Una Champions que ho rebenta tot

De la final de Budapest a la de Göteborg. Una derrota dolorosa va provocar llavors, el 2019, el despertar de l’equip que diumenge, a la ciutat sueca, es va proclamar campió d’Europa per primer cop en la seva història. El Barça que entrena Lluís Cortés, però, no només ha aconseguit un gran títol. Les blaugranes han rebentat el sostre de vidre demostrant que la professionalització del futbol femení ha de ser una prioritat per a tots els clubs. Un triomf de present, amb clau de futur i mirant el treball fet en el passat: les jugadores del conjunt català han tocat el cel a Göteborg i en volen més.

La victòria aclaparadora a la final contra el Chelsea (0-4) confirma l’evolució meteòrica de l’equip blaugrana. La decisió presa per tot l’equip i l'staff tècnic després de la derrota a la final de Budapest i la convicció en la feina feta durant tot aquest temps les han dut a aixecar el trofeu continental, escenificant gairebé a la perfecció l’ADN Barça sobre la gespa. A més d’una tàctica i compenetració exquisida damunt el terreny de joc, la millora física de l'equip també ha jugat un paper fonamental en aquest creixement. Més entrenaments i de millor qualitat, aquest va ser l'acord pres: si feia falta sacrificar oci, trobades o viatges, no hi havia d’haver cap queixa. I així va ser. L’esforç ha sigut titànic. El regust amarg de frustració i impotència amb què van marxar les blaugranes del Groupama Arena el 2019 no es podia tornar a repetir. Elles es van prometre ser les millors. Ara, després de la final al Gamla Ullevi, poden afirmar que ho són.

“És un somni fet realitat. Aquest equip es mereix això i més!”, sentenciava Vicky Losada després del triomf en la final. L’emoció estava present en totes i cadascuna de les jugadores del Barça. Hi va haver qui, com Melanie Serrano, no podia contenir les llàgrimes. “Mira que bonica és”, deia una jugadora que porta disset temporades vestint la samarreta blaugrana després de penjar-se al coll la medalla que l'acreditava com a campiona d’Europa. “Les paraules que pugui dir es queden curtes pel temps que porto intentant aconseguir-la. He tingut la sort de poder jugar-la, que mai se sap”, reconeixia. Serrano ha viscut al club totes les etapes de la professionalització de l’equip: quan havien d’anar a entrenar de nit, quan van baixar a Segona Divisió, els partits al Miniestadi... Un seguit d'obstacles i barreres que van anar trencant ella i altres companyes per jugar finals de Champions i guanyar-les, com al Gamla Ullevi. “Em fa pena per la gent que, igual que jo, es mereixen ser aquí. Aquest triomf també és seu. Elles també han aportat el seu gra de sorra per ser aquí i ser campiones d’Europa”, defensava la futbolista veterana, que acaba contracte la temporada que ve.

Referents per obrir un nou camí

De fet, el record cap a les persones que han format part d’aquest llarg camí del Barça femení va estar present en tota la celebració, però el triomf també suposa il·luminar els ulls de noves generacions de futbolistes. “Hem obert moltes portes a les nenes que volen jugar a futbol. Unes portes que moltes de nosaltres no vam tenir”, confessava Losada, emocionada. “Crec que el més important ja no és guanyar, sinó tot el que generes en un país sencer”, afirmava la capitana blaugrana. Ara les referents són elles: “A mi m’hagués encantat somiar amb guanyar la Champions des de fa anys, i no només fa dos. Ara les nenes ho poden fer. Hem obert moltes portes i seguirem obrint-ne més”.

El triomf aconseguit –i també la manera com es va fer– representen un avís i un clar missatge per a tots els clubs i institucions. “Avui també ha guanyat el futbol espanyol. Espero que s’adonin que hem rebentat la porta. Portàvem anys colpejant-la, però ara ja l’hem rebentat. Espero que realment això serveixi perquè apostin per nosaltres”, reivindicava Patri Guijarro un cop guanyada la final. Amb aquests missatges i, malgrat saber que encara queda molta feina per fer, les futbolistes reclamen amb el seu èxit més espai i suport.

Encara falta la Copa

La temporada del Barça les carrega d’arguments i encara no s’ha acabat. La gesta pot ser més gran i l’equip blaugrana pot guanyar el primer triplet de la seva història. Primer, amb les semifinals de Copa de la Reina contra el Madrid CFF (26 de maig, 19 hores) i, després, a la final que es jugarà a Butarque quatre dies després. L’equip de Lluís Cortés pot aconseguir una altra fita històrica.

Un cop acabada la temporada, l’acció passarà als despatxos. El club haurà de gestionar un estiu d'altes i baixes amb el futur de jugadores com Hamraoui, Falcón i Oshoala per resoldre. Amb l’arribada de noves incorporacions –com Irene Paredes– també es reafirma la necessitat de fer moviments en la plantilla per fer-hi encabir totes les peces. Abans, però, la mirada i concentració seguirà sobre la gespa per demostrar que l’aposta per elles és una victòria segura.