De Ferreries a Cala Galdana per l’escaleta de Torrepetxina

PalmaEn aquesta ruta exploram l’únic pas viable per baixar de Ferreries a Cala Galdana, l’escaleta de Torrepetxina. Conegut itinerari tradicional del senderisme menorquí, el pas permet vèncer el desnivell de les parets rocoses del barranc, connectant la zona interior amb el fons de la vall. L’origen d’aquest pas és històric i purament ramader i agrícola. El barranc d’Algendar ha estat, des de l’època de la dominació àrab i l’Edat Mitjana, una de les zones més fèrtils de l’illa gràcies al seu corrent d’aigua permanent. Els horts del fons del barranc necessitaven estar connectats amb els llocs de la part alta de la plataforma rocosa, com el lloc de Torrepetxina. D’aquí l’existència d’aquesta via, atès que la tradicional, que arranca de la mateixa esplanada de l’alzina monumental del barranc d’Algendar, fa anys que està tancada.

Disposam de transport públic tant per arribar a Ferreries com per tornar de Cala Galdana. Per horaris i disponibilitat de línies, podeu consultar el web ‘Mou-t Menorca’ (mou-tmenorca.com).

La ruta

[00 min] Des del cementeri municipal, ens posam a caminar en direcció a Ferreries. Aviat tombam a la dreta pel carrer del Camp. Aquí trobam els indicadors i plafons informatius del camí Reial. A l’esquerra del camí tenim els Pouets [05 min], una antiga construcció dedicada al subministrament d’aigua potable per als habitants de Ferreries. Després d’una suau baixada, travessam la carretera de Cala Galdana (Me-22) i, orientats a ponent, escometem una breu i intensa remuntada fins a situar-nos a l’altura del lloc de Biniatrum. Avançam per un camí de terra entre paret seca.

En ser davant el portell del lloc de Son Guarnesset [25 min], els indicadors ens desvien cap a la dreta. Entram de ple en el camí Reial alhora que ens submergim dins un espès alzinar. Aquí trobam la creu de Son Gornés [35 min], que recorda un tràgic fet succeït en aquest mateix indret el setembre del 1865, quan un llamp provocà la mort d’un missatge, mentre arreplegava el bestiar de la zona amb uns altres companys. El plafó informatiu també ens conta “la por del caçador” i com en Pons de les Ferreries, gran caçador, no tingué el seu millor dia el dissabte de la Mare de Déu de Gràcia.

Prosseguim la caminada per aquest bell i ancestral camí de ferradura, que ens duu ara a travessar les discretes fondalades del barranc d’Algendaret. Deixam a l’esquerra la font o pou de la Perdiu Blanca, interessant conjunt etnogràfic per a l’aprofitament dels recursos hídrics i espai que alberga una de les nombroses llegendes d’aquesta contrada, i assolim un nou punt d’interès, la cova Reial [1 h 00 min], a la dreta del camí. Al marge dels seus usos en la prehistòria, sembla que aquest petit coval ha servit durant segles d’aixopluc per a traginers, pastors, caçadors i pagesos. Tot seguit ens ve la costa de na Salema, topònim d’origen musulmà que significa pau i serenitat.

[1 h 10 min] El camí Vell s’acaba i desemboca sobre un camí asfaltat, que també arriba a Ferreries. Continuam tot dret fins que un indicador de fusta ens desvia cap a l’esquerra. [1 h 05 min] És la marca precisa per iniciar el descens pel pas d’en Revull, un dels passatges més bells i encisadors de l’illa de Menorca.

En Revull era un “moro bandejat” de cabells reülls (d’aquí el seu nom) que s’havia amagat per aquell redol tan esquerp. Un bon dia els habitants de la contrada li donaren escampavia i el glapiren sota la penya Fosca, balmes que trobam a l’esquerra del camí. Aquesta vella llegenda menorquina ens acompanyarà durant els quatre-cents metres de recorregut d’aquest pas, refugi de biodiversitat que sorprèn tant per la frondositat i espessor del bosc com per la diversitat d’espècies vegetals.

Al final, sortim al camí de terra que hem deixat abans [1 h 25 min]. A la sortida del pas, sobre unes penyes que tenim a la dreta, podem veure una altra creu. Segons Francesc d’Albranca, la col·locaren en record d’un ferrerienc que es proposà treure un niu de miloques o de falcons reials que hi havia a la penya Fosca. El camí continua descendint paral·lel al torrent que tenim a la dreta.

Els següents punts d’interès són la font de les Penyes, a l’esquerra, i les cases de Sant Antoni de s’Aranjassa i del Molí de Dalt, a la dreta [1 h 30 min]. Aquest indret és ideal per recordar la tràgica història d’aquella novia, maleïda per una bruixa i segrestada pels pirates, que embogí en saber que, després d’una llarga escapada, havia romàs presonera a la seva pròpia terra. “Sa novia d’Algendar / avui és en terra, –demà serà en mar: / avui menja capons i gallines, / demà menjarà sardines / a la vora de la mar.”

El camí travessa el barranc i s’eleva esponerós, clos dins la gorja de pedra. Una magnífica i monumental alzina, ‘la Senyora’, a banda esquerra, dona pas a una plana sota uns penyals, amb un dipòsit tradicional [1 h 40 min]. Continuam pujant fins que començam a treure el cap del canaló. Aquí hem d’estar atents a una marca verda sobre la paret seca de la nostra esquerra [1 h 45 min]. La mateixa paret articula un pas que ens permet accedir al viarany que connecta el camí Reial amb l’escaleta de Torrepetxina.

Orientats a migjorn, el senderó avança aferrat a una paret seca situada a la nostra esquerra, al final de la qual trobam un portell que hem de passar. El següent és a la dreta, rere el qual trobam un vell pou amb abeurador. Guiats per les marques verdes, anirem passant d’un tancat a un altre, on predominen les pastures naturals: terrenys coberts d’herbes i plantes silvestres que creixen sense la intervenció humana directa i serveixen d’aliment per al bestiar.

Escaleta de Torrepetxina

[2 h 10 min] El tirany s’acosta als penyals que guaiten sobre el barranc d’Algendar i la cova del Càrritx, on trobam una bella i impressionant miranda natural. Tot seguit tornam a entrar dins la garriga, sempre orientats a migjorn. [2 h 25 min] A poc a poc, les marques verdes ens fan girar a l’esquerra, cap a l’interior d’un estret comellar, on trobam una bassa de porcs i un aljub. Tot seguit l’espai s’estreny més encara i descendim per una torrentera habilitada com a pas de persones i animals, és l’escaleta de Torrepetxina.

[2 h 40 min] Arribats al fons de la vall, closos entre parets monumentals, el camí gira a la dreta en direcció a la mar. Pastures esponeroses i restes d’una poderosa infraestructura hidràulica, ara en desús, ens acompanyen en aquest darrer tram de ruta. Allà on el viarany sembla no tenir continuïtat trobam un portellet de ferro a la dreta que ens treu sobre un camí ample de carro que ja no abandonarem fins a arribar a la urbanització de Cala Galdana [3 h 15 min].

@Fita_a_Fita