Les imatges de la casa de Nicolas Cage a Malibú fan por. Les autoritats admeten que les onades i marees associades a l’huracà Marie, que ha colpejat la costa del sud de Califòrnia, són la causa directa de la destrucció d’aquesta i altres cases, que com tantes altres s’aixequen a primera línia, poderosa i altiva per oferir al seu propietari l’exclusivitat d’una vista que els pobres no poden tenir.
En això es basa el luxe i, sovint, l’estupidesa humana. A voler estar per damunt dels altres. En aquest cas, la natura ha dit que està per damunt de tot, i s’ha menjat part de l’edifici.
Fa dècades que els científics adverteixen sobre els efectes de la pujada de la mar. I afegeixen que cal evitar l’increment de les emissions i, per descomptat, començar a prendre mesures per evitar mals a les persones i a les coses. I què fa la humanitat en general?Idò ignorar-ho per complet.
I en el cas de les Balears? Idò dues coses. Mirar cap a una altra banda per part de l’Estat durant dècades d’abusos damunt el domini públic. La mollor i la inacció còmplices no tenen res a veure amb l’esperit exemplar de la Llei de costes. I la segona cosa, tramitar una llei litoral que aspira a salvar construccions il·legals fetes damunt domini públic. Amb un argument d’equilibrisme, per no dir una altra cosa, sobre el valor patrimonial d’aquestes edificacions, que en general no en tenen cap ni un.
Al País Valencià, els tribunals ja han tombat aquesta idea tramposa que ara ha copiat per a les Balears el Govern Prohens. El que no he sabut mai és si fan la llei per fer veure, als que varen prometre arreglar-ho, que ho han intentat, o realment pensen que té opcions de prosperar la invasió de competències estatals.
