La Moleta de l’Esclop, el primer gran graó del GR de la Tramuntana

PalmaUna caminada llarga i espectacular per una de les zones més belles del sector de ponent de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Andratx. L’itinerari forma part del GR-221, que discorre entre Andratx i Pollença a través de planes, comellars, valls i cims de la serra de Tramuntana. Un espai físic i un paisatge cultural on trobam fets i gent com els que fan referència al matemàtic, físic, astrònom i polític rossellonès François Aragó, qui s’instal·là al cim de la Moleta de l’Esclop el maig del 1808 per mesurar el meridià de París, mitjançant la triangulació entre Mallorca, Eivissa i Formentera. Els focs que encenia de vespre, la seva nacionalitat francesa i l’ocupació napoleònica de la Península feren tot plegat que fos considerat un espia.

La ruta

00’ Començam a caminar des de l’aparcament del coll de la Gramola (o de la Gran Mola, com assenyala Josep Mascaró Pasarius al Mapa General de Mallorca del 1958) en direcció a la Trapa (NW) seguint els indicadors de fusta del Consell de Mallorca. Aviat, a l’altura d’uns xalets, trobam una desviació a la dreta que ens durà pel comellar de la Guixeria cap al Rajolí. És un camí ample de terra que encara no està senyalitzat, però que es troba inclòs en el projecte de continuació del GR-221 de la Tramuntana. Precisament, després de tants d’anys, aquest tram entre Sant Elm i l’Esclop encara ara té greus deficiències de senyalització.

El camí del comellar de la Guixeria ens fa perdre uns metres de desnivell respecte de la carretera (Ma-10), mentre anam fent passes amb el puig de l’Evangèlica (436m) de cara i el puig Roig (189m), a baix a l’esquerra, damunt la mar (el Carregador). 15’ En tocar l’asfalt del vial que condueix al Rajolí, pujam fins a la carretera i en arribar-hi prenem un caminet que trobam a l’esquerra. 25’ Caminam aferrats a la calçada, de la qual tan sols ens separen les tanques de doble onda (barreres de seguretat en carretera formades per pilars d’acer i travessers de troncs de fusta tractada). Som al pla de l’Evangèlica, una vall breu i closa de mig quilòmetre de llargària, entre Can Valent i el Corral Fals (entre els km 104/105 de l’Ma-10).

Cinc-cents metres més endavant veurem a la dreta, a l’altre costat de la carretera, una costa asfaltada 30’: és el camí de la coma dels Cellers, tram en projecte del GR-221, per on tornarem. De moment caminam fins a l’altura del km 104 de l’Ma-10, on trobam el camí de les Fontanelles 35’. Un itinerari alternatiu per iniciar l’ascens a la Moleta de l’Esclop que ens permetrà assaborir encara més aquest redol andritxol. El camí travessa aquesta antiga possessió 40’ convertida en agroturisme i refugi de senderistes s’enfila per un comellar estret, just per darrere les cases i ben senyalitzat per la propietat, fins a enllaçar amb el camí que prové de la coma dels Cellers 50’.

Pujam un tram curt per la pista de terra que remunta la coma i que mor un poc més endavant a l’altura d’una plana de conreu i una barraqueta en runes, Cas Carabinero 55’. El seu nom indica que en algun moment s’establí un punt de vigilància sobre l’intensa activitat contrabandista que s’exercia en aquella zona, entre el Rajolí (el Carregador) i les possessions del vessant calvianer i estellenquí.

La continuació de la ruta la trobam per darrere la caseta. Un camí de ferradura molt espenyat ens ajudarà a superar el pas Gran (460 m) 1h05’, des del qual gaudim d’una gran vista del pla de l’Evangèlica. En haver-lo passat, trobam a la dreta les fites que coster amunt ens guiaran fins a la tanca de l’Alqueria, on un botador de ferro ens permet passar-la sense problemes 1h25’. Fins aquí no tenim camí, just el tirany que amb el pas del temps i els senderistes s’ha anat consolidant.

Les planes d’en Cabrit

Superada la tanca de l’Alqueria, trobam un senderó igualment fitat i més ben definit que l’anterior. Es tracta d’un tram que més planer ens durà progressivament cap a l’esquerra, per damunt les planes d’en Cabrit, fins a prop de les Alquerioles, unes cases i uns conreus que deixam a la dreta. Trobam una nova tanca i un botador de ferro 1h50’, just després entram dins un terreny d’antigues rotes, amb marges, barraques i un pou, ben a prop de la dreta. De fet, el senderó ens hi du.

Des d’aquest mateix punt, si alçam la mirada cap a les penyes (nord-est) veurem ja el pas d’en Ponça. Per arribar-hi hem d’obrir bé els ulls, deixar-nos guiar per les fites que volten per darrere la barraca passat el pou. Ens enfilam per unes marjades i a la darrera travessam planers cap a l’esquerra fins un xaragall per on el camí s’obre pas, sense cap altra dificultat que un pi caigut a la part alta que ens obliga a fer una senzilla grimpada per la roca de l’esquerra. 2h00’ A la sortida del pas, giram a la dreta i continuam pujant per un coster rocós seguint les fites (est/sud-est), clares i ben alineades.

2h20’ Arribam a un ampli replà -les rotes d’en Vicenç, topònim ofert pel filòleg, investigador i guia cultural Tomàs Vibot-, als peus ja de la Moleta, governat per una porxada esbucada i una era que, amb el temps, ha esdevingut un creuer de camins. A l’esquerra prossegueix el GR-221 cap a la coma d’en Vidal, mentre que a la dreta trobam un tirany que ens menarà fins a la canal d’ascens al cim 2h25’. No és complicada però requereix posar les mans i assegurar la passa per evitar molestes llenegades.

Així, arribam al cim de la Moleta 2h35’. A l’esquerra tenim la fita del vèrtex geodèsic, i prop d’aquesta en veurem una altra, un llosa dreta que marca la partió entre Galatzó i l’Alqueria d’Andratx. I, finalment, la caseta d’Aragó a la dreta. El matemàtic, físic, astrònom i polític rossellonès François Aragó (1786-1853) va restar en aquesta barraca de l’Esclop mentre prenia les mesures geodèsiques sobre el meridià de París. Quan a la Península hi va haver l’aixecament contra les tropes de Napoleó el 2 de maig de 1808, Aragó era a Mallorca, fet que l’obligà a emprendre una fugida de pel·lícula. Sort dels seus orígens rossellonesos i del seu coneixement del català, que li permeteren conservar la vida mentre els mallorquins cercaven un espia francès que no trobaven per enlloc.

Una vegada hem gaudit del cim i del seu entorn, toca descendir pel mateix camí de pujada fins que, passada la caseta del Carabinero 4h05’, en comptes de continuar baixant fins a les Fontanelles continuarem dret per la pista cap a les cases de la Coma del Cellers. Sortirem a la carretera 4h15’ i continuarem fins a l’entrada del Rajolí per tornar a l’aparcament del coll de la Gramola pel camí del comellar de la Guixeria, on donam per finalitzada la ruta 4h45’..

@Fita_a_Fita