Antoni Vera: "Si Palma no redistribueix l'alumnat vulnerable, deu ser perquè les escoles no ho volen"

PalmaAntoni Vera afronta el darrer curs de la legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Universitats amb un balanç marcat per l’impuls a la concertada, els intents d’accelerar les infraestructures educatives i la irrupció de la universitat privada a les Balears. Nascut a Palma el 1953, el conseller arriba al tram final del mandat amb alguns dels principals debats educatius encara oberts i amb la voluntat de reivindicar la feina feta durant aquests tres anys.

Si haguéssiu de resumir en dues frases quin sistema educatiu voleu deixar el 2027, quin seria?

— Crec que, si analitzam enrere des que vàrem començar i el que deixarem en acabar aquesta etapa, hem aconseguit unes millores sociolaborals educatives importants i hem marcat un abans i un després amb les infraestructures educatives. Tenim un full de ruta molt clar sobre les infraestructures que s’han de fer. A banda, dues coses que personalment m’importaven molt: canviar els currículums educatius i que tots els centres públics tinguin menjador escolar, perquè atendre la vulnerabilitat és importantíssim.

En tres cursos l'educació pública ha perdut gairebé 3.500 alumnes i la concertada n'ha guanyat prop de 2.300. Aquesta diferència és només atribuïble a la concertació de places de 0-3?

— N'és la gran causa. Hi ha una part que és de places 0-3, que és la més gran. Se n’han concertat moltes. I una altra part és la concertació d'FP per arribar a més al·lots i lluitar contra l’abandonament. Evidentment, també hi ha hagut algun augment... Però el gran augment de la concertada ha estat pel 0-3 i FP. A la vegada, hi ha hagut pèrdua d’alumnat? Sí, als centres públics i també als concertats, si analitzam Secundària, Batxillerat i Infantil 3-5. La pèrdua d’alumnat és arreu.

Si la davallada demogràfica explica la pèrdua d'alumnes, per què la pèrdua és tan desigual i afecta més la pública que la concertada?

— Per una senzilla raó. La concertada és més petita. Hi ha menys centres. És cert que on hi ha més centres és a Palma i és on més oscil·la, però la pública és un ensenyament completament implantat i majoritari a la Part Forana, a Menorca, a Eivissa i Formentera. La pèrdua d’alumnat, quan hi ha davallada demogràfica, evidentment, afecta més la pública perquè té més oferta.

No sabem com estarà el sistema educatiu d'aquí a deu anys, per què cal donar concerts educatius per deu anys?

— Per donar estabilitat al centre, al seu professorat, a una línia pedagògica i a les famílies. Hem de tenir en compte que cada any hi ha matriculacions i escolarització. Si hi ha centres que no arriben al mínim, l’aula es tanca, se n’unifiquen dues per fer-ne una. Tot i l’ampliació de concerts, no vol dir que signifiqui que serà tot per deu anys. Cada any es mira i es redueixen o amplien aules quan cal. A Inca, per exemple, la concertada ens ha ajudat a atendre tot l’alumnat; si no haguéssim pogut ampliar aules concertades, hauríem tingut un problema molt greu. L’ensenyament públic d’Inca no podia amb tot, perquè arriben alumnes d’ESO i de Batxillerat d’altres pobles i està tensionat.

En cas d'una crisi econòmica i si haguéssiu de tancar aules, en tancaríeu abans de públiques o de concertades?

— S’eliminaria d’allà on sobràs. Esper que no ens trobem en aquest cas. Si tenc una aula pública o concertada on no hi ha alumnes, es tanca. N'hem mantingut el màxim possible. Es va fer un pla de manteniment d’aules públiques amb ràtios baixes i s’ha fet una feina impecable per conservar-les, tot i la baixada demogràfica.

Acabam la legislatura i Palma continua sense un acord de distribució equilibrada d'alumnes vulnerables entre la pública i la concertada. Qui veta aquest acord i què heu fet per desencallar-lo?

— No és que hi hagi cap veto. Jo, si hi ha acord entre l’Ajuntament i tots els centres concertats i públics, seré el primer que n'estaré encantat. Però perquè hi hagi acord municipal tothom hi ha d’estar a bé. La Conselleria pot fer d’àrbitre, però tothom ho ha de voler. Els centres públics són nostres, l’Ajuntament és un poc independent, però els centres ho han de voler. Tothom ho ha de voler.

I els centres no ho volen, llavors?

— Bé, no s’ha plantejat així cent per cent, però entenc que si Palma no redistribueix l'alumnat vulnerable, deu ser perquè les escoles no volen o perquè també pot haver-hi altres problemàtiques.

Les Balears empitjoren en les tres competències de PISA. Vós defensau recuperar els continguts i limitar les pantalles. Si d'aquí a tres o sis anys els resultats no milloren, estareu disposat a reconèixer que el problema no era només de continguts?

— També hi ha el context o que no s’ha incidit en la matèria en qüestió. Madrid té un 15,5% de nouvinguts; les Balears, un 19%. Madrid té els millors resultats PISA i ha superat Castella i Lleó, que és cert que no té nouvinguts. Madrid té el mateix percentatge que València i aquests se l’han pegada...

També hi ha qui defensa que és per culpa del ‘puta català’.

— Jo no hi estic d’acord, perquè Galícia està a dalt i també té dues llengües. El problema de la caiguda en Comprensió lectora no és per això, sinó perquè les pantalles no ajuden. Les llengües no es poden aprendre amb pantalles: cal paper i boli. Els llibres de lectura s’han de recuperar. Un alumne de Secundària ha de saber subratllar un llibre de lectura, llegir una novel·la, cercar-ne els conceptes importants. També cal regular la IA a l’educació. El nostre context, jo sé que és complicat: tenim molts nouvinguts, arribades constants d’alumnes, però hem de començar a consolidar fites per a cada curs i etapa. Ara hi ha molta diversitat entre un centre i un altre i hem de començar a unificar el nivell.

