Candidats confirmats i incògnites per resoldre a set mesos de les eleccions municipals

ManacorVirgilio Moreno ha estat el darrer candidat municipal confirmat a Mallorca, després d'haver estat elegit aquesta setmana passada per unanimitat per l'agrupació socialista d'Inca per encapçalar la llista a les municipals del 2027. Moreno és batle d'Inca des del juny del 2015, fa prop d'onze anys i mig. Va ser candidat pel PSIB-PSOE el 2015, el 2019 i el 2023 i, encapçalant la llista per al 2027, serà la quarta vegada que es presenta.

A set mesos de les eleccions municipals, la revelació dels candidats dels principals municipis de les Illes Balears és un degoteig. I a l'altre extrem de la llarga trajectòria del batle socialista inquer hi ha el candidat de MÉS-Esquerra a Manacor, Ferran Montero, recentment proclamat batle de la capital del Llevant, després de la renúncia d'Oliver per dedicar-se a la cursa electoral al Consell de Mallorca. El candidat, que ha estat delegat de Cultura i Educació durant aquest mandat, a 31 anys representa ara la renovació després de tres eleccions consecutives en què la de MÉS-Esquerra ha estat la llista més votada.

No queda clar com afectarà l'avançament electoral a escala estatal els anuncis polítics en l'àmbit municipal, ja que la llei fixa la presentació formal de les candidatures dins els 20 dies posteriors a la convocatòria. Tenint en compte que la legislació estableix que s'han de convocar oficialment 55 dies abans i que la data prevista és el 23 de maig del 2027, el termini legal per presentar candidatures seria del 14 al 19 d'abril. En el cas del partit socialista, les eleccions generals han forçat aturar el procés de primàries que tenien previst per a aquest mes d'octubre als municipis de més de 20.000 habitants, els que queden pendents després d'haver anunciat les candidatures a les institucions suprainsulars, insulars i als municipis de més de 50.000 habitants. Aquí entrarien Manacor, Llucmajor i Alcúdia –amb l'excepció d'Inca, que ja té candidat. El PSIB-PSOE preveu que després de les eleccions del 29-N "Ferraz enviarà un nou calendari", motiu pel qual encara no se sap si abans de final d'any tots aquests processos s'hauran pogut desbloquejar. Pel que fa als municipis més petits, la proclamació de candidatures es dilataria segurament fins a finals de febrer, expliquen fonts del partit.

Més enllà de la dinàmica estatal, la preparació de les candidatures municipals ja havia començat molts mesos abans. El primer candidat per als principals municipis de les Illes Balears que s'ha fet públic ha estat David Pujol, de MÉS per Mallorca, qui s'estrenarà com a cap de llista a Ciutat. El passat 2 de juny es proclamava per encapçalar la candidatura del 2027 a Palma.

Al juliol es varen anar anunciant altres noms a diferents municipis, com el de Montero; el de l'actual batle de Palma, Jaime Martínez, que repeteix per al PP, i Àgueda Reynés per al PP a Maó. La maonesa actualment ocupa el càrrec de delegada de l'IBAVI a Menorca i no és regidora, però serà la quarta vegada que encapçala la llista dels populars a la capital de Menorca. Va aconseguir la batlia el 2011 i el 2015, però el 2019 les esquerres la recuperaren. El 2023 no es va presentar, però els resultats de Mateu Aínsa, que tornaren a enviar els conservadors a l'oposició, l'han feta tornar a la política municipal per intentar reconquerir Maó.

També al juliol, el PSIB-PSOE tancà les primàries a Palma i Calvià, amb Iago Negueruela i l'actual delegat del Govern de les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, com a candidats. Si bé Negueruela s'estrenarà a la política municipal després del seu pas pel Govern i pel Parlament de les Illes Balears, la de Rodríguez serà la cinquena candidatura pel PSIB-PSOE a la batlia de Calvià: 2011, 2015, 2019, 2023 i 2027. Va ser batle durant dos mandats consecutius, del 2015 al 2023 i aquest dimarts ha anunciat que dimiteix del càrrec de delegat del govern per centrar-se en la contesa electoral a la batlia.

