Les Rotes Llargues, pels esforçats camins de la memòria

PalmaEn aquesta excursió no apuntam cap a cap gran cim, tan sols guiam les nostres passes pels camins de la memòria. Velles camades i antigues rotes que ens parlen d’un passat agrícola molt esforçat i que ens deixen també testimoni de la forta repressió exercida a Mallorca a partir del cop d’estat del 1936. Per un costat transitarem la fina frontera que separa els municipis de Calvià i Andratx per arribar fins a les Rotes Llargues, dins les terres de So n’Hortolà, on una atapeïda i descontrolada massa forestal ha gairebé esborrat tota senya de dura subsistència pel domini i productivitat del territori. Per l’altre, ens assabentam de l’existència d’un campament de presoners a la possessió de Sa Coma, a poca distància del Capdellà en direcció a Andratx. Aquest espai estigué operatiu entre gener del 1937 i juny del 1938. Presos republicans, majoritàriament mallorquins, provinents dels centres de reclusió de Can Mir i dels Caputxins hi participaren com a ‘mà d’obra esclava’ en les tasques de reparació i ampliació dels trams de camí que actualment constitueixen les carreteres que uneixen el Capdellà amb Andratx, pel coll de n’Esteve, i Peguera, per la Vall Verda. En total, per aquest campament hi passaren més de 800 persones, segons informa la doctora en Història Maria Eugènia Jaume, en el seu llibre Esclaus oblidats: els camps de concentració a Mallorca (1936-1942), editat el 2019 per Documenta Balear. La línia 107 del transport públic interurbà de Mallorca connecta Palma i el Capdellà (informació de línies, horaris i disponibilitat al web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada de bus cap a l’interior del poble pel carrer Major fins a la plaça de Bernat Calvet, on s’ajunten el camí de Galatzó amb les carreteres d’Andratx (Ma-1031) i Peguera (Ma-1012). Nosaltres continuam tot dret, orientats cap a ponent, pel carrer del Coll de n’Esteve. Les nostres primeres passes són un breu recorregut per asfalt fins a arribar a l’altura de les cases de Sa Coma. Un cop superades, sobre un revolt de la carretera, trobam a l’esquerra un camí de terra, senyalitzat com a ruta cicloturística (camí de la Vall Verda/Peguera) [10 min].

Avançam pel camí de la Coma Nova, cases que trobam arrenglerades a la dreta del camí [20 min], després de fer passes entre camps de garrovers i vells sementers. De cara tenim un prominent queixalot, probablement el puig de les Tarteres (158 m). La coma s’estreny i es torna a obrir a l’altura de na Solera [30 min]. Travessam el torrent del Gorg i assolim una important cruïlla: a l’esquerra el camí de la Vall Verda, en direcció a Peguera; a la dreta, el camí de la Cova, que apunta cap a la possessió de Son Vic. Giram en aquest sentit i recorrem un centenar de metres fins a topar amb un portell de ferro, sempre obert, i un camí a la dreta que penetra una coma paral·lela al torrent del Gorg [35 min]. Topam una barrera de ferro que es pot superar per l’esquerra. A poc a poc, ens van sorgint pel camí restes de l’antiga activitat agrícola i ramadera de la zona. Un pou, síquies i un corral d’ovelles.

Seguim el curs del torrent sense deixar el camí fins a topar amb un motor d’extracció d’aigua, sota una alzina. Arbre i màquina, ubicats al bell mig d’una nova cruïlla. Momentàniament, seguim el camí de la dreta. Aviat descobrim una síquia a la nostra esquerra. El punt on la infraestructura hidràulica i la nostra camada s’ajunten trobam un gorg immens [50 min], antigament usat com a punt de captació d’aigua (hi apareix una resclosa). Tornam enrere fins a l’anterior cruïlla i giram a la dreta, comellar amunt. Un camí ample, obert amb pala excavadora, que s’enfila esponerós pels costers de la muntanya. Allà on acaba la pista [1 h 15 min], trobam restes del camí vell que, després de travessar un collet, sembla diluir-se entre la malesa. Hem d’anar voltant el comellar que tenim a la dreta sense perdre cota per anar a sortir als sementers de Cas Xoriguer [1 h 25 min]. Seguim el camí que de les cases ens mena en direcció a la carretera (km 5/Ma-1031), a l’altura de Son Fenàs [1 h 40 min].

La plana del Capdellà

Avançam novament per asfalt, un tram no gaire llarg. Uns metres abans del portell de Son Sampola [1 h 45 min], sortim de la carretera per l’esquerra, orientats cap a llevant, per anar a cercar un coll que tenim a la vista. Passam per davant un pou amb abeurador. Trobarem restes de tirany i alguna fita esparsa que ens ajudaran en aquest tram de ruta, molt orientatiu. Al final del coster, topam amb una paret seca, que travessarem per l’extrem de la dreta. [2 h 05 min] Un cop assolida la carena, podem guaitar un instant sobre la plana del Capdellà des d’aquesta magnífica miranda natural.

Orientats cap a gregal (nord-est), avançam per damunt del penyalar fins a trobar un vell camí de carro, ample i clar que ja no deixarem fins a arribar a les cases de les Rotes Llargues [2 h 20 min]. Es tracta d’unes construccions en estat ruïnós, als peus del puig de la Grua (482 m), expressió del treball esforçat del pagès de muntanya. Deixam a l’esquerra el camí que s’enfila en direcció al puig i seguim tot dret, per iniciar el descens cap a So n’Hortolà. [2 h 30 min] Passam per sota del coll de la Grua, a la nostra esquerra, que fa partió amb la possessió de Galatzó, mentre el camí gira a la dreta cap a un portell sense barrera. Ja començam a veure als nostres peus el final de la ruta.

A l’altura de les cases de So n’Hortolà [2 h 45 min], a l’esquerra d’un portell tancat, neix un nou camí de carro que ens traurà de la possessió al camí de Galatzó (GR 221.2) [2 h 55 min]. A partir d’aquí, ens resta un curt tram de camí asfaltat fins a entrar al Capdellà per la plaça de Bernat Calvet [3 h 05 min].