A l’inici de la gran ruta de la serra de Tramuntana

PalmaEl port d’Andratx ja és oficialment el punt d’inici de la primera etapa del GR 221. El km 0 de la Ruta de Pedra en Sec que després de nou etapes i 150 km de recorregut acaba en el port de Pollença. El Consell de Mallorca presentà el març passat la senyalització d’un tram de 13 km, entre el port i la Trapa. En aquesta ruta proposam arribar fins al port de Sant Elm, un indret amb història i llegendes, totes elles vinculades a la conquesta catalana de Mallorca el 1229.

Explorarem una petita zona del sector ponent de la serra de Tramuntana, la marina seca i esponerosa del litoral andritxol. Un paisatge agrest i salvatge, protegit de les amenaces urbanístiques, on encara és visible l’empremta humana de temps passats. Un recorregut no gaire llarg ni complicat, de desnivells escassos. Un regal per a la vista i els sentits, que ens prepara per a la llarga i sorprenent experiència de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial.

Partim del port d’Andratx, un dels millors i més espectaculars ports naturals de l’illa de Mallorca. Per accedir-hi, podem fer servir el transport públic. Les línies que arriben fins aquí són la 101, 121 i 122 del bus TIB (consultau-ne horaris i disponibilitat a tib.org, sobretot per a la tornada des de Sant Elm L-121). Abans de sortir del port, recomanam visitar la torre de Sant Francesc (carrer de Rodríguez Acosta, 9), antiga torre de defensa costanera del segle XVIII, avui convertida en habitatge particular.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del pont sobre el torrent del Saluet, a escassos metres de la parada del bus, a la colàrsega del port d’Andratx, just en el punt on trobam els primers indicadors del GR 221. Abans d’arrencar, un breu apunt sobre el topònim. Un saluet és una remor confusa i persistent. Segons Miquel Àngel Escanelles, de toponimiamallorca.net, a Mallorca trobam quatre indrets amb aquest nom: un és aquí mateix; l’altra és al final del torrent de Son Verí, a l’Arenal de Llucmajor; el tercer, a la desembocadura del torrent del Gorg o de Torà, a Peguera; i el quart i més famós, a la badia d’Alcúdia, entre Son Serra de Marina i l’arenal de la Canova, esmentat en la rondalla d’El Peix Nicolau (Tom XXIV de les Rondalles Mallorquines) per la seva perillositat.

Seguim el passeig marítim en direcció al moll Nou i el club de vela, a la banda de ponent del port d’Andratx. [10 min] Voltam a la dreta pel carrer de l’Aldea Blanca i poc després a l’esquerra pel carrer de Cala d’Egos. A la següent bifurcació, novament a la dreta i a partir d’aquí enfilam la primera pujada de la ruta. [15 min] El vial asfaltat descriu llaçades llargues i còmodes fins a arribar al coll del Vent. Si volem estalviar-nos asfalt, podem aprofitar les dreceres, rostes i molt erosionades pel pas de les bicicletes BTT, que surten dels primers revolts de la carretera. En alguna d’elles, potser hi trobem alguna marca de pintura vermella. Tant sigui per un vent com per l’altre, no tardam a assolir la primera fita del nostre camí, el coll del Vent (163 m). [40 min] Aquí s’ajunten tres camins, un és el que hem seguit fins ara, i els altres dos, just davant nostre, a la dreta –vora un doble forn de calç– i a l’esquerra, cap a la mar.

El de l’esquerra, que baixa a Cala d’Egües, és el que actualment es troba senyalitzat com a GR 221. El seguim un tram curt, perquè ràpidament la senyalització ens desvia cap a la dreta per un vell camí de carro que, gairebé sense perdre cota, ens passeja a vista d’ocell per damunt la cala. [1 h 00 min] Assolim una nova bifurcació, on hem de prendre cap a la dreta, per un tram costerut que ens acosta a unes velles rotes, el Tancat de Pere Viguet. Més amunt, [1 h 15 min] connectam amb el camí que també surt del coll del Vent i que va més alt. Aquí giram a l’esquerra, per sota del puig d’en Ric (319 m), una primera opció de fer cim, si anam sobrats de forces. Si no, sense perdre passa cap al pas Vermell. A partir d’aquí, per endavant tenim una pujada suau i tranquil·la.

Deixam a la dreta unes torres de telecomunicacions i, seguidament, els indicadors ens condueixen de la pista fins a un petit xap a la penya, on trobam el pas Vermell [1 h 30 min]. Es tracta d’una molt bella miranda natural; un lloc enlairat no gens esglaiós per on passa l’antic camí que unia el port d’Andratx i Sant Elm. Els minerals ferrosos presents a la roca són els que li confereixen aquesta coloració vermellosa de la qual pren el nom. Situat a 286 metres d’altura, entre el pintal Vermell (312 m), el puig Gros (309) i el puig d’en Ric (312 m), aquest pas senzill ofereix bones vistes de cala d’Egos, la vall de la Palomera, Sant Elm i la Dragonera.

Castell de Sant Elm

Del pas Vermell baixam al Collet de la Barrera [1 h 45 min]. Deixam a la dreta la variant de la Ruta de Pedra en Sec (GR 221.1) en direcció a l’Arracó i continuam per la senda principal cap a Sant Elm. El nou traçat senyalitzat comença pel camí de Cala en Tió, tot i que aviat ens desvia cap al puig Gros (209 m), que no arribam a pujar. Tan sols el voltam per baix, mentre el deixam a la nostra dreta, alhora que descendim al camí de la Pineta [2 h 15 min], als peus del puig Blanc (112 m). Un turó ben punxegut que hem de voltar pels seus costers interiors per anar a sortir davant el castell de Sant Elm [ 2 h 25 min]. Es tracta d’una construcció usada en el passat com a talaia de vigilància i refugi contra els atacs dels pirates en els segles XVI i XVII. Concebut inicialment en el segle XIII com a hospital per a mariners, les seves funcions s’ampliaren posteriorment a torre fortificada i oratori. La seva presència revela la importància d’aquest espai en el control marítim de la zona. El port natural de Sant Elm, abans conegut com la Palomera, era un fondejador excel·lent a recer de l’illa de la Dragonera, que el protegeix de tots els vents.

Tot seguit ens ve un incòmode tram urbà, una penitència forçosa per assolir el nostre objectiu final, la platja de Sant Elm i l’esplèndida visió de l’illot del Pantaleu [2 h 35 min]. Juntament amb l’illa Mitjana i la Dragonera, les tres illes constitueixen el Parc Natural de la Dragonera, creat pel Consell de Mallorca l’any 1995. Situat a 180 metres de la costa, la seva presència té un important valor històric i llegendari. Bàsicament, ens recorda l’arribada del rei Jaume I a Mallorca el 1229. Abans de conquerir l’illa per a la Corona d’Aragó, la llegenda ens conta que aquest fou el primer indret on posà un peu enterra. Fins i tot, durant segles, es conservà sobre l’illot una pica on es deia que havia abeurat el seu cavall. I com diuen les rondalles, “creure no és pecat!”.

@Fita_a_Fita