Jubilats amb la pensió mínima: “Acab el mes amb un cèntim al banc”

PalmaCarmen es va dutxar amb aigua freda tot un hivern. No tenia doblers per comprar un escalfador nou. A 54 anys va perdre la feina com a auxiliar d’informació turística quan el Consell de Menorca va privatitzar el servei. Va cobrar l’atur i no va tornar a trobar una ocupació. Després, va sobreviure amb un subsidi de 400 euros, que no li permetia ni cobrir el lloguer. Feia classes de repàs per cinc euros, sistematitzades com una mitja jornada. “Em treia 300 euros més. Vaig estar vuit anys resistint un desnonament”, confessa.

L’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) no podia concedir-li un pis de protecció oficial perquè no tenia els ingressos mínims requerits. Ara ja té una llar. A 68 anys, cobra 970 euros, la pensió mínima establerta, i reivindica que s’equipari amb el Sou Mínim Interprofessional (SMI), situat per al 2026 en 14 pagues de 1.221 euros, 37 més que l’any passat.

La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques –integrada per sindicats, plataformes de pensionistes de totes les Illes i altres entitats socials– va presentar el setembre del 2025 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament per crear un sistema de complement autonòmic de pensions que cobreixi l’equiparació exposada per Carmen.

El moviment reclama resoldre una situació d’injustícia i reforçar la protecció social i l’autonomia personal, com estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de les Balears. Proposen que puguin cobrar aquest extra els majors de 60 anys, atenent les seves necessitats econòmiques i altres requisits recollits a la llei.

Entre els objectius, hi ha el de reduir la bretxa de gènere dels subsidis, ja que les principals beneficiàries en serien les dones, moltes d’elles amb pensions no contributives. N’és el cas de María, vídua de 79 anys, que va treballar sense contracte en el servei domèstic mentre tenia cura dels seus fills. “El meu home era autònom. Aquí no teníem ningú i jo netejava cases i comerços des que deixava els meus fills a escola fins que els recollia. No tenia altra opció”, es justifica sobre per què no ha cotitzat. El seu home va morir fa cinc anys. Té la casa pagada “amb molt d’esforç” i cobra 930 euros. “Ho he passat molt malament. Pag totes les despeses, faig la compra i he aconseguit, a la meva edat, viure tranquil·la. Les meves amigues dinen a un restaurant cada diumenge. Jo, no. No puc. Preferesc quedar-me a casa i estalviar una mica de doblers per si em sorgeix un imprevist”, explica.

Bretxa de gènere

La pensió mitjana a les Balears s’ha incrementat més enllà del doble els darrers 20 anys: un 122%, en passar de 551 euros el 2005 a 1.224 el 2025. Fa dues dècades ja s’apreciava la bretxa de gènere: els homes cobraven 688,92 euros, enfront dels 438,24 euros de les dones. El 2025, la situació no havia canviat: 1.456,19 euros de subsidi per a ells, enfront de 1.032,61 per a elles. No obstant això, la pensió de l’Arxipèlag se situa per sota de l’espanyola, actualment de 1.363 euros. Per tant, un illenc cobra de mitjana 139 euros menys quan ha d’afrontar un cost de la vida més elevat. “Hi hem d’afegir el problema de la insularitat i la dependència absoluta de la indústria turística, que genera un mercat laboral de fixos discontinus. Exigim el mínim per viure dignament, perquè darrere la postal turística, s’hi amaga un pou de pobresa insuportable. Hi ha gent cobrant 500 euros i fins i tot menys de pensions no contributives. Mentre això passa, veim com el Govern renuncia a la condonació del deute. La precarietat no genera rebel·lia sinó submissió. I estigma. Les persones amb pobresa no volen sortir a la llum”, explica el portaveu de la Coordinadora Balear per a la Defensa de les Pensions Públiques, Pep Juárez.

