Un fenomen que es renova cada any, puntualment, és la desconsideració d'Aena envers els seus usuaris mallorquins. Es constata just després del final de la temporada turística: no l'endemà mateix, perquè la temporada es tanca el 31 d'octubre i l'endemà és Tots Sants i, per tant, festiu. Però el primer dia hàbil després de quedar orfes de turistes (cada vegada menys orfes) comencen les obres a l'aeroport i, amb elles, les molèsties i els perjudicis per als usuaris. Però si els usuaris són residents, autòctons, indígenes, aborígens, aquestes molèsties i aquests perjudicis, quina importància tenen? Cap ni una, al contrari: les obres tenen per objectiu millorar les instal·lacions de l'aeroport, i per si en teniu cap dubte, així ho repeteixen –en castellà i en anglès, mai en català– uns rètols que trobareu arreu del camí que faceu, tant a les sortides com a les arribades. ‘Estamos trabajando para mejorar el aeropuerto’ – ‘We are working to improve the airport’. Cal recordar que l'absència de retolació en català va contra la Llei de normalització lingüística i l'Estatut d'Autonomia, i és inacceptable en un lloc públic com el recinte aeroportuari.
Aena va obtenir de l'aeroport de Son Sant Joan, només l'any 2024, un benefici net de 1.934,2 milions d'euros. Aquests guanys espectaculars situen l'aeroport mallorquí, invariablement cada any, entre els tres més rendibles de l'estat espanyol, juntament amb els de Barcelona i Madrid, i a molta distància de la resta. És ociós remarcar que Mallorca no té les dimensions de Barcelona ni de Madrid. A la vegada, Son Sant Joan és l'aeroport que, en proporció a la capacitat del territori, rep una quantitat de viatgers més desproporcionada (arriba a multiplicar quasi per vint la població resident, que de per si ja és la de major densitat de l'Estat: 249 habitants per quilòmetre quadrat, enfront dels 97 de la mitjana espanyola). També és el que creix a un ritme més desficiós, amb l'objectiu de donar satisfacció a les exigències dels hotelers i altres empresaris del sector.
A canvi, dels tres aeroports esmentats, només el de Madrid rep inversions generoses de manera regular. Barajas Adolfo Suárez és un aeroport que disposa d’unes instal·lacions sempre renovades i confortables, òptimament connectat amb la ciutat i els voltants, just al contrari del que passa amb El Prat Josep Tarradellas i Son Sant Joan Rafa Nadal (ja sé que no es diu així, afortunadament, però no falta qui ho voldria i ho proposa). Les úniques inversions que rep l'aeroport de Palma són les que es destinen al seu constant engrandiment, que l'ha convertit en aquest equipament òbviament desmesurat, un instrument al servei de la sobreexplotació i l'especulació amb el territori de l'illa.
A canvi, l'usuari resident es passa l'interval que va de Tots Sants fins a Pasqua havent d'aguantar obres a l'exterior i a l'interior de la terminal, instal·lacions tancades, restriccions de serveis, recorreguts demencialment llargs per arribar a les portes d'embarcament o per sortir a l'exterior, amb escassa o nul·la atenció a persones velles, malaltes o discapacitades i un llarg etcètera de contratemps, incomoditats i obstacles. La sensació de recórrer l'escenari d'una pel·lícula distòpica (caminant passadissos, sales, cintes, escales sota una llum esmorteïda, només per arribar o tornar d'un vol domèstic) és paral·lela a la certesa de ser víctimes d'una descomunal, descarada, parasitària presa de pèl.
