Salut oculta les dades de seguiment de la vaga de metges: "Demanau-les al sindicat"

PalmaDurant tot el període en què els metges han fet vaga contra l'Estatut del Ministeri, l'IB-Salut ha mantingut una actitud constant de no oferir dades pròpies de seguiment sobre l’impacte de les mobilitzacions en la plantilla mèdica. En lloc de publicar percentatges oficials sobre l’adhesió dels professionals a l’aturada, l’Administració s’ha limitat a informar sobre l’activitat assistencial afectada, detallant suspensions de consultes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques, com també reprogramacions derivades de la situació.

L’IB-Salut ha anat remetent de manera sistemàtica a les xifres difoses pel sindicat mèdic Simebal, l'única font sobre el seguiment de les vagues per part dels professionals sanitaris. "Demanau-les a Simebal", ha dit de forma reiterada el departament de Comunicació de Salut. El Govern ha mantingut aquesta pràctica durant tot el conflicte laboral, sense que l’Administració hagi aportat cap alternativa estadística pròpia que permeti contrastar o verificar les dades de manera independent, com han fet altres comunitats autònomes. És el mateix cas que amb les manifestacions per qualsevol causa: hi ha les dades dels convocants i després les de la policia i la Delegació del govern espanyol.

Aquesta situació ha generat desconcert i interrogants entre diverses fonts del sector sanitari consultades, que no acaben d’entendre per què el Govern no ha optat per fer públics indicadors propis de seguiment, pràctica habitual en altres processos de conflictivitat laboral.

Politització

En aquest context, es posa també el focus sobre el paper de Simebal. Tot i que es tracta d’un sindicat amb un suport ampli i transversal entre el col·lectiu mèdic, diverses fonts del sector el descriuen com una organització sindical de tendència clarament conservadora i afí al color polític de l’actual Conselleria de Salut o, fins i tot, més a la dreta. Aquesta percepció, segons les mateixes fonts, resulta rellevant en el moment en què l’administració decideix utilitzar les seves dades com a principal referència pública durant el conflicte.

Les estimacions difoses per Simebal han situat habitualment el seguiment de les vagues en nivells elevats, amb percentatges que en l’àmbit hospitalari han arribat al 80%, mentre que en atenció primària les xifres haurien estat més moderades, aproximadament entorn del 40%. Aquestes dades, però, no han estat contrastades amb un balanç oficial equivalent per part de l’Ib-Salut, que no ha publicat sèries de seguiment.

Les fonts consultades per l'ARA Balears consideren que aquesta asimetria informativa pot tenir efectes en la percepció pública del conflicte, ja que el relat sobre la incidència de la vaga queda condicionat per una única font sindical. En aquest sentit, adverteixen que la manca de transparència pot generar dubtes sobre la magnitud real de l’adhesió, mentre que altres consideren que es tracta simplement d’un canvi de criteri comunicatiu per part de l’Administració en aquest tipus de situacions.

També s’assenyala que l’IB-Salut sí que ha continuat publicant dades sobre l’impacte assistencial de les vagues, com ara el nombre d’actes mèdics suspesos o ajornats, però sense traduir-les en percentatges globals de seguiment. Aquesta diferència entre informació assistencial i dades de participació laboral és, segons fonts del sector, un dels punts que genera més controvèrsia. És així, perquè pot induir a confusió afirmar, per exemple, que s'han anul·lat 2.000 visites d'atenció primària sense contextualitzar quantes se'n fan habitualment en una jornada.

De moment, l’IB-Salut manté la seva línia de comunicació basada en l’impacte assistencial, mentre persisteixen les crítiques per la manca de transparència en el seguiment real d'unes mobilitzacions que han tensat les llistes d'espera.