A més de les dones, que no han cotitzat per cuidar les seves famílies, els autònoms són un altre dels grups més afectats per les pensions baixes. Toni es va jubilar a l’abril. A 65 anys. Amb més de 40 anys cotitzats com a transportista, cobra una pensió de 860 euros. En realitat, ha estat un fals autònom: l’empresa per a la qual treballava li donava els horaris, els clients, la càrrega, tot, però no el tenia contractat. “Els autònoms tenim els inconvenients d’un treballador assalariat i els d’un empresari. Sembla que guanyes molt, però quan anaves descomptant les despeses, quedava en no res. Si el camió s’espatllava, havia de reparar-lo i, mentrestant, no cobrava. He fet feina com un ase. Dissabtes i diumenges. Tot”, explica.

Toni pagava uns 300 euros com a cotització d’autònom. “Era el que solíem fer tots”, assegura. Una aportació més gran li hauria procurat una pensió més alta: “Calia triar entre pagar més o pagar la lletra de ca teva i alimentar la família. No me’n penedesc, perquè si ara guanyàs 1.500 euros de pensió i no tingués un habitatge en propietat, no tindria on viure. Vaig triar bé. I en comptes de fer creuers per l’Egeu, estiueig tranquil·lament al meu poble”. Però reivindica l’equiparació amb l’SMI com un sistema just i enfront dels que tenen com a “objectiu incentivar els plans de pensions privats mentre no ens asseguren l’existència del sistema públic d’aquí a 20 anys”.

Segons detalla la ILP que en demana l’equiparació, 126.138 pensionistes tenen ingressos inferiors a 1.184 euros a les Balears. A més, la bretxa entre les pensions i l’SMI s’ha ampliat. El 2011 representava un 93,7% de l’SMI, mentre que el 2023 havia baixat al 72,5%. La diferència reflecteix “una situació d’injustícia, pobresa i desigualtat que requereix accions immediates”. La plataforma estima que 94.017 persones es beneficiarien del complement (després de descomptar-ne duplicitats i situacions específiques) i el cost seria aproximadament entre el 4% i el 5% del pressupost anual de la Comunitat Autònoma.

Complements a mínims

A les Balears, 32.749 pensionistes reben els anomenats complements a mínims per arribar a la quantia mínima establerta legalment. Entre ells, Carmen. Dels 970 euros que cobra, 324 van per al lloguer de l’Ibavi. La resta la gestiona amb summa cura. “No menj vedella ni peix. Compr el més barat i em faig llistes amb el que necessit més urgent. Tot són aliments molt bàsics. És trist arribar a aquesta edat i viure sabent que si se'm romp la gelera, tindré un problema. Vaig vendre el meu cotxe i no he tornat a tenir-ne i m’he de moure en una illa on el transport funciona molt malament. Ni em planteig sopar en un restaurant ni, fins i tot, permetre’m un cafè en un bar. Algunes vegades, acab el mes amb un cèntim en el banc”. Per a Carmen és “una barbaritat” que no igualin la seva pensió a l’SMI. “He estat sempre fixa discontínua perquè així funciona l’estacionalitat a Menorca. Llavors, algú com jo hauria d’haver cotitzat 70 anys”, sentencia.

L’economista Guillem López Casasnovas qüestiona l’equiparació entre pensions mínimes i l’SMI i defensa el principi de proporcionalitat entre allò aportat i percebut. A parer seu, “molts preferien pagar menys cotitzacions i estalviar més per acumular patrimoni”, per la qual cosa “no té sentit que els que han cotitzat molt poc rebin el mateix que els que han aportat més”.

L’expert entén que l’esforç col·lectiu ja es fa. “Si la pensió mínima fos de 3.000 euros i el salari mínim, de 3.000 euros, em continuaria semblant injust que qui cotitza guanyi el mateix que el que rep una pensió”. Sobre la sostenibilitat del sistema, l’economista adverteix que l’actual equilibri depèn de transferències de l’Estat a la Seguretat Social. “L’única manera de sostenir les pensions és amb aquests doblers. Si calgués pagar-les amb els sous actuals, haurien de pujar tant les cotitzacions que els treballadors cobrarien encara menys. I fins i tot menys que els pensionistes. No té sentit”, assegura abans d’apuntalar la seva idea: “Si la Seguretat Social finançàs per si sola les pensions, Espanya no tindria dèficit públic. Pagam les pensions endeutant les generacions futures”. La seva idea és clara: “Segons cotitzis, així cobraràs”.