Éric Abidal: "El meu esforç també és per en Tito Vilanova"

BarcelonaAbidal, que es va sotmetre a un trasplantament de fetge després de patir un càncer, ha recordat els darrers mesos amb l'ajuda d'imatges de televisió. Sobre Tito Vilanova, ha reconegut que "pensem diferent en algunes coses, però ens ha tocat viure coses similars. No sóc de parlar molt, però ell ja sap què penso. Jo faig un esforç per recuperar-me, però el meu esforç també és per en Tito.

El lateral afirma que "estic bé, amb ganes de tornar, de jugar. Molts dies al matí no era fàcil notar que el cos no estava llest pels esforços. L'objectiu sempre ha estat tornar. Aquest objectiu m'ha ajudat en la lluita, però mai he pensat a deixar el futbol, aquest esport és la meva vida".

Abidal ha recordat la setmana amb el preparador físic Emili Ricart a la Vall d'Aran. "L'Emili ja em va dir que seria una setmana de feina que m'aniria bé mentalment. Em va dir que calia treballar la mentalitat, ja que una cosa és com et trobes a l'hospital i una altra cosa és com et trobes a fora. Cada dia que feia un cim, sentia que era un honor ser allà dalt, descobrint coses tan boniques a la natura. Et sents petit i t'adones de quantes coses pots arribar a fer. Si entrenes i no acabes cansat, és que no has entrenat bé. I aquests dies al camp acabava ben cansat". Segons el jugador, sempre trobes "moments per riure i per plorar. I va ser bonic riure aquells dies amb ells".

Mirant les imatges dels primers entrenaments, Abidal ha comentat que "sense una pilota, no ets un jugador. Volia tocar la pilota". També ha recordat el moment en què Puyol li va oferir agafar la Champions a Wembley. "Va ser molt bonic, sabia que els pares, els familiars, miraven el que feia i miraven com aixecava la Copa. Com diu el Puyi, aquests trofeus costen molt de guanyar. Quan aixequis la copa, sentiràs que el món s'atura. I és veritat. No m'esperava jugar la final. Li agraeixo a en Pep la confiança. Li vaig dir que si ell volia, jo estava llest". Segons el francès, "sempre cal lluitar, sempre cal intentar fer les coses. I sol no pots, especialment amb les malalties. Et cal l'ajuda i el suport dels altres".

Els dies a l'hospital

Sobre el dia que va jugar de nou, contra el Madrid a la tornada de les semifinals de la Champions, Abidal ha deixat clar que "volia agrair a la gent el que havien fet per mi. Volia demostrar que ho donaria tot per aquest club. La gent mai em va deixar sol. El mister em va dir que em volia veure a la banqueta, al costat. Llest per jugar alguns minuts. A l'hospital, escoltava com la gent cantava el meu nom al minut 22. Tenia la pell de gallina".

Segons Abidal "no pots animar la gent si fas mala cara. Encara que costi, cal deixar clar que estàs fort, que rius. Que és una rialla sincera. Però el primer dia que vaig tornar al Camp Nou, quan encara no podia entrenar, ja volia jugar. Amb tot el que he viscut al Barça, el dorsal 22 m'ha portat bona sort". El francès admet que "és molt fort sentir que t'estimen tant. L'amor de la gent que he notat deixa clar que m'haig de quedar aquí sempre". Abidal ha deixat clar que "com a jugadors, podem ajudar molt. Quan visitem nens, els podem ajudar. Però és el mateix discurs que faig servir per ajudar-me a mi mateix".

"Quan entres a la sala d'operacions mai saps que passarà. Penses en la teva família. Jo crec en els metges, però tens por pels teus. Així que penses a deixar una bona imatge, a lluitar fort. Durant més de 40 dies només vaig poder veure tres dies les meves nenes i no va ser fàcil. Però aquests tres dies van ajudar-me molt, ja que els nens tenen més força que els adults", ha recordat.

Sobre la relació amb els jugadors, Abidal deixa clar que "no sempre és fàcil conviure amb estrelles. Però el Leo és dels més humils del món. Tenim els acudits de Valdés, la rialla d'en Pinto... és un gran grup. Els ànims que ens dona el capi, les bromes d'en Xavi, el comportament exemplar de l'Andrés... tothom ensenya alguna cosa als altres. Jo intento aprendre de tots". Abidal valora els dinars i sopars, ja que "a vegades jugues 10 anys amb un noi i no saps què pensa en la vida".

A nivell anecdòtic, Abidal ha comentat que "menjo pa amb tomàquet cada dia" i que "cal saber l'himne del club, la lletra. Les meves filles ja el canten per casa".