No te’n perdis ni una

La setmana que comença, amb Marcos Torío

No faltaré a la cita amb La Tarara de Josi Alvarado, que es representa al teatre Principal d’Inca. Nominada a set candidatures als premis Max, narra la vida de Rosa, una nina que toca el violí entre fantasmes, i d’una prostituta, de nom també Rosa, que recorr els carrers durant les nits. A partir del gènere del thriller, ens permet descobrir la història mai explicada de molts d’infants que han hagut de lluitar contra els seus fantasmes durant anys. L’atmosfera de l’Espanya dels anys 70 forma part d’una proposta escènica amb música en directe, cabaret i poesia. És una oda a la maternitat i al perdó. La crítica l’ha comparat amb la creativitat de Lorca i Almodóvar. Dissabte, 11 de maig, a les 20 h.

Gaudiré de La violació de Lucrècia, posada en escena al CaixaFòrum Palma d’un dels poemes tràgics més importants de William Shakespeare. És una obra reflexiva i excelsa, protagonitzada per Mercè Sampietro i Marta Marco, dues de les millors intèrprets femenines i referents indiscutibles de l’escena teatral nacional. Dilluns, 6 de maig, a les 19 h.

Obriré Confeti, de Jordi Puntí. A través del personatge d’un periodista musical, explora i reconstrueix la biografia de Xavier Cugat. El llibre és un equilibri entre la realitat, la fantasia, la quotidianitat i la mentida. Proa.

Assistiré a la conferència La transició energètica: els reptes en el disseny d’instal·lacions dels edificis, a càrrec d’Andreu A. Moià Pol. Forma part del programa de la UIB. Ciència amb tiramisú a l’Espai Sus Cultura de Palma. Dijous, 9 de maig, a les 18.30 h.

Recomanaré Mi reno de peluche, la sèrie de set episodis que conta la història de Donny Dunn, un cambrer i aspirant a còmic que, després de tenir un gest amable amb una clienta del bar, aquesta es converteix en una assetjadora molt perillosa. Està basada en l’experiència de l’escriptor, comediant i actor (n’és el protagonista) Richard Gadd i es converteix en un estudi profund del trauma amb diverses ramificacions. És ja, sens dubte, una de les millors sèries de l’any. Netflix

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Escoltaré el darrer concert de la temporada que l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per a l’ocasió amb el nord-americà Joshua Weilerstein, oferirà a l’Auditòrium del passeig Marítim de Palma. Wolfgang Amadeus Mozart i Serguei Rakhmàninov seran els subjectes el·líptics de la vetlada en què interpretaran la Simfonia núm. 36 K. 425 del primer, una de les poques que s’imprimiren en vida del compositor, i les Danses Simfòniques Op. 45 del segon, l’única en la qual el mestre utilitzà el saxòfon alt com a instrument solista per fer, d’alguna manera, un recorregut per la seva carrera, que finalitzà amb un Al·leluia escrit a sobre de la partitura. Dijous, 9 de maig, a les 20 h.

Veuré a Cineciutat l’estrena de la segona i, de moment, darrera pel·lícula dirigida, escrita i interpretada per Viggo Mortensen. Hasta el fin del mundo és un western i una història d’amor entre una dona valenta, interpretada per Vicky Krieps, i un immigrant danès, que interpreta Mortensen, i que transcorr durant la Guerra de Secessió, la causa del daltabaix de la parella protagonista. Divendres, 10 de maig.

Llegiré La tarde de un escritor, de Peter Handke, que el Nobel alemany dedica a Francis Scott Fitzgerald, autor d’un conte amb el mateix títol, i que li serveix com a reflexió amb ell mateix i tot el que l’envolta. Traduïda per Isabel García-Wetzler i editada per Alfaguara.

Aniré fins a la Llotja per veure l’exposició que el britànic Julian Opie ha concebut especialment per a l’ocasió. Un conjunt de dotze peces que vigilen dos gegants d’acer de catorze metres d’alçada situats a la plaça. Complementen l’exposició tres peces animades amb LED i situades al passeig de Sagrera, al passeig del Born i al casal Solleric. Fins al 31 d’agost.

Veuré a Filmin la translació del còmic a la pantalla de Persèpolis, que la mateixa autora va dirigir. Marjane Satrapi, guardonada amb el premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats del 2024, es va donar a conèixer tot just publicar aquesta obra que fou un revulsiu dins el món de la novel·la gràfica. Una autobiografia que comença al seu Iran natal i acaba a París, on començà a estudiar Belles Arts per dedicar-se al còmic i triomfar amb aquesta història, real com la vida, la seva.