Fita a fita
Esports 09/09/2022

Sa Paredassa, un estret i vertiginós pas cap a la marina d'Albarca

Itinerari breu i agosarat per un dels espais naturals d'Eivissa més abrupte i salvatge dels Amunts d'Eivissa a la parròquia de Sant Mateu

Joan Carles Palos
5 min
La ruta.

PalmaLa toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (IEB, 1995) d’Enric Ribes Marí és la prova fefaent de la riquesa del paisatge cultural d’aquest tram agrest i solitari del litoral dels Amunts. En el següent itinerari penetram un dels racons més bells i salvatges d’Eivissa, un territori gairebé verge, on tan sols els vells pescadors i, qui sap si també, els vells contrabandistes eren capaços d’entrar-hi. Sa Paredassa és un d’aquests espais: “un tram de camí fet d’escalonets a la roca, que acaba amb una gran escala, estreta i alta, feta sobre una paret alta, que li dona suport”. El pas, objectiu de la nostra ruta, té l’entrada per sa Rota Nova i baixa fins a vorera de la mar, a sa Gravada i l’antic Varador dels Ullals.

Per accedir a l’inici de la caminada, hem d’anar en direcció al Pla d’Albarca, des de Sant Mateu o des de Sant Miquel de Balansat. Una cop assolida la carretera que circumda el pla –ric en cultius de cereals, figueres i vinya– i transcorregut un quilòmetre, trobam a la dreta una pista de terra que condueix a Cala d’Albarca i que du fins a un collet, punt de trobada de quatre camins –el primer, per on hem vingut; dos a la dreta, el de sota baixa a la cala, i un a l’esquerra, per on arrancam la caminada. Aquí deixam el nostre vehicle.

La ruta

[00 min] Iniciam la passa per un camí ample i clar que s’orienta cap a llebeig (sud-oest), no gaire decantat del penya-segat, el Penjall d’Albarca. De moment avançam a l’obra d’un espès pinar sense gaire vistes al nostre entorn. A poc a poc, el camí del principi esdevé un carrerany que ressegueix les ondulacions del terreny. [15 min] Assolim un replanet sobre el qual s’assenta una vella barraca, actualment en estat ruïnós. És la Caseta de la Guàrdia, un topònim força expressiu dels recollits per Enric Ribes en aquell entorn. El filòleg, nascut a Eivissa el 1955, constata que, entre altres possibles usos, aquesta construcció albergà un cos de vigilància militar acabada la Guerra Civil espanyola.

A partir d’aquest punt comença un tram sense tirany ni traça de petja humana que posarà a prova la nostra paciència i capacitat d’orientació. Des de la mateixa barraca seguim vora la timba en la mateixa direcció que hem dut fins ara (sud-oest/oest) per un terreny rocallós, de garriga bruta i aspra, i molt incòmode. La vista del cap d’en Mosson i del tram de costa fins a la Cala d’Albarca és senzillament espectacular. [35 min] Després d’una breu però molt intensa travessa fora camí, assolim una mena d’oasi. Es tracta d’una esplanada rodona, semblant a una era o una antiga carbonera, que podria coincidir en la descripció que fa Enric Ribes i Marí de la plaça del Ball: “És un replà rocós i rodó, quasi ovalat, situat vora el taller de penyes, a l’oest del Savinar i del cim del puig d’en Pereta, que s’ha servit com a plaça de ball pagès des de temps immemorials. No hi ha cap font a les proximitats d’aquest antic lloc de ball, però hi abunden els cocons”. Aquest indret té l’entrada per sa Rota Nova i la sortida cap a la mar per la plaça del Ball, fins a sa Gravada i es Nedador, prop del varador dels Ullals.

El primer tram de sa Paredassa és una vertiginosa esglaonada volada i picada sobre la roca.

A la dreta de l’esmentada esplanada (oest/nord-oest) trobarem senyes que ens menen cap a l’inici del senderó de baixada, prim i a estones gairebé invisible. No obstant això, obrim bé els ulls per no perdre passa. A poc a poc treim el cap del bosc i observam que ens acostam a un penyalar que sembla que no té sortida. És aquí on uns escalons travats a la roca i uns petits marges de sosteniment ens indiquen que som a prop del pas. [45 min] És així com entram dins sa Paredassa, un tram de camí absolutament volat –no recomanat per a les persones afectades de vertigen–, fet d’escalonets picats a la roca que acaben en una escala bastida sobre una imponent paret seca. Tot i que de tot d’una lleva l’alè, el pas és segur i amb bones preses per a les mans.

Pesca i contraban

Un cop som als peus de sa Paredassa, paga la pena girar la ullada cap enrere i prendre consciència de la verticalitat del pas i de la proesa que suposà el seu condicionament. Els usos d’aquesta via sembla que estan íntimament relacionats amb la pesca i podria ser també amb el contraban. L’indret s’hi diu amb aquesta activitat il·legal, tot i que no trobam ningú que ens ho pugui confirmar. Continuam baixant i aviat trobam indicis d’una antiga ocupació humana, tanques de paret seca i una barraca mig esbucada [55 min]. El senderó continua descendint, cada vegada de manera més suau, cap a la mar pel mig d’un bosc espès i brut. Topam amb una segona barraca, aquesta en millor estat de conservació que l’anterior [1 h 05 min] i que sembla en ús. Des d’aquest punt, si tiram cap a la dreta (est), podríem arribar a la Cala d’Albarca; no obstant això, la malesa i els recents despreniments de roques ho fan gairebé impossible.

Optam per acostar-nos a la mar, a sa Gravada i el varador dels Ullals, per un terreny ombrívol i no tan rost com el que hem travessat per arribar fins aquí, tot i que els costers es precipiten vertiginosament en tocar la vorera [1 h 30 min]. L’abandonament dels usos agrícoles i pesquers de la zona són la causa del deteriorament progressiu de tot l’entorn, envaït per una malesa que dificulta considerablement la progressió. La toponímia recollida i estudiada per Enric Ribes i Marí per tota la costa de Sant Antoni de Portmany esdevé en aquest indret una teranyina de noms que denoten la forta presència humana a l’entorn, tant per terra com per mar.

Sa Gravera, entre cala d'Albarca i el cala d'en Mosson, és a prop d'un antic varador d'embarcacions de pesca.

Quant a sa Gravada, el filòleg eivissenc ens diu que “és una raconada oberta al nord/nord-est, de voreres escarpades, on, segons els informadors, hi havia graveta i s’hi anava a nedar”. Avui dia es fa impossible pensar que algú pugui acudir a peu fins aquí per fer un capfico, llevat que ho faci en barca. A la dreta d’aquest indret, més enllà del morro de sa Gravada o dels Ullals, Ribes hi localitza un varador, avui dia desaparegut a causa dels temporals. Els Ullals fa referència als forats entre les roques per on les aigües d’escorrentia es filtren cap a la mar.

La tornada la farem pel mateix camí, posant esment en tots els trams descrits que presenten una dificultat objectiva de progressió i orientació.

Les dades

Dificultat 4 sobre 5

Distància 2,3 km

Desnivell 260 m

Durada 1 h 30 min

Altitud màxima 283 m

Ruta no circular

Fita_a_Fita

stats