Un bon tast de tots els colors de la Passió
La versió que ofereix l’Orquestra de Cambra de Mallorca arriba amb una sèrie de retalls, com són les belles àries de tenor, que, per una altra banda, no la desmereix de la majoria de les seves virtuts musicals.
PalmaEl teatre Principal d’Inca, ple de gom a gom, va ser luxós testimoni de la primera representació de la Passio Domini Nostri J.C. secundum Matthaeum a càrrec de l’Orquestra i Cor de Cambra de Mallorca, dirigits per un Bernat Quetglas que tot i pujar els escalons de tres en tres sempre té la mirada cap a dalt, alçant el diapasó cada cop més amunt. Bach era una fita, una tercera B que li mancava al seu incipient projecte musical. Un esdeveniment que col·loca la formació en un replà superior, tant pel que fa a l’orquestra, que amb les darreres incorporacions supera amb escreix les expectatives, com també el cor, amb el qual ha aconseguit una formació molt sòlida i preparada per a un esdeveniment d’aquesta magnitud. Magnitud, esdeveniment i monumentalitat van lligats a la peça d’ençà que Mendelssohn la rescatà d’un perillós oblit cent anys després de la seva composició. Val a dir que la versió que ofereix l’Orquestra de Cambra de Mallorca arriba amb una sèrie de retalls, com són les belles àries de tenor, que, per una altra banda, no la desmereix de la majoria de les seves virtuts musicals. De fet, aquest arranjament de la Passió segons sant Mateu BWV 244 és un primer pas que obre les portes a grans projectes fets des d’aquí, una demostració del potencial que atresoren les noves generacions de músics, no sense l’esmentat suport d’alguns mestres d’una generació anterior.
Pel que fa a l’adaptació de la més grandiosa passió de les dues que es conserven, trobam un quartet de solistes prou competent, amb un Antonio Aragón com a Evangelista, que segur que també ha estat un element imprescindible per a la consecució de tan ambiciós episodi, no tan sols per la seva condició com a personatge, sinó també com a artífex del buc de tan immens edifici. Jesús va ser interpretat per Xavi Mendoza, juntament amb les dues dones, la contralt Serena Pérez i la soprano solista Soledad Cardoso. Tots ells amb bona projecció, volum, adelitada expressivitat i un nivell molt semblant, circumstància que dona homogeneïtat a una funció que a més de coral ofereix diferents possibilitats a membres de cor, com Juan Carles Simó en funcions de sant Pere, Pep Alarcón com a Pilat o Miquel Company com a sacerdot i Judes. Però no tan sols els cantaires tenen el seu moment, també alguns músics com a solistes ofereixen moments cabdals de la vetllada, com és ara el Ebarme dich, mein Gott, que oferiren Ramon Andreu i Serena Pérez, o el Ja freilich will in uns de la viola de gamba de Joan Fiol amb Xavi Mendoza, o el fonamental continu de Pedro Aguiló, o els oboistes, Joan Rodríguez i Alvaro Márquez… i podríem continuar, com per exemple amb la Coral Infantil Onzequinze de Joventuts Musicals de Palma. Tot plegat, un bon tast de tots els colors de la Passió. Els que no hi foren, per moltes, comprensibles i variades raons, segur que algun dia no molt llunyà ja arribaran.
P.S.- L’aparell de l’aire condicionat també va exercir de continu i no està en la partitura.
