Punta Xarracó, un litoral modelat a cops de vent i de mar

PalmaEn aquesta ruta exploram els voltants de la punta Xarracó, que s’eleva fins als 73 m d’altitud, fita destacada de la venda del mateix nom, a l’extrem més septentrional del municipi de Sant Joan de Labritja. Les vendes són organitzacions territorials pròpies de l’illa d’Eivissa que des d’antic han intentat agrupar i coordinar una població tradicionalment molt disseminada. La venda de Xarracó ocupa una superfície de 622 ha i se situa a l’extrem nord-occidental del poble de Sant Joan; limita a llevant amb la venda del Niu dels Corbs i la venda de Xarraca; a migjorn, amb la venda de Cas Vidal; a ponent, amb la venda de Benirràs del poble de Sant Miquel de Balansat, i cap a la tramuntana, amb la mar. Devers la meitat oriental de la venda formà part de l’antiga cavalleria medieval de Labritja. Després es va incloure dins de l’extensa venda de Xarraca, fins que aquesta es dividí i va aparèixer aquesta venda de Xarracó. Es tracta d’un territori accidentat, irregular, sense grans elevacions, però tampoc no té cap planura destacable. En aquest mateix entorn trobam el canal i les Coves d’en Jaumet, indrets costaners del vessant oriental de la punta Xarracó.

L’inici de la caminada el situam a la Cala de Xarraca, una de les destinacions gairebé obligades del turisme de sol i platja, especialment del que s’allotja al voltant de Portinatx. Tot i això, durant els mesos de tardor i hivern esdevé un espai ideal per a la pràctica del senderisme, amb petites sorpreses pels caminants més agosarats i inconformistes. Disposam de transport públic per a la nostra aproximació a la cala, es tracta de la línia 20A que connecta Vila i Portinatx per Sant Llorenç i Sant Joan (podeu consultar-ne horaris i disponibilitat al web Eivissa.tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la marxa des de l’aparcament de Cala Xarraca. Paga la pena, abans de tot, d’acostar-nos a vorera de la mar i gaudir d’aquesta impressionant ‘cala de silencis’. Un privilegi dels mesos d’hivern. Podem contemplar les velles aloves i els seus varadors. Amarats de la seva tranquil·la bellesa, modelada per l’acció del vent i de les ones, prenem el camí que s’inicia a la part posterior de la zona d’aparcament i que s’enfila cap a la nostra dreta, orientats cap a l’interior de la cala. [10 min] Un quilòmetre després de la nostra partida, trobam a la dreta un camí ample de terra, orientat cap a tramuntana, per on prosseguim ara la nostra ruta. Tot just entrar en aquesta camada, trobam a la dreta una esplanada, vora uns garrovers, on es poden deixar vehicles.

A partir d’aquest punt, feim passes per una de les principals artèries de la venda de Xarracó. De tot d’una, avançam entre antigues feixes, ara en desús, testimoni mut d’un passat agrícola d’intensa supervivència. Més endavant, deixarem de banda una estació elèctrica i entrarem en el pinar. El camí volta suaument cap a l’esquerra fins a assolir una primera cruïlla, un cartell ens mena en la direcció oposada fins a la següent bifurcació [25 min]. Aquí trobam a l’esquerra l’inici de la baixada a peu al port del Canaret. Es tracta d’una de les cales més belles de l’illa, tot i trobar-se ocupada per un grup de xalets que ocupen la franja del domini públic maritimoterrestre. El descens és ràpid, [35 min] aviat ens situam a vorera de la mar. Antigament coneguda com a Cala Xarracó o Canaret de Xarracó, ens trobam en un espai inigualable. Al nord, emergeix l’illot del Canaret; a recer de l’illot i la regana que forma la costa resten un grup d’escars, els varadors de la Reganeta.

Recuperam la ruta principal pel mateix camí que hem baixat i en ser a dalt a l’esquerra, cap a tramuntana, fins a la següent bifurcació [50 min], prenem el camí de l’esquerra, en sentit descendent. La pista acaba en una mena de cul de sac, giram cap a ponent. Vora el caire arrenquen unes malmeses escales de formigó que davallen a la mar. Es tracta d’un vell pas de pescadors que acaba sobre una ampla tenassa [1 h 05 min]. Un cop hem gaudit de l’entorn, desfem passes fins a l’anterior cruïlla [1 h 25 min]. Seguim la pista cap a l’esquerra, novament orientats cap a tramuntana. Aviat topam amb una nova bifurcació, a l’esquerra tenim la continuació de la nostra ruta. Ara, però, avançam uns metres cap a la dreta fins a trobar el vèrtex geodèsic [1 h 45 min], a tot just 73 metres d’alçada sobre el nivell de la mar.

Illot de la Mesquita

Recuperam la ruta a partir de la darrera bifurcació. El carrerany ens baixa per un terreny accidentat que ens obliga a posar tots els sentits. Entre una mena de sementer de cocons i petits covals, recorrem aquest tram de litoral que ens ha de dur de la punta de Llevant a la cova d’en Jaumet, amb l’illot de la Mesquita ben a la vista. El caminet mor a un caló [2 h 15 min], des d’on s’inicia a la dreta un camí de carro. Amagada dins el penya-segat, a l’esquerra, s’hi amaga l’esmentat coval. L’accés és un poc empunyetat, però paga la pena anar-hi. La panoràmica ho amara tot, una bellesa que no ha de menester explicacions. “Però no sols les cales, sinó també les múltiples escletxes i coves existents en els erosionats costers i timbes són els que confereixen un atractiu constant però canviant en l’escenari costaner”, escrigué l’arxiduc Lluís Salvador a Les Balears. Les antigues Pitiüses (1869).

Recuperam altura i ens situam novament sobre la cota dels 70 metres, per seguir el camí principal de retorn cap a Cala Xarraca, ara orientats cap a migjorn, amb la mirada posada cap a l’interior de l’illa. Primer, per un camí ample de terra, i després, per un breu tram asfaltat [2 h 40 min], que prenem a l’esquerra en direcció a la mar. Tot plegat, anam desfent les primeres passes del nostre itinerari alhora que en el nostre pensament començam a covar els records d’una caminada tan intensa com captivadora, breu però contundent. On els moderns camins i pistes de terra s’entrellacen amb vells i desfets carreranys. Tot un repte, per la passa i la mirada, sempre amb els cinc sentits. La ruta acaba a l’aparcament de Cala Xarraca [2 h 50 min].

@Fita_a_Fita