Envellir a les Balears: el lloguer s’endú tota la pensió i la dependència acumula 192 dies d’espera

PalmaEnvellir a les Balears és cada vegada més difícil per a moltes persones, que veuen que la pensió no els basta per pagar el lloguer i que han d’esperar mesos per accedir a les ajudes a la dependència. El lloguer d’un pis de 65 metres quadrats val 1.308 euros mensuals de mitjana, una quantia que es troba per damunt de la pensió mitjana de les Illes, que és de 1.283,90 euros. A més, 11.375 persones esperen que se’ls valori el grau de dependència i la tramitació dels expedients s’allarga fins als 192 dies. Són algunes de les dades que ha presentat CCOO en l’Observatori Social Per a un envelliment actiu, amb què el sindicat posa el focus en les dificultats econòmiques i les mancances dels serveis públics que afecten la gent gran.

"A partir dels 65 anys és pràcticament impossible trobar un habitatge assequible amb una pensió mitjana", ha advertit Yolanda Calvo, secretària general de la unió insular de Mallorca de CCOO. El preu mitjà del lloguer se situa en 20,13 euros per metre quadrat. Per tant, una persona que viu de lloguer en un pis de 65 metres quadrats ha de destinar-hi 1.308,45 euros cada mes. La pensió mitjana no arriba ni tan sols a cobrir aquesta despesa, sense comptar l’electricitat, l’aigua, el menjar i qualsevol altra necessitat. "Moltes persones que cobren aquestes pensions es veuen obligades a compartir habitatge per poder fer front a les despeses", ha assenyalat Calvo. La situació és encara més complicada per a les persones amb pensions baixes. A les Balears hi ha 6.061 pensions no contributives de jubilació, amb una mitjana de 619,64 euros mensuals, i 2.268 pensions no contributives d’incapacitat, que arriben de mitjana a 701,91 euros. A més, el 49% de les pensions de jubilació està per davall del salari mínim interprofessional.

280 euros menys

La diferència entre les pensions dels homes i les dones continua sent considerable. A les Balears, les dones cobren una mitjana de 1.306,63 euros mensuals, mentre que els homes arriben a 1.586,86 euros. Són 280 euros menys cada mes. També són majoria entre les persones que cobren les pensions més baixes: representen el 71% dels beneficiaris de pensions mínimes.

Ignacio García, secretari d’Organització de la Federació Estatal de Pensionistes de CCOO, ha defensat que aquesta desigualtat no es pot atribuir únicament a les diferències en les trajectòries laborals. Les dones també varen treballar durant el franquisme, però sovint ho feren sense les mateixes condicions que els homes per cotitzar i generar drets de pensió. Per això, el sindicat reclama mesures per compensar una desigualtat que es manté quan arriba l’edat de jubilació.

García també ha rebutjat els missatges que posen en dubte la continuïtat del sistema públic de pensions. "Quan jo vaig començar a treballar, també es deia, i estic cobrant la meva pensió", ha recordat. A Espanya hi ha més de 10,5 milions de pensions, amb una mitjana de 1.347,57 euros. A les Balears, les 217.205 pensions registrades tenen una quantia mitjana de 1.283,90 euros, mentre que les pensions de viduïtat se situen en 881,73 euros.

Sis mesos sense dependència

Les dificultats per arribar a final de mes no són l’únic problema que denuncia CCOO. El sindicat també alerta de les demores en l’atenció a la dependència, que deixen milers de persones pendents d’una valoració o d’una prestació. A les Balears hi ha 11.375 persones en llista d’espera i els expedients es tramiten en una mitjana de 192 dies, segons les dades del 31 d’agost del 2026. Mateu Bosch, secretari general de pensionistes de CCOO de les Balears, ha advertit que el temps que passa fins que arriba l’ajuda pot agreujar la situació de les persones dependents i de les seves famílies. Segons les dades presentades, a les Illes hi ha 35.529 persones amb ajuda a la dependència. Del total, 27.673 reben una prestació per a la cura familiar, el 77,89%, mentre que només 819 tenen una prestació vinculada a un servei, el 2,30%.

Per a CCOO, aquestes xifres evidencien el pes que encara recau sobre les famílies, en lloc de garantir una xarxa suficient de serveis professionals. García ha criticat un model que ha qualificat de baix cost i que, segons ha explicat, es repeteix a les comunitats autònomes. Ha posat com a exemple les ajudes econòmiques per pagar una residència privada: si una plaça costa 2.500 euros mensuals i la prestació és de 700 euros, la família ha d’assumir la diferència. Bosch ha situat en 206 dies el temps que passa a les Balears des que es diagnostica una situació de dependència fins que es concedeix l’ajuda. El sindicat reclama reduir les demores i reforçar els serveis perquè les persones no hagin d’esperar mesos per rebre l’atenció que necessiten.

El sindicat també reclama més recursos per a la sanitat pública. La despesa sanitària de les Balears representa el 5,4% del PIB, per davall del 6% de la mitjana estatal. CCOO demana elevar-la fins al 7% per reforçar l’atenció sanitària i donar resposta a les necessitats d’una població cada vegada més envellida. Les dades presentades situen en 60,5 per cada 1.000 habitants la taxa de persones en espera per a consultes del Sistema Nacional de Salut i en 12,2 per cada 1.000 habitants la taxa d’espera quirúrgica. Bosch també ha reclamat més transparència pel que fa a les derivacions entre la sanitat pública i la privada i ha qüestionat que no es conegui amb prou precisió quants pacients passen d’un sistema a l’altre.

Tornen als llocs d’origen

L’encariment de l’habitatge també influeix en les decisions de moltes persones que es jubilen a les Balears. Bosch ha explicat que alguns dels qui varen arribar a les Illes per treballar-hi acaben tornant als seus llocs d’origen quan es fan grans. En molts casos, hi conserven una casa i hi poden viure amb més facilitat que a les Balears, on el preu del lloguer dificulta mantenir-se amb una pensió.

A les Illes, el 16,8% de la població té 65 anys o més. L’esperança de vida a partir d’aquesta edat és de 19,5 anys per als homes i de 23 anys per a les dones. Per a García, l’objectiu no ha de ser només viure més anys, sinó fer-ho en condicions dignes. "Afegir vida als anys, i no només anys a la vida", ha defensat.