Cristina Lladó: "No hauria volgut anar al Batxillerat d'Excel·lència"

PalmaCristina Lladó (Palma, 2009) és la tercera millor nota de les PAU a les Balears (9,706), la segona a Mallorca. Després d'uns resultats excel·lents, reflexiona sobre la preparació de la selectivitat, defensa el paper de l'educació pública i en català i argumenta per què no comparteix el model del nou Batxillerat d'Excel·lència que implantarà la Conselleria d'Educació.

Quan us varen comunicar la nota de la PAU, quina va ser la vostra primera reacció?

— Primer la vaig mirar tota sola i em va impressionar bastant. Tot seguit vaig calcular la nota d'admissió, perquè vull estudiar Matemàtiques, una carrera amb una nota de tall molt alta. Després ja ho vaig comunicar a la família i a les persones més properes. La primera persona a qui ho vaig dir va ser la meva germana gran. Era a casa i era una de les persones que més ganes tenia que ho sabés.

En sortir del darrer examen, vàreu pensar que podríeu estar entre les millors notes?

— El meu darrer examen va ser el d'Anglès i en vaig sortir amb molt bones sensacions. És l'assignatura que em va millor, conec molt bé l'idioma i, fins i tot, em va sobrar temps. Tot i això, no esperava estar entre les millors notes. Pensava que m'havia anat bé i tenia expectatives d'obtenir bons resultats. De tots els exàmens, en vaig sortir satisfeta i amb la sensació que no els hauria pogut fer millor, però no imaginava que m'hauria anat tan bé.

 Com vàreu viure els tres dies de les PAU? Quin és el primer record que us en ve al cap?

— És el del primer dia al matí. Anàvem cap a la Universitat amb ma mare en cotxe, escoltant música i cantant. Record especialment aquell moment, perquè eren els darrers dies de tot aquest procés. Sentia que la feina ja estava feta i estava contenta d'haver arribat fins allà. Tenia clar què havia de fer. Si tenia una estona abans dels exàmens, aprofitava per repassar, però també parlava amb els companys i companyes. Després de les proves vaig demanar que es recalculàs la nota, perquè hi havia una errada material, i la nota d'accés va pujar dues dècimes, fins al 9,706. La nota d'admissió és de 13,482.

Quina importància creis que ha tingut haver estudiat en un centre públic i en català?

— Vaig triar anar a l'IES Joan Alcover. Venia del Sagrat Cor, on vaig estar molt contenta, però no hi havia Batxillerat. Vaig triar el Joan Alcover per diversos motius: perquè és un centre en català i perquè té molt bona fama pel Batxillerat científic, el que jo volia cursar. També, perquè té molta vida cultural i un Departament de català molt actiu. Per a mi era molt important poder viure la meva cultura i en la meva llengua, i això també implica poder estudiar en català.

El curs que ve començarà el nou Batxillerat d'Excel·lència. Si haguéssiu tingut aquesta opció, us hauria agradat cursar-lo?

— Sincerament, no hauria volgut anar al Batxillerat d'Excel·lència. Crec que és molt important que els alumnes amb altes capacitats tinguin un bon seguiment, i jo mateixa agraesc haver-lo tingut. Ara bé, no pens que la solució sigui crear un institut a part. Consider que és molt enriquidor conèixer gent diversa i no estar envoltada només de persones amb les mateixes característiques. És positiu tenir amistats amb interessos similars, però el Batxillerat també és una etapa molt important per conèixer persones diferents i ampliar els horitzons.

Creis que les PAU reflecteixen realment els coneixements d'un alumne?

— Un examen no pot anar bé si l'alumne no té coneixements, però també influeix la manera d'expressar-los, que el corrector entengui què vols dir, la capacitat de mantenir la calma i tenir el cap fred. També hi ha un factor de sort: que no hi hagi errades en la correcció o, simplement, qui corregeix, perquè al capdavall darrere hi ha una persona. A més, també hi influeixen factors socials. Una bona part del resultat depèn de poder tenir una família darrere que et doni suport i et permeti dedicar temps a estudiar. Les persones que han de compaginar els estudis amb la feina tenen encara més mèrit si aconsegueixen treure bones notes.

Quin creis que ha estat el secret per aconseguir aquest resultat?

— Una de les coses que més vaig agrair haver fet durant el curs va ser elaborar els apunts a mesura que avançava l'any. Després, a l'hora d'estudiar per a la selectivitat, això em va facilitar molt la feina. És cert que és un curs en què tens menys vida social, però crec que és molt important no renunciar del tot a l'oci, a les amistats i a l'esport. Tot el que contribueix a tenir una bona salut mental també ajuda a rendir millor.

Heu hagut de fer renúncies?

— M'agrada molt llegir i, durant els dos anys de Batxillerat, pràcticament només he llegit els llibres de lectura obligatòria. Ara m'hi he tornat a posar. M'agraden els clàssics, especialment Jane Austen, sobre la qual vaig centrar el treball de recerca, però també gaudesc molt de la fantasia.

Com us plantejau el futur universitari?

— Vull estudiar Matemàtiques a la UPC. El primer any aniré a un col·legi major i, a partir de segon, ja veurem si continu o si me'n vaig a un pis. També em vaig plantejar quedar a la UIB, sobretot pel fet de poder continuar vivint a casa, perquè és un canvi important. Però un dels principals motius pels quals finalment vaig decidir no fer-ho és que, tot i viure a Palma, no visc al centre i arribar cada dia a la universitat em suposa una hora i mitja.

Què diríeu a un alumne que l'any que ve s'haurà d'enfrontar a les PAU?

— Que estudiï de manera intel·ligent i amb estratègia. Cal saber quines assignatures exigeixen més feina i quines poden tenir més pes en la nota, i tenir-ho en compte des del principi. La preparació no comença les setmanes abans de la selectivitat. Has d'anar preparant el material d'estudi durant tot el curs i estudiar d'una manera que et permeti consolidar els coneixements. Des del primer moment has de tenir clares les teves prioritats.