L’ermita de Betlem pel camí de Can Canals

PalmaLa següent ruta és una caminada llarga però tranquil·la entre la vila d’Artà i l’ermita de Betlem. Un itinerari lineal que transita per un dels paisatges culturals més intensos del gregal de l’illa de Mallorca: camins i possessions amb història, com Son Sureda i Can Canals, que en època musulmana constituïen l’alqueria de Benimira; comellars estrets i allargassats amb un interessant i molt fràgil patrimoni natural; una bella i interessant toponímia que revela usos, costums i llegendes estretament vinculades al territori, com la penya de l’ermità Macari i l’observatori militar de la Coassa. Com sempre, recomenam l’ús del transport públic per als nostres desplaçaments. Per arribar a Artà disposam de les següents línies: L-325 Alcúdia-Cala Ratjada; L-411 Cala Rajada-Manacor; L-411e Cala Rajada-Palma; i L-421 Colònia de Sant Pere-Artà. Al web ‘tib.org’ trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de cada línia.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de l’antiga estació de tren d’Artà, lloc on actualment fan parada les línies del bus TIB, a l’avinguda de Costa i Llobera. Orientats cap al mestral de la vila, el nostre primer objectiu és el camí de Can Canals, que s’inicia entre l’escoleta Pou de sa Lluna, a la dreta, i el CEIP Na Caragol, a l’esquerra, veí aquest de l’IES Llorenç Garcias i Font. Mentre feim les primeres passes, recordam que el tram ferroviari entre Manacor i Artà s’inaugurà el 1921 i es mantingué actiu fins al 1977, any en què es clausurà la línia que des d’Inca connectava amb el nord-est de Mallorca. Actualment transformat en línia verda es pot recórrer d’Artà a Manacor a peu o en bicicleta.

Ubicats a l’inici del camí de Can Canals [15 min], entre l’escoleta Pou de sa Lluna i el CEIP Na Caragol, avançam en direcció als afores d’Artà. El camí, asfaltat i amb un primer tram llarg i rectilini, va fent pujades i baixades. [30 min] Aviat, un cartell ens informa que entram dins l’àmbit d’influència del Parc Natural de la Península de Llevant. Poc després, la camada gira a la dreta, perd l’asfalt i ens situa sobre un important entreforc de camins. Hem de seguir tot dret i deixar a l’esquerra el camí de Son Sureda. Passam entre uns xiprers centenaris on es pot veure, a l’esquerra, el pou d’en Petro. Davant hi podem veure les cases de Can Canals [45 min], que deixam a la dreta. En època musulmana, Son Sureda i Can Canals conformaven l’alqueria Benimira.

Seguim un camí ample, de terra, que s’enfonya dins un espès pinar. Atenció! Perquè just dins una corba a l’esquerra i abans de travessar un torrentó tributari del torrent de Can Canals, hem de veure a la dreta un somier fent les funcions de barrera [55 min]. Abandonam la pista i passam aquest portell, perquè d’aquí arrenca el camí Vell de l’ermita de Betlem. Després d’un primer tram planer i frondós –sementer de ses Piquetes–, [1 h 10 min] el caminet comença a enfilar-se pels costers d’aquest llarg i estret comellar que neix al Replà, molt a prop del coll dels Pescadors (374 m). Tot i que hem de salvar un important desnivell, la pujada és molt suau i còmoda.

Sortim a la carretera d’Artà a l’ermita de Betlem [1 h 45 min], a l’altura del km 7 (Ma-3333). Ens dirigim cap a l’esquerra, al coll dels Pescadors. A uns dos-cents metres de distància, sobre un revolt a la dreta ja de baixada a l’ermita, a la dreta de la carretera, hi trobam senyalització de la ruta del parc que travessa per aquest indret. La sendera, no gaire clara al principi, aviat hi esdevé, i també precisa. Poc abans de sortir novament a la carretera [1 h 55 min], passam per davall la penya de l’ermità Macari. Una petita balma on una rajola aferrada a la pedra ens informa d’aquest espai de llegenda.

Però qui era l’ermità Macari? Segons va poder documentar l’important folklorista mallorquí Andreu Ferrer i Ginard (Artà, 1887 - Palma, 1975), va néixer a Felanitx dia 2 d’octubre del 1799. Batiat amb el nom de Bartomeu, era fill de Bartomeu Monserrat i d’Antònia Adrover, de Can Passol. La seva vida religiosa s’inicià a l’ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa i, desitjant una vida encara més austera, migrà cap a la Trapa (Andratx). Després d’un breu període d’exclaustració, devers el 1820, recuperà la seva vocació a l’ermita de Betlem fins a la seva mort, el 7 de maig del 1881. L’ermità Macari feu vida de sant penitent i es distingí per la cega obediència a tot manament.

Tot plegat, una personalitat que ha esdevingut llegenda... Així, a la penya que du el seu nom es conta que “l’ermità Macari, una vegada, cavava grava amb alguns homes just davall el roquissar que feia un poc de cova”. En aquell moment, tots sentiren amb esglai el cruixir del penyal que els anava a caure a sobre. Quan semblava tot perdut, l’ermità “parà el penyal amb la seva mà, com si fos una petita pedra”. Creure no és pecat, deia mossèn Alcover.

Na Bernadeta

Després de la primera drecera sortim a l’asfalt i ens desplaçam a l’esquerra per enganxar la continuació del camí Vell de l’ermita de Betlem. Tornam a recuperar la carretera i en el següent revolt, sortim per la dreta i seguim el camí fins a la font de l’Ermita [2 h 05 min], dita també de na Bernadeta, per la representació que alberga aquesta petita gruta artificial en commemoració de les aparicions marianes a Lorda el 1858. Des d’aquí, ens dirigim cap a l’ermita de Betlem per un passeig envoltat de xiprers, en el seu darrer tram. [2 h 15 min] L’antiga alqueria musulmana de Binialgorfa esdevingué ermita el 1805. Fundada per membres de la comunitat eremítica de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa, va tenir entre els seus benefactors el cardenal Despuig i el canonge Joan Dameto.

Just darrere l’ermita, trobam un petit portell del qual neix, orientat cap a mestral, un caminoi que comunica amb la Coassa (325 m) [2 h 25 min], un promontori amb belles vistes sobre la badia d’Alcúdia, des d’on podem gaudir d’una extensa perspectiva de la Serra Artana, del bec de Ferrutx fins a la Talaia Moreia. Aquí trobam també unes construccions corresponents a un vell observatori militar d’acabada la Guerra Civil. Des d’aquí iniciarem la tornada desfent les passes que hem fet fins a arribar a l’estació d’Artà [4 h 50 min].

@Fita_a_Fita