Joan Miquel Mulet Aloy: “Des d’un poble petit també es poden viure experiències que mai no hauries imaginat”

Esportista

6 min
Joan Miquel Mulet Aloy.
Joan Socies
16/11/2026 - 15:23 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

SencellesNo cada dia s’entrevista un jove del Pla amb dues medalles de subcampionats d’Espanya consecutius, dues vegades campió de la copa d’Europa, una vegada subcampió de la copa d’Europa, setè a la copa del món en una ocasió, set vegades campió de Mallorca (comptant les dues modalitats) i set vegades campió de les Illes Balears (comptant les dues modalitats). És Joan Miquel Mulet Aloy (Sencelles, 2007). Tot aquest palmarès l’ha aconseguit en patinatge artístic sobre rodes, un esport minoritari que massa vegades queda al marge dels altaveus mediàtics i al qual també li costa aconseguir patrocinadors per afrontar les seves competicions. Mulet és també un dels referents de l’IES, en aquest cas, de Sineu. Amb ell xerram de l’institut i de la seva carrera esportiva.

Vinculat al món del patinatge artístic des de ben petit, va començar al club Patinatge Sencelles, on va començar com a activitat extraescolar i de lleure. Més tard passà al club Rodes d’Or, on continua actualment. Aquí va ser on va començar la seva carrera esportiva de manera professional. Actualment, competeix en la modalitat de parelles artístiques amb Daniela García, representant la Federació espanyola en competicions internacionals. Pel que fa als estudis, actualment cursa el Grau Superior de Tècnic en Condicionament Físic, una formació, per tant, relacionada amb la seva experiència esportiva.

Quina és la vostra dedicació ara mateix?

— Actualment, dedic bona part del meu temps als estudis i al patinatge artístic. Faig el Grau Superior de Condicionament Físic i, paral·lelament, continu entrenant i competint en l’àmbit nacional i internacional amb Daniela García en la modalitat de parelles artístiques. També faig feina en l’àmbit del lleure i activitats esportives amb infants.

Joan Miquel, què és el patinatge per a vós?

— Per a mi, el patinatge és molt més que un esport. És una part molt important de la meva vida, perquè hi he dedicat moltíssims d’anys, hores, esforços i sacrificis. És una manera de desconnectar, expressar-me i superar-me constantment. M’ha ensenyat valors com la disciplina, la constància, la responsabilitat i, sobretot, que les coses no s’aconsegueixen d’un dia per l’altre. També m’ha donat l’oportunitat de viatjar, conèixer gent i representar el meu club, el meu poble i el meu país arreu d’Europa. És una cosa que m’ha fet créixer moltíssim com a esportista i com a persona.

Recentment, heu guanyat la copa d’Europa fent parella amb Daniela García. Com us vàreu conèixer?

— Ens vàrem conèixer al club del qual tots dos formam part. Abans competia amb una altra parella i, després que deixàs el patinatge, amb Daniela vàrem començar a patinar junts, com a parella artística. Encara que no fa tant de temps que compartim pista, hem aconseguit construir una molt bona complicitat esportiva. La modalitat de parelles artístiques és molt diferent de patinar individualment. En una parella no basta que cadascú tingui bona tècnica, sinó que és imprescindible funcionar com a equip. Amb Daniela compartim salts, piruetes, elevacions i diversos elements que necessiten molta coordinació i confiança. Has de conèixer molt bé l’altra persona, saber com es mou, anticipar-te i entendre’t fins i tot sense parlar. La confiança és fonamental, especialment en les elevacions i els elements més complicats, perquè poses la teva seguretat i la de la teva companya en mans de l’altra persona. Al final, no es tracta de ser dos bons patinadors, sinó de convertir-se en una bona parella.

Què significa aquest premi?

— Guanyar la copa d’Europa és una satisfacció enorme, perquè darrere aquest resultat hi ha moltes hores d’entrenament, sacrificis, viatges i moments difícils. És especialment emocionant veure que tot aquest esforç acaba donant fruits en una competició internacional d’aquest nivell. Per a nosaltres, és una recompensa a la feina feta, però també una motivació per continuar millorant i posar-nos nous reptes.

Joan Miquel Mulet Aloy durant una competició.

El patinatge és un esport minoritari i amb poca presència als mitjans de comunicació. Ha estat difícil arribar-hi des de Sencelles?

— Sí, crec que arribar a aquest nivell des d’un poble com Sencelles té un mèrit afegit. El patinatge artístic no és un esport que tingui la mateixa visibilitat ni els mateixos recursos que altres esports més coneguts. A Mallorca, a més, tenim el condicionant de la insularitat. Per competir a Espanya i internacionalment hem de viatjar constantment, agafar avions, pagar allotjaments i organitzar molts de desplaçaments. Això implica temps, doblers i una logística important. També crec que moltes vegades no es dona prou visibilitat als resultats que aconseguim els esportistes d’aquest esport. Tot i això, estic molt orgullós de poder representar Sencelles i demostrar que des d’un poble petit també es pot arribar a competir al màxim nivell internacional.

