La cursa que recupera la memòria dels ciclistes antifeixistes del 1937

BarcelonaTot va començar amb una fotografia en blanc i negre que un grup d'amics van trobar per internet. I aquella llavor s’ha acabat convertint en una cursa ciclista que s'acabarà el 15 d’abril amb mig centenar de valents sobre les bicicletes. Una cursa que s’ha allargat més del previst per culpa de la pandèmia, però que, finalment, arribarà al seu destí final havent aconseguit complir el seu objectiu: recuperar la memòria d’una cursa oblidada del 1937, quan en plena Guerra Civil es va córrer el Pedal Antifeixista.

"A la foto es podia veure el pont vell de Lleida ple de ciclistes. I el peu de foto deia que la cursa era el trofeu Pedal Antifeixista. Hòstia, que l'any 37 existís una cursa ciclista en plena Guerra Civil ens va impactar. Cert que hi va haver molta activitat esportiva durant el conflicte, com la boxa o el futbol, però no sabíem res d’aquesta cursa i ens vam posar a buscar", explica Pau Llop, acompanyat per Miquel Andreu i Francesc Florensa, els organitzadors del Pedal Antifeixista. Tots tres entenen la vida igual, prenent partit, així que van decidir organitzar una cursa moderna que servís per reivindicar-la.

La cursa en qüestió s’havia fet en cinc etapes, del 14 al 18 d’abril del 1937, amb motiu de la commemoració de la proclamació de la República. La va organitzar el diari republicà El Diluvio en col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i el Comitè Català Pro Esport Popular per recaptar fons per a Socors Roig Internacional, un servei social internacional de caràcter comunista, i també per portar un missatge des del front de la guerra fins a la rereguarda. Per això sortia des d’un poble aragonès a prop de la primera línia de foc. "La idea inicial era que sortís de Barbastre, però va acabar sortint de Peraltilla, ja que el front s’anava movent", explica en Miquel.

Llavors era normal que els diaris s’encarreguessin d’organitzar curses ciclistes. Així van néixer el Tour de França i el Giro d’Itàlia, de fet. La gent d’El Diluvio havia organitzat els anys 1934, 1935 i 1936 una cursa d’una sola etapa entre Jaca i Barcelona el 14 d’abril, per recordar la data de proclamació de la Segona República. L’experiència d’aquesta cursa els va servir per tirar endavant el Pedal Antifeixista el 1937. "Les cròniques de l’època diuen que la cursa seria una excepció, ja que confiaven recuperar la Jaca-Barcelona ràpidament, perquè esperaven guanyar la guerra", recorda el Francesc. "I al final no hi va haver ni Jaca-Barcelona, ni El Diluvio, ni Pedal Antifeixista, ni res, ja que els franquistes van guanyar la guerra". El triomf del franquisme va esborrar el record d’aquella cursa. "Encara no se sap del tot qui eren els ciclistes que la van fer; d’alguns se sap tot, d’altres, no", explica el Pau.

80 anys després que Josep Fisas, un ciclista de Martorell, fos el guanyador de la cursa del 1937, la cursa va tornar a la vida gràcies a la colla ciclista El Nervi de la Llibertat, un grup d’amants de la bicicleta que comparteixen la passió per suar pedalejant i per tenir compromís polític. Un grup curiós que havia nascut d’una derrota, quan el músic sabadellenc Carles Belda, gran aficionat a les dues rodes, va prometre pujar a Montserrat en bicicleta si el Barça guanyava la Lliga l’any 2014, quan Gerardo Martino n’era el tècnic. La Lliga la va guanyar l’Atlètic de Madrid, però Belda i un grup d’amics pujarien igualment a veure la Moreneta, i d'aquí naixeria El Nervi de la Llibertat. De quedar per sortir a rodar es va passar a organitzar aquesta cursa després del descobriment de la foto el 2017.

Una cursa en memòria històrica

Miquel Andreu, Francesc Florensa i Pau Llop encara recorden com van organitzar-ho tot en pocs mesos. "En descobrir la foto vam veure que faltava poc per al 80è aniversari, així que calia anar per feina", expliquen. I fa sis anys van plantar-se a Peraltilla, el punt de sortida, un 14 d'abril. La seva idea era refer les cinc etapes del 1937 intentant seguir una ruta més o menys similar, ja que les carreteres han canviat. Una altra diferència era que es volia fer una etapa cada any en lloc de fer-ho en cinc dies consecutius com el 1937. "I tot va començar a Peraltilla. Això és la comarca del Somontano. Què hi vam trobar? Primer un control de la Guàrdia Civil a l’entrada. I després, res. La gent no sabia res de la cursa del 1937. Nosaltres vam deixar totes les coses a Lleida, i vam anar en bus fins al poble, on vam arribar a les 7 del matí. La gent ens mirava amb sorpresa. I ens vam posar a pedalar cap a Lleida de tornada, posant un punt d’aturada d’avituallament davant d’una església en plena setmana. No va ser una bona idea", recorda, amb una rialla, Florensa.

Aquella primera etapa van ser 115 km i van participar-hi tot just 20 persones. Quan el 2018 va arribar la segona etapa entre Lleida i Tarragona, ja eren uns 40. Les jornades combinaven esport i història. El primer any, per exemple, es van llegir textos de George Orwell i Manuel Ibáñez Escofet, i es va acabar amb una explicació d’un historiador sobre el bombardeig del Liceu Escolar de Lleida. La segona va servir per parlar de les Brigades Internacionals i per visitar Neus Català –la militant antifeixista que va sobreviure als camps d'extermini nazis– al seu poble natal. La tercera etapa va ser l’any 2019 entre Tarragona i Manresa, i es va fer una xerrada sobre els maquis.

I el 2020 ja s'hi van apuntar mig centenar de ciclistes, i la quarta etapa havia de ser entre Manresa i Girona, però la pandèmia ho va aturar tot. Aquesta etapa no es va poder fins al 2022, respectant les inscripcions del 2020. Ja s'hi havien apuntat més persones, perquè havia corregut la veu. Gent d'un taller de Saragossa, del País Valencià... "Tots respectant una idea: no es tractava d'arribar el primer, es tractava de rodar junts, gaudint de l'experiència", explica el Francesc.

I enguany, aquest 15 d’abril, es viurà la cinquena i darrera etapa entre Girona i Barcelona. Quan fa poques setmanes es van obrir les inscripcions es van exhaurir en una hora. De fet, els darrers anys el marxandatge del Pedal Antifeixista, com mallots, gorres i pòsters, s'han venut per mig món. Com s’ha fet en les anteriors edicions, també aquesta servirà per recuperar episodis de la història poc recordats. En aquest cas, la idea és parar a Mataró per visitar el Solidarity Park, un parc creat en memòria de les Brigades Internacionals, on es farà una xerrada per explicar els fets del 30 de maig del 1937, quan un submarí franquista va atacar el Ciudad de Barcelona, un vaixell que transportava brigadistes internacionals.

Serà el final d'una aventura que va començar amb una fotografia i que caldrà veure com segueix en el futur. La memòria històrica d'aquella cursa d'ara fa 80 anys s'ha recuperat, però només en part. Encara falta per saber qui van ser tots aquells ciclistes de la primera edició, un llunyà 1937.