Un dels darrers anuncis ha estat el del PP de Llucmajor, que presentarà Mateu Palmer com a candidat a la batlia. Palmer, arquitecte de professió, no va anar a les llistes del 2023 i tampoc no ocupa cap càrrec municipal. Aquest serà el seu primer paper públic destacat en la política local. El PP ha optat en aquest cas per un perfil nou per substituir l'actual batlessa de Llucmajor, Xisca Lascolas, qui després d'un mandat travessat per diverses polèmiques com la de la macrogranja de gallines de Son Perot, l'ampliació del polígon de Son Noguera i la recollida de fems, ha decidit tancar una etapa de 16 anys dedicada a la política municipal. N'ha presidit la corporació municipal des del 2023.

El PP de Manacor també ha apostat per una persona fora de l'àmbit de la política municipal per a encapçalar la candidatura d'un dels pocs municipis que han estat bastió de l'esquerra durant aquest mandat. L'entrenador de futbol Jaume Mut va ser proposat per la junta local dels populars el passat mes d'agost i presentat públicament a principi de setembre. Mut substituirà Maria Antònia Sansó al capdavant dels conservadors, després d'haver encapçalat la candidatura a la batlia de Manacor les dues darreres eleccions. Tot i que el 2023 va aconseguir pujar de quatre a sis regidors, la seva posició al capdavant de l'oposició ha estat qüestionada internament i el 2027 no repetirà com a candidata.

No tot són propostes revelació, i també n'hi ha que escalen posicions a les llistes fins a arribar al número u. És el cas del jove advocat Miquel Ferrer Mulet, qui a 28 anys ha estat nomenat cap de llista pel PP a Inca. El 2023 anà de número tres i als pròxims comicis té el repte de disputar una de les places més sòlides dels socialistes a Mallorca, davant la veterania de Virgilio Moreno. Qui encara no ha anunciat el candidat d'Inca és MÉS, que encara està pendent de la permanent del partit i l'assemblea, tot i que tot apunta que Alice Weber repetiria.

A Marratxí i Llucmajor, MÉS també encara ha de ratificar les candidatures en assemblea. A Marratxí, de moment només hi ha una aspirant, Aina Amengual; mentre que a Llucmajor l’assemblea de votació està prevista per al 14 de novembre i Oriol Gómez també n'és l’únic candidat, expliquen fonts del partit. A Pollença, el PSIB encara no ha anunciat si el batle, Martí, optarà a la reelecció: si ho decideix, seria candidat directament, com ha passat amb Virgilio Moreno a Inca.

A Calvià, tot indica que el candidat del PP serà l'actual batle i president de la junta local, Juan Antonio Amengual, qui va ser candidat a la batlia per primera vegada el 2023. Pel que fa a MÉS, a Calvià anirà en coalició dins Esquerra per Calvià amb Decide Calvià, Esquerra Unida i Sumar, amb Isabel Manresa, de Decide Calvià, al capdavant.

A Menorca, el PSOE ha ratificat Héctor Pons a Maó i Llorenç Ferrer a Ciutadella, mentre que Eduardo Robsy ha estat anunciat com a cap de llista a Alaior. El PP ha designat Juana Mari Pons per repetir a Ciutadella. Les candidatures menorquinistes municipals de MÉS per Menorca encara estan pendents. Pel que fa a Eivissa, el PP encara ha de fer públic qui encapçalarà la llista, mentre que el PSIB ja ha anunciat la candidatura d'Elena López Bonet.

Vox encara no ha designat els seus candidats per a les eleccions municipals de maig i a Menorca ha avançat que presentarà llistes a Maó i a Ciutadella. També es prepara per sortir a la palestra Coalició per Mallorca, que ha començat a organitzar-se a diversos municipis. Tot això, sense tenir en compte les candidatures exclusivament municipals, com és el cas d'Embat de Manacor, una formació que vol disputar el vot d'esquerres a MÉS-Esquerra a la capital del Llevant i que, tot i haver anunciat que concorrerà als comicis, encara no ha dit qui n'ha d'estar al capdavant.