Publicitat
Publicitat

El Barça arrenca amb tres defenses, avança amb dos i tanca amb quatre per atacar millor

La flexibilitat defensiva omple l'atac d'arguments

Ahir, contra el Celta, el Barça de Tito Vilanova va exagerar la seva capacitat d'adaptar la seva forma per trobar la millor manera d'imposar el seu estil i aconseguir sumar la novena victòria en deu partits de Lliga. L'equip blaugrana, camaleònic com mai, va sortir amb unes idees, va veure cap a on l'encaminaven i va saber modificar el guió per derrotar l'agraït conjunt gallec amb solvència. El marcador, sense ser gaire ampli, sí que va tancar-se prou aviat per reservar forces de cara al pròxim partit contra el Celtic, dimecres.

Les principals modificacions es van concentrar en la línia defensiva, però des d'allà van afectar tot l'engranatge col·lectiu. Com vull atacar?, com m'estan atacant?, es preguntava Tito Vilanova, àgil i encertat en la lectura del partit. Inicialment, el Barça va sortir amb una defensa de tres, amb Mascherano, Adriano i Jordi Alba. Busquets va ocupar la base de l'atac blaugrana, oferint una passada enrere a Xavi, Iniesta o Cesc (que van permutar les seves posicions en atac a l'òrbita de Messi), i només se situava com a central si el Celta allargava molt les seves jugades. Però com que els gallecs s'havien vestit amb un 4-3-2-1 sense extrems, les bandes podien permetre's el luxe d'incorporar-se a l'atac. Jordi Alba va pujar més per l'esquerra que no pas Adriano per la dreta. Entre tots dos es repartien la tasca d'ajudar Mascherano a controlar la velocitat de Iago Aspas, l'únic perill del Celta en els primers compassos del partit.

Defensant amb una piràmide invertida davant la frontal de l'àrea, el Celta controlava bé un Barça que buscava explotar les connexions interiors entre Messi, Cesc i Iniesta, ajudats per la verticalitat de Pedro i Villa. En molts moments les habituals parets i passades interiors s'havien de convertir en vaselines per superar la muralla defensiva gallega, que anava reculant metres per protegir el porter Javi Varas.

Però als 15 minuts Vilanova va detectar que d'aquella manera es corria el risc d'encallar-se i va donar l'ordre de tancar amb Busquets i Mascherano (és a dir, a priori, una defensa de quatre), per donar llibertat als laterals i guanyar arguments ofensius exteriors. Adriano i Jordi Alba van guanyar presència a camp rival i, a través de les situacions de dos contra un que generaven amb els extrems, van obrir la defensa del Celta. L'1-0, de fet, va venir poc després d'aquesta alteració tàctica en una bona combinació entre Pedro i Adriano, que va desdoblar el canari per dins per rematar una bona centrada a l'àrea. L'empat i el 2-1 van ser tan seguits que no van alterar els plans de cap dels dos equips.

El Celta també va mutar (combinant el 4-3-2-1 amb el 4-2-3-1) i va començar a buscar les pessigolles al Barça per la dreta amb Augusto, que en les transicions envaïa l'espai a l'esquena de Jordi Alba. Entre ell i Iago Aspas van amenaçar Valdés i van forçar Tito Vilanova a rumiar una altra sacsejada tàctica abans del descans. Després d'haver de fer un primer canvi per lesió (Alves per Adriano), el tècnic va preferir esperar-se al pas pels vestidors per executar-la: Bartra per Cesc, per consolidar la defensa amb dos centrals que fixessin Aspas i donar estabilitat a la possessió amb Busquets de migcentre i Xavi i Iniesta com a interiors. L'equip va moure's llavors amb el seu clàssic 4-3-3 per dominar, adormir i matar el Celta.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF