lamenta Abu Ahmad.

Per als que volen tornar a Síria, el viatge és molt car. Els refugiats que no tenen residència (la majoria) han de pagar una multa a la frontera o resignar-se a no poder tornar-hi en cinc anys. “¿Però com es pot deixar el país si no tens diners? ¿I tornar a on, si tot està destruït?”, es queixa l’Ali, coordinador de l’ONG Syrian Eyes. “Els joves especialment no poden tornar perquè haurien de fer el servei militar. Moltes famílies han començat una nova vida al Líban després de sis anys. Alguns han aconseguit una feina humil i tenen els fills estudiant. Tot això afecta molt els nens, emocionalment i psicològicament. Imagina’t uns nens que van arribar al Líban amb tres anys i han de tornar a un país devastat”, apunta l’Ali.

Els reajustaments en les ajudes de l’ONU afecten una quarta part de la població refugiada al Líban, d’un total d’1,1 milió de sirians registrats per l’ACNUR al país. Una proporció semblant dels sirians que viuen en altres països de la regió (Turquia, amb gairebé dos milions; Jordània, amb uns 600.000, i l’Iraq, amb uns 250.000) es veuran afectats per la retallada de les ajudes. “El que ha canviat ara és que retallarem l’assistència a 20.000 famílies per donar-la a unes altres 20.000 famílies (l’equivalent a aproximadament 150.000 o 200.000 persones) que no la rebien, perquè han estat avaluades com a severament vulnerables”, explica a l’ARA Lisa Abu Khaled, responsable de comunicació de l’ACNUR. “Malauradament, tot plegat es deu a la insuficiència de recursos per satisfer les necessitats en tots els àmbits. Hem de treballar amb el pressupost de què disposem”, lamenta.

L’ACNUR només ha obtingut un 39% dels 386 milions d’euros sol·licitats per atendre els refugiats sirians al Líban el 2017. A escala regional, els donants internacionals han aportat el 55% dels 6.436 milions d’euros demanats per cobrir les necessitats anuals bàsiques dels 5,1 milions de refugiats sirians.