L’ermita de Sant Nofre, un accidentat ‘desert’ a la muntanya de Son Forteza

PalmaHi ha dues ermites de Sant Nofre molt conegudes a Mallorca. Una és la que trobam al municipi de Sant Joan, dalt del puig de sa Bastida; i l’altra, la de Puigpunyent, ubicada dins els costers meridionals del puig de sa Parra, dins terres de Son Fortesa. Però Miquel Àngel Escanelles Garau en cita dues més al seu blog ‘Toponímia Mallorca’, una als afores de Palma, devers el Portitxol, i una més a Deià, a la possessió de Son Rutlan, tot i que d’aquests dos ‘deserts’ eremítics o llocs de vida ascètica i de solitud no en queda ja cap referència física.

L’ermita de Sant Nofre de Puigpunyent va ser fundada l’any 1660 per l’ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. La seva ocupació fins al primer quart del segle XIX va ser molt accidentada i farcida d’episodis enigmàtics. Aquest és el punt d’arribada d’un itinerari que ens durà a recórrer part del camí vell d’Estellencs, una via de comunicació històrica, d’època medieval, integrada dins la Ruta de Pedra en Sec.

La ruta

[00 min] Partim des de la mateixa parada de l’autobús (L-201/tib.org), al camí de sa Vela, darrere la biblioteca municipal, i pel carrer Major marxam en direcció a la sortida del poble cap a Esporles i Banyalbufar pel coll del Grau. Deixam a l’esquerra la Casa de la Vila i les oficines de la Policia Local mentre avançam per aquesta via, que aviat muda de nom cap a carretera Nova d’Estellencs. El puig de na Fàtima marca el nord inicial de la nostra ruta, mentre a la nostra esquena tenim el puig de na Bauçana.

Abandonam la vila pel barri de Son Bru de Dalt. [10 min] A l’altura del quilòmetre 1 de la carretera que uneix el poble amb sa Granja d’Esporles (Ma-1101), deixam a la dreta el llegendari Garrover de les Sabates i, seguint els indicadors del GR-221, ens dirigim cap a les cases de la possessió de Son Fortesa pel camí vell d’Estellencs. Passarem la barrera d’entrada a la finca i tot d’una a l’esquerra se’ns apareixerà la caseta de l’Era o Graner del Delme, construcció ubicada als peus del puig d’en Pinyó que antigament servia per dipositar-hi el delme, impost que els productors havien d’entregar al senyor, al rei o a l’Església i que consistia en una desena part de la collita d’alguns productes del camp. En el cas concret del delme de gra, s’obligava a entregar una desena part de les quarteres recollides a l’era. Travessam els espaiosos sementers de Son Fortesa, travessant pel torrent de la Riera i amb el puig de na Fàtima a la dreta, mentre una tirada llarga de plàtans gegantins ens acompanyen fins als peus de les cases [30 min].

Abandonam el camí asfaltat que arriba a les cases de Son Fortesa i tombam a la dreta per un camí de terra allà on els indicadors de fusta ens assenyalen la ruta a seguir (camí del Grau i coll d’Estellencs). A partir d’ara ja som en el camí vell d’Estellencs, antigament un camí de ferradura, estret i empedrat, que amb el temps i maquinària ha anat guanyat amplària a trams. 

Tres fonts

Després d’uns primers revolts ben empinats, [40 min] ens ve una recta llarga i a l’esquerra se’ns apareix una canal de pedra i, un poc més avall, un gran aljub, que arreplegava l’aigua de tres fonts molt properes: la de l’Aritja, la de l’Albelló i la de la Replegada o de la Creu de l’Ermità. Perquè, si ens hi fixam, veurem damunt una roca una creu posada en aquest indret en memòria de l’ermità Josep de Sant Antoni, el qual hi va morir despenyat aquí mateix l’any 1740.

Prosseguim la marxa i poc després, damunt un revolt a la dreta, trobam restes del camí vell que ens ajuden a adreçar i fer més via en assolir el replà des del qual ja veim les cases de la Muntanya, actualment abandonades. A la dreta trobam les restes d’una antiga teulera, activa per darrera vegada entre el 1936 i el 1947. Un poc més amunt, el camí voreja la font de l’Albelló [50 min], una font de mina que servia per abeurar el bestiar que pasturava per aquells redols. A l’altura de les austeres cases de la Muntanya, el camí es desvia cap a la dreta, direcció nord-est; passarem un primer portell i, un poc amunt, un segon portell [1 h 05 min], que ens endinsarà a l’alzinar. Des d’aquí, el camí pren tot dret cap a la dreta, vorejant la paret seca que antigament separava els conreus del bosc. Superats uns pendents, on encara són visibles restes de l’antic empedrat, el camí de carro esdevé un tirany fitat fins que uns metres després reprèn el camí de carro, que ja no deixarem fins a la propera cruïlla.

[1 h 25 min] Assolim una bifurcació important. A l’esquerra deixam el camí vell d’Estellencs a deu minuts del coll (665 m) i prosseguim dret cap al Grau. Iniciam un breu descens i aviat ens ve una corba pronunciada; al seu interior a la dreta trobam una ruïnosa olla d’un vell forn de calç. Hem d’estar atents perquè, quan el camí remunta [1 h 30 min], veurem una fita vora una llosa senyada a la dreta que indica el començament del senderó que baixa fins a l’ermita. El caminet ens du fins a una paret amitgera rere la qual ja ens apareixen un conjunt de construccions en estat d’abandonament total [1 h 35 min].

Ermita de Sant Nofre

“Aquest centre espiritual, ubicat als costers meridionals del puig de sa Parra, es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire misteriós i de pau que omple la contrada”. Així se’ns descriu aquest redol màgic a la Guia dels Pobles de Mallorca (Consell Insular de Mallorca/Grup Serra, 2001), tota una convidada a deixar-se endur per l’ambient i les vistes que ens regala.

L’ermita de Sant Nofre es troba ubicada dins terres de Son Fortesa i fou fundada l’any 1660 per l’ermità Jaume Català de Sant Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. Posteriorment, Príam de Villalonga i la seva muller, Onòfria Mir, aleshores propietaris de Son Fortesa, possibilitaren la construcció de l’oratori, que es posà sota l’advocació de sant Nofre. Jaume Català morí el 1689 i l’ermita fou definitivament abandonada el 1776 després que el seu únic habitant, l’ermità Josep de Sant Antoni, morís despenyat vora la font de la Replegada, de camí cap a Puigpunyent. En el segle XIX hi va haver un segon intent d’ocupació que no fructificà a causa d’un violent robatori que patiren els seus que hi vivien (Font: Guia dels Pobles de Mallorca).

La tornada al poble la farem seguint el mateix itinerari per on hem vingut i posam fi a la marxa a la parada del bus TIB [3 h 10 min].

@Fita_a_Fita