Torre de Fornells, guardiana del gran recer de la tramuntana de Menorca

PalmaEl port de Fornells, en el terme del Mercadal, és un dels més importants de l’illa. Tot i que els seus usos principals en l’actualitat són el pesquer i l’esportiu, històricament ha estat el gran recer de la costa nord de Menorca i un important centre de producció salinera. Amb els seus quatre quilòmetres, des de la bocana fins a la colàrsega, és un dels refugis nàutics més grans de l’illa, després del port de Maó. Gaudeix de molts d’encants, el gastronòmic n’és un, però el patrimonial potser sigui, des del nostre punt de vista, el més destacat. Encara que qui es pot negar a caure en la temptació de tastar una bona caldereta!

Des del segle XVII, Fornells focalitzà una part important de la defensa militar de l’illa. El 1604, dalt de la Mola, s’hi construí una talaia per a la vigilància del port. Vint anys després, el 1625, s’hi bastí el castell de Sant Antoni, el fort de Fornells, a partir del qual naixeria el raval de Fornells i l’església de Sant Antoni (1783). Més endavant vindrien la torre de l’illa de les Sargantanes, de 1800, i la torre de Fornells, un any més tard. Ja a finals del segle XIX, s’hi instal·laren les defenses submarines a l’entrada del port. Finalment, durant la Guerra Civil, es completaria la fortificació de la badia de Fornells amb les obres de la bateria de costa de la Mola, entre 1936 i 1939, i la construcció de búnquers i nius de metralladora arran de la mar. La defensa republicana contra un possible desembarcament pel vessant nord de l’illa per part de les tropes sollevades (franquistes), a l’inici del conflicte armat.

Al segle XVIII existien quatre salines a Menorca, totes al nord de l’illa: La Concepció, abans anomenada ‘Salines Noves’, a Fornells; les salines de Tirant Vell, des de llavors anomenades ‘Ses Salines Velles’, també a Fornells; les salines d’Addaia; i les salines de Mongofra, situades al fons del port d’Addaia. La producció industrial de sal va continuar al segle XX. La competència amb la sal importada de les grans àrees de producció espanyoles i estrangeres va forçar el declivi de la indústria salinera menorquina. De les quatre salines que hi havia en aquell moment, La Concepció és l’única que encara està en funcionament.

Si volem fer servir el transport públic per accedir al punt de sortida, les Salines de Fornells, actualment en desús, les línies 41 i 45 són les que connecten amb la zona (podeu consultar-ne horaris i disponibilitat al web mou-tmenorca.com).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix llogaret de les Salines orientats cap a tramuntana. Podem seguir el vial per a vianants habilitat a la dreta de la calçada. Passarem per diversos tancats a vorera de la mar, altre temps d’ús agrícola i ramader, un dels quals encara conserva un pou amb capelleta. Més endavant, una casa ben emblanquinada, l’Estància d’en Garrafó [05 min], i a punt d’arribar al port de Fornells, a la dreta, a l’altura de la punta de la Creu [10 min], trobam una sínia a banda esquerra de la calçada. Tot plegat, un primer contacte amb el paisatge més autèntic de la badia de Fornells.

Avançam cap al nord pel passeig de la riba d’un dels ports més serens de l’illa. [30 min] Just a l’altura de la vella fortalesa de Sant Antoni (1625), les restes del qual reposen a vorera de la mar, ens queda a l’esquerra l’església dedicada al mateix sant (1783), mostra fefaent de la consolidació de l’antic raval del castell, just quan aquest entrà en preocupant declivi, durant un convuls segle XVIII a Menorca. Fornells evolucionà a partir d’aquell moment com un establit mariner que es desenvoluparà al voltant de l’església. Un poc més endavant, arran de mar, veurem les restes d’un búnquer de la Guerra Civil.

[45 min] Al final del passeig arrenca un costerut caminoi que puja primerament a la coneguda com a ermita de la Mare de Déu de Lourdes, situada dins d’una petita cova rocosa, resguardada del fort vent de tramuntana. Abans d’escometre aquest camí, prenem el senderó que per damunt del roquissar ens ha he dur fins al cap de Fornells per la petita farola que guia l’entrada al port des del cap de la Paret [1 h 00 min]. Una passejada que ens regala una ampla visió panoràmica de l’entorn, sobretot del cap de Cavalleria, a la banda de ponent, i el perillós Escull de Tirant, als nostres peus. Tornam al camí principal fins a la cova (ermita de Lorda) i enfilam el darrer tram de pujada fins a la torre de Fornells [1 h 15 min]. Fou aixecada durant el domini anglès de l’illa entre el 1801 i el 1802. En un document de l’època és denominada torre de la Punta, encara que també fou coneguda com la torre de Tirant o de l’Enderrossall del Guix. Es tracta d’una de les torres més voluminoses de tota l’illa amb la finalitat de controlar l’accés al port de Fornells.

Deixam la torre i avançam cap a ponent per un camí de terra que volta la rada coneguda com ‘el Naufraig de la Sola’, una ampla obertura entre el cap de Fornells i la punta Mala. Tancam la volta a aquesta icònica península del nord de Menorca per darrere del cementeri de Fornells [2 h 05 min]. Un portell amb barrera sense pany obert sobre un tancat de paret seca ens marca el camí a seguir cap a Cala Tirant, que primer ens ha de dur al clot del Guix. A diferència del territori que hem transitat fins ara, resta al nostre davant una zona més amable i erma, formada per plaques de roca maresa sedimentada. Travessam una paret seca i entram dins una bella cala a la qual arriba una altra paret i on s’aboquen les tímides aigües de la font dels Escalons [2 h 15 min]. A partir d’aquest punt, el tirany va ascendint progressivament fins a desembocar en la urbanització Platges de Fornells [2 h 30 min]. Si seguim el carrer de Dalt anirem directes a la rotonda d’entrada d’aquest nucli costaner. Si, per contra, optam per visitar Cala Tirant, bastarà de seguir els indicadors que anirem trobant a mà dreta del carrer.Un cop deixam enrere aquest complex urbà [2 h 45 min], un brogidor indret durant els mesos d’estiu, seguim l’ample vial que connecta amb la carretera de Fornells. Ho feim per un carril habilitat per a vianants i ciclistes, a l’esquerra de la calçada. Entre la vegetació, cap a la tramuntana, apareixerà la senyorívola casa de Tirant Nou, d’aspecte imperiós, flanquejada per dues torretes i amb el parament vermellós. Sortim just a l’entrada de la urbanització de les Salines, on finalitza la nostra caminada [3 h 10 min].

@Fita_a_Fita