No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Marcos Torío

Tornaré a veure Som Palau / Som Estable, l’exposició que Ana Laura Aláez ha inaugurat a Es Baluard Museu. L’artista basca presenta cinc peces (quatre escultures i una fotografia) que reflexionen sobre la dependència de la matèria i el buit des d’una perspectiva mediterrània. Ho fa a través de materials humils, com l’espart d’unes cordes trenades, que ocupen l’espai simulant cabells de dona. Però no amb un propòsit amable, purament estètic, perquè hi ha una cosa ‘retorçada’ en el seu plantejament, disposició i execució, en la qual han col·laborat artesans de Mallorca i Eivissa. El concepte de refugi està present en la proposta, sempre com hi està el mateix cos de la creadora. Fins l’1 de setembre.

Acudiré al teatre Xesc Forteza per veure Manu, l’espectacle que Manuel Rodríguez presenta dins la programació de Palma Dansa. El ballarí parteix de la idea que, a la mitologia oriental, el seu nom li donaren al primer ésser humà. A partir d’aquí, aprofita per indagar en qüestions identitàries en una experimentació del moviment del cos. Dijous, 2 de maig, a les 20 h.

Compraré un exemplar d’Intocables, on el periodista Albert Llimós desgrana alguns dels casos que ha tractat com a cap d’investigació de l’ARA sobre assetjaments, abusos sexuals i de poder. La Campana.

Assistiré a la inauguració del festival de circ d’Alcúdia Circaire i veuré l’espectacle de Des-Equilibrats a la plaça de l’Església. Camaleó reflexiona amb humor sobre la transformació que ha sofert la regió mediterrània. Divendres, 3 de maig, a les 17 h.

Tornaré al cinema per veure Hate Songs, que se centra en la reunió de dos actors ruandesos i un tècnic de so belga a l’antiga seu d’una emissora de ràdio, clau en el genocidi ruandès de 1994. Assajaran el programa que va transmetre als seus oients les cançons de l’odi que varen incitar a l’extermini. La reconciliació no serà tan fàcil com creien. Dirigeix Alejo Levis i té un repartiment format per Àlex Brendemühl, Nansi Nsue i Boré Buika. CineCiutat.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Aniré fins a Inca, per veure al teatre Principal la representació semiescenificada de la que probablement és la millor òpera de Wolfgang Amadeus Mozart: Don Giovanni. Serà el darrer concert de la temporada que l’Orquestra i Cor de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Quetglas, oferirà en aquest recinte. Gairebé una estrena, ja que el primer cop que la interpretaren va ser a Pollença, al Claustre, una nit de pluja amb suspensió a mitjan representació inclosa. Pau Camero, Jorge Tello, Toni Aragón, Ximena Agurto, Joan Miquel Muñoz. Margarita Rodríguez, Inma Hidalgo i Sebastià Serra en seran els protagonistes, sota la direcció escènica de Miquel Àngel Raió. Dissabte, 4 de maig, a les 19 h.

Escoltaré la pianista russa Alexandra Dovgan, de 17 anys, deixebla del mestre de mestres Grigory Sokolov, interpretant el Concert per a piano, de Robert Schumann, acompanyada per l’Orquestra Simfònica Illes Balears dirigida per Pablo Mielgo, la qual, tot just després, acompanyada per l’Acadèmia Simfònica, oferirà la Simfonia núm. 15 de Dmitry Xostakóvitx. Dijous, 2 de maig, a les 20 h.

Recomanaré Elling, de Simon Bent, en la versió teatral de Pau Carrió, interpretada per David Verdaguer, Albert Prat, Albert Ribalta, Òscar Muñoz i Queralt Casasayas, que es representa a l’Auditori de Manacor. Es tracta de l’entranyable història de dos inquilins d’un psiquiàtric, dos perdedors que deixaran de ser-ho. Dissabte, 4 de maig, a les 19.30 h.

Veuré al teatre Principal de Palma l’enèsima versió de La casa de Bernarda Alba, de García Lorca, en l’adaptació dirigida per Alfredo Sanzol, actual màxim responsable del Centro Dramático Nacional, i a la qual podem trobar presència mallorquina, amb la intervenció de Lluqui Herrero i Caterina Alorda, juntament amb 13 protagonistes més. Divendres, 3 de maig, a les 20 h.

Llegiré els Dietaris de Mircea Cartarescu, l’autor romanès de Solenoide, L’ala dreta, L’ala esquerra… que sona any rere any a les travesses del premi Nobel de literatura. Tota una efemèride, ja que fins ara tan sols s’havien publicat en la seva llengua i al seu país. L’editorial Lleonard Muntaner ha estat la que ha assolit un cim de gran envergadura amb aquest antològic recull de 496 pàgines, traduït per Xavier Montoliu Pauli, que abraça des de l’any 1990 fins al 2017, i que, com diu ell mateix, es tracta de “la cartografia més extensa i més complexa de la meva ment”.