Per exemple, també heu hagut d’assumir el cost d’aquesta darrera competició, no és així?

— Sí, i aquest és un dels grans inconvenients del nostre esport. El patinatge artístic comporta moltes despeses: llicències federatives, entrenaments, material, vestuari, coreografies, desplaçaments, allotjaments i inscripcions, entre moltes altres. En el meu cas, el cost anual de practicar aquest esport competitivament pot arribar aproximadament a 15.000 euros, i segons les competicions internacionals en què participem i del lloc on es facin, aquesta quantitat pot ser fins i tot superior. Moltes vegades, malgrat representar la Federació espanyola en competicions internacionals, els mateixos esportistes hem d’assumir totes les despeses. Per aquest motiu, també cercam patrocinadors i ajudes econòmiques que ens permetin continuar competint sense que el factor econòmic sigui un impediment. Tot i això, com que és un esport minoritari, no sempre és fàcil trobar aquest suport. Crec que és important donar visibilitat a aquesta realitat, perquè darrere cada medalla, cada resultat i cada participació internacional també hi ha un esforç econòmic molt important, que moltes vegades no es veu.

Quantes hores dedicau a la setmana a l’entrenament, a la preparació d’un campionat, per exemple?

— Nosaltres entrenam de dilluns a divendres, normalment entre dues i tres hores cada dia, cosa que suposa aproximadament entre 10 i 15 hores setmanals. Durant aquests entrenaments treballam tant la part tècnica com la coreogràfica, els elements individuals i els específics de parella. La preparació d’un campionat requereix molta constància i no consisteix únicament a repetir el programa sencer una vegada i una altra. Amb Daniela treballam els elements tècnics de parella, les elevacions, els salts, les piruetes, les transicions, la coreografia i la interpretació musical. També és fonamental preparar la part física, treballant aspectes com la força, la resistència, la flexibilitat i la coordinació. Quan s’acosta una competició, la intensitat i l’exigència dels entrenaments augmenten considerablement, ja que necessitam arribar-hi amb els programes ben preparats, la tècnica tan perfeccionada com sigui possible i, sobretot, amb la màxima seguretat i confiança. A més, actualment també he de compaginar els entrenaments amb els estudis i altres responsabilitats, de manera que l’organització del temps i la constància són fonamentals.

Joan Miquel Mulet Aloy després de guanyar la Copa d’Europa amb Daniela García.

Finalment, pels que desconeixem aquest esport, en què consisteix? Què s’ha de fer a la pista per guanyar la medalla d’or?

— El patinatge artístic sobre rodes consisteix a executar dos programes coreogràfics damunt uns patins de quatre rodes, combinant elements tècnics amb la música, l’expressió corporal i la interpretació artística. Les puntuacions obtingudes en tots dos programes se sumen per determinar la classificació final. En el nostre cas, competim en la modalitat de parelles artístiques, en què dos patinadors executam dues coreografies conjuntes: un programa curt, d’aproximadament 2 minuts i 55 segons, i un programa llarg, d’uns 4 minuts i 40 segons. Durant aquests programes hem d’executar diversos elements obligatoris, com salts, piruetes, elevacions i figures de parella, que requereixen molta tècnica, coordinació i sincronització. Per aconseguir la medalla d’or no basta executar els elements més difícils, sinó que també s’han de fer correctament, amb qualitat, control, fluïdesa i una bona interpretació musical. Els jutges valoren tant la dificultat i l’execució dels elements tècnics com els components artístics de cada programa. Al final, l’objectiu és presentar dos programes tan complets com sigui possible, combinant dificultat tècnica, precisió, sincronització i expressivitat per aconseguir la millor puntuació possible. És un esport molt tècnic, precís i de gran dificultat.

Quins consells donau a una nina o un nin que vulguin fer patinatge?

— Els diria que, si realment els agrada, que ho provin i que sobretot en gaudeixin. Al principi pot semblar un esport complicat, perquè requereix molta tècnica, equilibri i coordinació, però amb paciència i constància es poden aconseguir coses que al principi semblen impossibles. També els diria que no es comparin constantment amb els altres, que cada persona té el seu ritme d’aprenentatge i que no s’han de donar per vençuts quan alguna cosa no surt bé. I sobretot, que no deixin que ningú els faci pensar que no poden arribar lluny per practicar un esport minoritari o venir d’un poble petit. Si tenen il·lusió, ganes de fer feina i bons objectius, poden arribar molt més lluny del que s’imaginen.

stats