L'oposició ataca Vera pels acords amb Vox: "Les línies vermelles del PP tenen cames i a cada bugada els catalanoparlants perdem un llençol"

PalmaEl conseller d’Educació, Antoni Vera, ha comparegut al Parlament aquest dimecres per presentar els mateixos pressupostos que va donar a conèixer el novembre del 2024. De fet, la seva primera intervenció ha estat pràcticament idèntica a la que ja va fer fa set mesos. La Conselleria gestiona enguany 1.416,5 milions d’euros de pressupost. Aquesta quantitat representa un increment del 4,7% respecte del 2024, amb 63,8 milions d’euros més, i un augment acumulat del 12,57% en comparació amb el 2023. Ara bé, els comptes no han centrat el debat, sinó que l’acord entre el PP i Vox —que permetrà l’aprovació dels pressuposts, que introduirà el castellà com a llengua vehicular i que exonerarà del requisit lingüístic docents que optin a places de molt difícil cobertura, entre altres mesures— ha estat la diana de l'oposició. “L’acord de modificar la Llei d’Educació de les Illes Balears per incloure el castellà com a llengua vehicular i l’ampliació del Pla de segregació lingüística és l’atac més clar que han patit les Illes des del TIL de Bauzá”, ha indicat la diputada del PSIB Amanda Fernández.

En la mateixa línia, ha denunciat que el pacte assolit pel PP i Vox en la negociació dels pressuposts ha suposat la "devaluació més grossa dels drets lingüístics de la ciutadania, i que la comunitat educativa és una de les més afectades". El conseller d’Educació, Antoni Vera, per la seva banda, ha defensat que l’acord, entre el PP i Vox, “no ataca el català”. Tot i la introducció del castellà, ha dit, els centres no estaran obligats a canviar els seus projectes lingüístics en català.

Fernández també ha recriminat que l’acord entre el PP i Vox permetrà que en les oposicions per a places docents de molt difícil cobertura només s’hagi d’acreditar el coneixement del català un cop obtinguda la plaça. “El PP ha firmat l’eliminació del requisit del català per obtenir una plaça de funcionari de carrera”. El conseller Vera ha defensat que només s’eximirà del requisit a les places de molt difícil cobertura, i que els propietaris l’hauran d’acreditar al cap d’un temps que no ha fixat. Ara bé, l’oposició es qüestiona qui s'encarregarà després d'anar a demanar a aquests docents que demostrin que són competents en la llengua pròpia, i considera que no ho farà ningú. A la pràctica, defensa l'oposició, si entra algú que no sap català, ja hi quedarà.

La diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon ha assenyalat que l'acord “ataca el model d’escola, la comunitat educativa i la llengua catalana, i que ha rebut el rebuig dels docents, la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA) i els sindicats”. En la mateixa línia, ha retret al conseller que “tot i que el Govern de Prohens asseguri que es mou en el marc estatutari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei d’Educació, les suposades línies vermelles que diu mantenir el PP en matèria lingüística, tenen cames i a cada bugada els catalanoparlants perdem un llençol perquè el PP ja reconeix que modificaran la Llei d’educació”. “Què faran amb les intencions dels seus socis d’extrema dreta quan diuen que no descansaran fins a eliminar el Decret de mínims? Fins on és capaç d’arribar el PP? El que pretenen és arraconar la llengua pròpia del país fins a fer-la prescindible”, ha etzibat Ramon al conseller d’Educació.

La major part del pressupost, per als docents

La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats és la que gestiona més pressupost i disposa de 1.074,8 milions d'euros, un 7% més que el 2024, i la de Planificació i Gestió Educativa, de 18,2 milions, uns 2,1 milions menys, per la reestructuració duita a terme al gener quan va deixar de tenir competències en Ordenació i Infraestructures Educatives, entre altres partides.

Una de les qüestions que el sistema educatiu balear necessita resoldre amb més urgència és la manca i la vellesa de les infraestructures. L’Institut Balear d’Infraestructures Educatives (Ibisec) afronta l’exercici de 2025 amb una reorganització estratègica i un increment de recursos que permetran millorar l’execució del Pla d’inversions educatives de les Illes Balears, defensa la Conselleria. L’Ibisec destinarà 36,4 milions d’euros a la inversió directa. En conjunt, la inversió total de la Conselleria en infraestructures educatives per al 2025 supera els 43,9 milions d’euros.