28/09/2022

L'Espanyol i el racisme

2 min
Alderulls durant el Marroc-Xile al RCDE Stadium

Divendres passat el camp de l’Espanyol va acollir el partit entre les seleccions de Xile i el Marroc. El club no era ni l’organitzador ni l’amfitrió de l’esdeveniment, de la mateixa manera que no ho és dels concerts que es fan a l’estadi. És absurd tenir una gran instal·lació com la nostra per utilitzar-la només vint cops l’any. Cal buscar ingressos atípics i, si paga i es comporta, tothom hi és benvingut. De fet, llogar el camp perquè hi juguin un partit de futbol és, per raons òbvies, més coherent que no pas llogar-lo perquè hi facin un concert.

Tothom ha vist les imatges lamentables que es van produir divendres: aficionats saltant els torns d’entrada, d’altres arrencant cadires i molts saltant al camp. No hi va haver cap dany irreparable ni cap cost que no assumeixi l’assegurança. Però les imatges no són gens gratificants, i la sensació de temple deshonrat ha dolgut molts pericos. Un grup de joves va tenir un comportament incívic i això és motiu lògic de crítica i preocupació. I un aprenentatge: encara que no en sigui l’organitzador, el club s’ha de responsabilitzar i (pre)ocupar de quins mecanismes de seguretat s’estableixen en tots els actes que es fan al nostre camp. Fins aquí, tots d’acord.

El problema comença quan una part de l’afició perica vincula, a la manera dels discursos creixents de l’extrema dreta, uns determinats comportaments a uns orígens. Sigui des de l’aparentment innocent “jo no soc racista però”, sigui des de l’exigència d’expulsions, sigui directament des de l’insult. Tot i que creixent, els pericos racistes són minoria, i en una mateixa proporció que al conjunt de la societat. Són dels que pensen que els que ens neguem a generalitzar ho fem per quedar bé i ens acusen, en els millors dels casos, de “bonistes” (entenc que ells es consideren “dolentistes”). 

Ara bé, que hi hagi tants pericos racistes com catalans racistes no és un problema per a l’Espanyol. En tot cas, ho és per a tots els ciutadans de Catalunya que volem una societat compromesa amb els drets humans i amb la diversitat. Com a pericos, el nostre problema específic és que els més racistes, aquells que defensen les postures de l’extrema dreta, creuen representar l’esperit del club. I de la mateixa manera que (en la seva terminologia) volen expulsar els “moros” del país, ens volen expulsar a nosaltres de l’Espanyol. Amb això donen la raó als enemics de l’Espanyol. Volen un club residual, identificat amb una ideologia totalitària. Ens acusen de mals pericos pel fet de ser d’esquerres, catalanistes o, simplement, demòcrates. No entenen que l’Espanyol serà divers o no serà. A la gespa i a la grada, tots units pels colors blanc-i-blau.

stats