Ara no només tenim alumnes que no saben català, sinó professors que no el dominen. Què li diríeu a qui pensa que el català pot acabar perdent-se també, en paraules vostres “al darrer bastió de la llengua”?

— Nosaltres tenim l’obligació de garantir el català com a llengua vehicular dels centres. Però, en un moment donat, hem de cobrir places molt tècniques que en aquests moments es cobreixen amb gent que no té màster ni català. Aquestes places necessiten flexibilitat, però no perquè siguin per sempre sense català: després se n’haurà de demostrar el coneixement. Ara bé, no surten places de mestre o professors de català al tràmit urgent, precisament perquè no podem controlar els nivells de qui les agafa. Ara com ara, hem de garantir que els professionals que arriben a les escoles tinguin el nivell de català i que l’acreditin.

Més enllà del PALIC i dels programes culturals, què heu fet aquesta legislatura perquè el català guanyi presència real a les aules?

— Hem fet molt més que el que varen fer en vuit anys del Pacte. Perquè en vuit anys de professor de Català al meu centre, ningú em va dir ni ‘bon dia’. A part de les de PALIC i de dinamització lingüística, estam creant material i recursos. Els centres necessiten amb què treballar perquè ara no tenen material. L’estudi de la llengua en requereix, especialment a les edats més primerenques. Els centres estan desesperats per tenir recursos per treballar i engrescar l’alumnat amb el català, perquè no els havien donat res. Al Centre de Publicacions encara hi ha les capses del COFUC de quan jo hi estava.

Vàreu presentar un pla d'infraestructures a deu anys. Vàreu ser massa ambiciós?

— Crec que no. És clar que en acabar els deu anys hi haurà actuacions que no s’hauran fet, però que tal vegada s’hauran reformulat. Ara estam en dinàmiques de feina anual. Tres noves infraestructures aquest curs, se n’incorporaran dues més durant l’any. Sabem que el curs vinent n’hi haurà cinc més. No aturam: visita, obres noves, posarem primeres pedres. Encara ens queda una legislatura i mitja. Hi hem de confiar.

És just que els que dissenyen l’educació estiguin climatitzats i la majoria dels centres, no?

— Totalment d’acord, no és just. Però tenim moltíssims centres educatius antics i sense climatitzar. Com a Administració no podem agafar aires acondicionats i posar-los a les aules. El que hem de fer és mirar fusteries, aïllament tèrmic, mirar sostres, plaques solars, amb climatització eficient amb l’entorn. Em ve al cap una sèrie de centres que tenen climatització de fa anys. Els ajuntaments no els n'han fet el manteniment i, per això, peta la instal·lació. Hi anam a arreglar-ho, ens oferim a assumir-ho, hi va el tècnic i el primer que et diu és: “Això no serveix, s’ha de canviar”. No podem fer més via, no tenim més personal.

Heu creat un Batxillerat d'Excel·lència per als alumnes amb millors expedients. Per què no heu impulsat un programa per als alumnes de Batxillerat amb més dificultats d'aprenentatge, si l’objectiu era donar una millor atenció a la diversitat?

— A Batxillerat ja es poden fer adaptacions curriculars. Hem posat en funcionament el Batxillerat per a adults, destinat a alumnes majors de 18 anys, i enguany l'implantam a Menorca i Eivissa. El Batxillerat d’Excel·lència no ens l’hem inventat nosaltres, es fa a altres comunitats.

No es dona el missatge que l’escola ordinària no pot atendre els alumnes amb més rendiment?

— Clar que estan ben atesos. Però per ventura un centre ordinari no els podrà treure tot el potencial que tal vegada tenen, perquè ha d’atendre i donar la mateixa matèria per a la majoria d’alumnes. Deixem que els al·lots del Batxillerat d’Excel·lència el facin. No crec que sigui dramàtic que hi hagi un grup d’excel·lència a Mallorca, a Menorca i a Eivissa. Si hi hagués Batxillerat d’Excel·lència arreu de les Balears, no tindria sentit.

Si tinguéssiu avui un fill que vol estudiar Medicina, li recomanaríeu abans que estudiàs a la UIB o a la CEU? Per què?

— A veure, jo voldria que anàs on volgués. Jo als meus fills sempre els he aconsellat, a vegades ha anat bé, a vegades no.

I vós, coneixent els dos projectes, què triaríeu?

— Ara com ara, no ho sé.... La CEU acaba de començar a les Balears i necessita maduració i la UIB duu molts anys. La Facultat de Medicina de la UIB avui té una viabilitat gràcies al decret nostre que facilita la compatibilització entre l’activitat assistencial dels sanitaris i la docència.

Deis que aquesta legislatura ho heu negociat tot amb la comunitat educativa. Els sindicats i altres interlocutors, però, diuen que Educació es limita a informar de les seves decisions. Qui menteix?

— Nosaltres tenim la responsabilitat de Govern. I nosaltres hem marcat la nostra política, perquè teníem uns compromisos com la lliure elecció de centre. Si em diuen que no consensuam, és que, clar, hi ha coses que les dúiem al programa electoral i les hem fet. En canvi, hi ha altres matèries de les quals podem parlar... el Decret de personal docent, tant que diuen que va ser sense consens... ens el varen votar a totes les meses d’ensenyament públic.

Voleu tornar a ser conseller el 2027?

— Ha estat apassionant. Educació és el departament més intens. Les decisions que has de fer afecten molta gent i això fa vertigen, perquè no és el mateix que quan estava a àmbits de cultura, que el que decideixes afecta un col·lectiu més minso. Som una persona de partit i estaré on em diguin.