Publicitat
Publicitat

LLIGA

L'afició explota contra el tècnic i el club ja li busca substitut

El Getafe deixa mut Cornellà-El Prat i sol Pochettino

Cornellà-El Prat ja no és un fortí. Ja fa setmanes que no és aquell camp difícil d'assaltar per als rivals, l'escenari on l'Espanyol se sent més fort i poderós. Tot el contrari. Jugar a casa és afegir pressió als jugadors, és tensionar-los, és obrir totes les ferides. Fer-les sagnar. La sal la va posar el Getafe, amb un primer temps pràctic i un triomf contundent (0-2) que va deixar l'Espanyol una mica més cuer. Una mica més sol. L'afició, que ahir va oferir una fluixa entrada, amb 19.053 espectadors a l'estadi, va estar més callada que altres dies. Sense esma. Desil·lusionada. Demanant dimissions alguns. Xiulant l'àrbitre la majoria. Crispada. Desesperada. I farta de Pochettino.

La primera meitat de l'Espanyol va ser un desastre. Baena i Cristian Gómez, oberts, imprecisos i tendres al doble pivot, no van ser capaços de controlar el joc de l'equip i el Getafe es va trobar amb un escenari ideal per cavalcar al contracop. Els quatre jugadors més avançats dels madrilenys van fer un recital al primer temps, beneficiant-se de la poca fiabilitat de la defensa periquita. Lafita per l'esquerra, Pedro León per la dreta i Barrada i Álvaro pel centre van marejar l'Espanyol i van encadenar ocasions de gol. Barrada i Lafita van definir massa creuats, sols davant Cristian. Pedro León, al minut 17, sí que va tenir punteria després d'una excel·lent jugada personal i va posar el 0-1 en el marcador.

L'Espanyol només va inquietar amb algun xut llunyà de Wakaso. Verdú, perjudicat pel desconcert al centre del camp, no va poder dirigir l'equip i Longo i Christian Alfonso es perdien en desmarcatges sense gaire sentit. El gol del Getafe, que cada minut s'anava sentint més còmode sobre el terreny de joc i que fins i tot va poder fer el 0-2 amb una doble ocasió al minut 44, va incendiar la graderia. Des de La Curva un sector reduït va començar a apuntar la seva ira a la nova directiva de Joan Collet, exigint dimissions i demanant canvi. La resposta de la resta de seguidors va ser criticar amb xiulets aquestes protestes, censurant que l'energia es desviés a la llotja en lloc d'animar els jugadors. Però el pobre joc de l'equip no entusiasmava i Cornellà es mantenia fred. Mut. Com si no hi hagués res a fer.

Pochettino, a qui van demanar que dimitís, va sacsejar l'equip amb dos canvis a la segona meitat. Javi López va sortir de lateral dret i Stuani com a mitja punta, i va renovar el doble pivot ressituant Víctor Sánchez i Wakaso. L'equip va millorar, va estirar-se, va aturar la sagnia ofensiva d'un Getafe que hauria pogut sentenciar el matx abans del descans i que va sortir menys atrevit després del pas per vestidors. Un cop de cap de Longo (minut 52), un xut massa alt de Verdú (64), una mala definició d'Albín davant Moyà (79) i un xut desesperat de Stuani (86) van ser les quatre ocasions de què va disposar el conjunt blanc-i-blau per remuntar. Però tot i rondar la porteria del Getafe, l'Espanyol va seguir sense intimidar, sense imposar-se. I això va acabar de desesperar l'afició, que va començar a abandonar l'estadi molt abans del final.

El gol de Mané, al temps afegit, va acabar d'indignar els seguidors, que van buidar Cornellà-El Prat entre xiulets i amb el cap baix. La derrota deixa l'Espanyol amb 9 punts, enfonsat a la cua de la classificació i amb Pochettino qüestionat. Ja se li busca substitut. El més ben situat és el portuguès Paulo Sousa.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF