Publicitat
Publicitat
image-alt

J.A. MENDIOLA

image-alt

Delícies àuries

Després d’haver sentit, dilluns, el darrer concert de la temporada d’Studium Aureum, com és costum a l’església de Santa Creu, el que el cos em demana és fer un ‘copiar-aferrar’ del text que presideix el...

Delícies barcelonines

Liceu. La valquíria, primera jornada de la tetralogia de L’anell del nibelung, després del pròleg, que sota el títol de L’or del Rin es va representar la temporada passada, també amb direcció artística de...

La condició humana

‘Snowpiercer’. No sé què pot costar un blockbuster de ciència ficció fet als Estats Units, però està clar que si no supera els cent milions de dòlars no es pot considerar un títol d’aquestes...

‘Crescendo’

Simfònica. El crescendo musical es refereix a la intensitat, però en aquest cas el vull utilitzar com a metàfora referida a la qualitat de l’onzè concert que divendres vespre l’Orquestra Simfònica de les...

El mirall i la finestra

E stúpids, escrita i dirigida per Blanca Bardagil i Ferran Rañé, encara que als crèdits posi tan sols el nom de la primera com a responsable de la direcció, és un espectacle inspirat en Les lleis...

Turturro no és Woody Allen

Auditòrium. El desè concert de la temporada, que l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va interpretar divendres a l’Auditòrium, dirigit pel director titular, es va convertir en un altre caramel per...

El que i el com

Laura Calvet, Roger Casas de Matos, Juanjo Herrero, Andreu Martínez, Albert Mèlich, Ilona Muñoz, Mercè Sancho de la Jordana, Jaume Sangrà i Estitxu Zaldua, dirigits per Montse Bonet, són els protagonistes...

“Entre dos segles”

Studium Aureum.- De nou aquest petit miracle de les nostres illes que atén per Studium Aureum, heterònim de Carles Ponseti, que a l’auditori del Conservatori havia d’oferir La cançó de la Terra de Gustav...

Autodocumental, és a dir, “vamos a hacernos unas pajillas”

Buenafuente.- El culo del mundo és la primera pel·lícula que dirigeix Andreu Buenafuente, probablement el més famós, conegut i reconegut presentador d’un late show a Espanya. Es tracta d’un documental que,...

Humanitzar l’heroi

Teatro Real. No hi ha hagut ni un comentari sobre el Lohengrin que es representa al Teatro Real que no coincideixi en el fet que no sembla una producció de Gerard Mortier, com si d’un regal de premonitori...

Molt a dir

R ien à dire al Teatre del Mar, amb la Companyia Leandre, dirigida per Leandre Ribera i interpretada per Leandre Ribera, tota una garantia de passar una hora agradable, molt agradable. Humor blanc, molt...

La intemporalitat dels clàssics

Conservatori. A l’auditori del Conservatori, The Messiah , l’obra més coneguda, reconeguda i interpretada de Georg Friedrich Handel,  tal com la va escriure el compositor barroc alemany que es va traslladar...

El valor afegit

Les circumstàncies m’obliguen a fer una crítica no gaire convencional pel que fa a la Tosca que diumenge s’estrenà al teatre Principal de Ciutat, segona entrega de la 21a Temporada d’Òpera, que no són...

Per a les grans ocasions

Jonas Kaufmann al Liceu era, com és de suposar, un dia “per a les grans ocasions”, d’aquests que no s’obliden, d’aquests de “jo hi era” i tantes coses més que el feien un dia especial, molt especial. Per...

Shakespeare i l’‘slapstick’

Contemporitzar Shakespeare sabem que és una tasca del tot innecessària, perquè si algun autor ha transcendit calendaris i altres estris de mesurament que han condemnat el temps a viure encapsat, aquest ha...

image-alt

Dos, cinc, cinc

El titular és més eloqüent del que sembla a l’hora de definir una mica què és Aldarulls. Aquest enfilall de nombres no és altra cosa que la combinació dels components principals de la funció. Dos autors,...

No hi ha molta cosa

La salut, la mala salut, del teatre ha estat sempre un tòpic que des de sempre rodola per sobre d’una cinta sense fi i de la qual es parla en un to de veu luctuós, com si al malalt li manquessin dues...

Contant i “veriuant” històries

E l mono, de Pot de Plom, o també de Xavi Castillo, que és qui l’ha escrita, dirigida i interpretada, de nou al Teatre del Mar. Amb el vestuari han gastat poc, a tot estirar, els vestits i cascs per quan...

El que importa

T osca al Liceu es va presentar com una opció “comercial”, per fer caixa que en diuen, per assegurar-se el màxim nombre d’espectadors possible, i l’òpera de Puccini està clar que és un reclam infal·lible...

Teatre de Barra. ‘Llei seca’

El carrer de Sant Magí es torna a convertir en escenari teatral i aquest cop ho he vist des d’una altra perspectiva, que crec que cal explicar. Vaig ser membre del jurat que seleccionà les sis obres que es...

image-alt

Els morts de gana o la tragèdia del destí

Han passat molts anys, tants com vint-i-sis, des que Estudi Zero, a les ordres de Leona di Marco, va posar sobre l’escenari l’adaptació de l’obra teatral de Sam Shepard Fool for Love, amb el títol Tocats...

Weig, weig, weig...

Auditòrium. Temporada XXV, setè concert de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Ciutat de Palma, dirigida pel titular, Josep Vicens, acompanyats per la mezzosoprano Lorena Medina i el tenor José...

Carrer del Socors, 20

Carrer del Socors, 20. Nova edició del Microteatre i en van divuit, que no és poca broma. I amb tot el bo i dolent que té el format, el que resulta indiscutible és que es tracta d’un esdeveniment en tota...

No fotis!

Teatre del Mar. Quan acabà l’espectacle, un amic em va dir “És millor que Show Cost!!!”. I sens dubte ho és, però, on posam el llistó? A Show Cost? No fotis! L’espectacle de què parl és cacofònicament...

Com un peix dins l’aigua

D imonis és una peça escrita i interpretada per Lluís Colom i dirigida per Joan Gomila. Em manca al programa de mà el nom de l’actor que interpreta el senyor Vallès Armengol, Eusebi, amb l’accent tal qual,...

Viola al Real

Teatro Real.- Ha estat una setmana moguda, cap aquí cap allà i cap allà deçà, i per ordre d'importància subjectiva Tristan und Isolde, producció del Teatro Real mateix que pràcticament des del dia que en...

Escapçar o no escapçar

Auditòrium. J ulio César, de Shakespeare, naturalment, però també de Paco Azorín, per la senzilla raó que l'ha retallada com ell ho ha cregut convenient. S'ha de tenir valor per escapçar una obra mestra....

Factor sorpresa

Poble Espanyol.- Una nova sessió de microteatre, anomenat per a l'ocasió Per fantasia, i els horaris una mica estranys, o si més no que conviden a la confusió per saber a quin tipus de públic va dirigit....

El TIL i la comèdia romàntica

Santanyí. Vivian Caoba augmenta el seu nombre de registres. Així de senzill. És com si d'un temps ençà el personatge hagués donat pas a l'actriu, però sense perdre el bessó d'ella mateixa, cosa que pot...

Calidoscopis

Sala Augusta. Crec que mai no havia vist tantes crítiques elogioses i unànimes d'una pel·lícula tan peculiar i escassament convencional com La grande belleza, la darrera criatura del personalíssim Paolo...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >