Educació atribueix a la LOMLOE el descens dels resultats de les PAU: "La Llei no ha funcionat"

PalmaLa Conselleria d'Educació considera que els resultats de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) d'enguany evidencien el fracàs de la implantació de la LOMLOE i dels currículums derivats de la reforma educativa. El conseller, Antoni Vera, ha admès aquest dimarts que les dades "no són bones" després que el percentatge d'alumnes aptes hagi baixat del 92,5% registrat el 2025 al 89,6% el 2026, mentre que els suspensos han augmentat fins al 10,4%.

"Si volem reconèixer l'excel·lència dels alumnes amb millors expedients, també hem de fer feina per millorar els resultats dels alumnes que no han assolit els objectius", ha afirmat Vera durant la presentació dels premis als millors expedients d'accés a la universitat, un acte que el Govern ha aprofitat per fer una lectura política dels resultats de les proves.

La Conselleria ha posat el focus especialment en les assignatures científiques, que presenten els pitjors registres. Matemàtiques ha obtingut una nota mitjana de 5,01 i només un 57% d'aprovats. La situació és encara més delicada a Ciències Generals, amb una mitjana de 4,70 i un 48% d'alumnes aptes, mentre que Física registra una nota mitjana de 4,87 i un 51% d'aprovats. En les matèries lingüístiques, els resultats també se situen lleugerament per damunt del cinc, amb una mitjana de 5,62 en Català i de 5,43 en Castellà.

Segons Vera, aquestes són les primeres PAU que s'han fet íntegrament sota el model educatiu de la LOMLOE i els currículums aprovats per l'Estat el 2021 i desplegats a les Balears el 2022. El conseller ha remarcat que els alumnes examinats enguany cursaven 3r d'ESO quan es va implantar la reforma i, per tant, han completat tota la darrera etapa de la seva escolarització amb aquest marc normatiu.

"La Llei no ha funcionat i aquests són els resultats que tenim", ha assegurat el conseller, que ha criticat que la reforma "ha desplaçat els coneixements del centre de l'educació". També ha estès aquesta crítica als currículums aprovats el 2022, que, segons el seu parer, han prioritzat metodologies en detriment dels continguts acadèmics.

Menys hores de Matemàtiques i Física

Per justificar aquest diagnòstic, Vera ha recordat que els anteriors currículums varen reduir la càrrega lectiva de diverses matèries. Segons ha detallat, a Primària es varen perdre vuit hores de Matemàtiques i quatre d'Anglès al llarg de l'etapa. A Secundària també es va reduir una hora setmanal de Matemàtiques a 4t d'ESO i una hora de Física tant a 4t d'ESO com a 1r de Batxillerat.

En aquest sentit, ha subratllat que les Balears eren "l'única comunitat autònoma" que impartia les assignatures de modalitat de Batxillerat amb només tres hores setmanals en lloc de quatre. "Aquest metapedagogisme ha provocat la situació que tenim ara", ha afirmat. El conseller també ha carregat contra l'obligatorietat que havia adquirit el treball de recerca a Batxillerat, una exigència que, segons ha explicat, la mateixa LOMLOE no preveia i que el Govern ha hagut de regular.

Nous currículums

Davant aquests resultats, Vera ha defensat la reforma curricular impulsada pel Govern de Marga Prohens, que començarà a desplegar-se progressivament. Segons ha explicat, els nous currículums recuperen els coneixements com a eix central de l'ensenyament, incrementen les hores de Matemàtiques i de les assignatures de modalitat, reforcen les llengües i recuperen continguts que, segons el Govern, havien desaparegut, com quatre segles d'Història d'Espanya.

En Educació Infantil es reforcen la psicomotricitat, l'escriptura i les matemàtiques, alhora que es limita l'ús de pantalles. A Primària s'incrementen les hores de Matemàtiques, Llengua, Educació Artística i Coneixement del Medi, mentre que a Secundària es reforcen especialment les Matemàtiques a 2n i 4t d'ESO i es creen optatives per consolidar competències en llengües i matemàtiques. A Batxillerat augmenten les hores de les assignatures de modalitat i el treball de recerca deixa de ser obligatori per convertir-se en una optativa.

El conseller ha insistit que aquests canvis tenen com a objectiu "millorar els resultats acadèmics i reduir les desigualtats" i ha assegurat que la Conselleria continuarà analitzant els resultats de les PAU amb docents, directors i sindicats. "Posarem aquestes dades damunt totes les meses d'Educació perquè hi hagi una reflexió conjunta i puguem revertir aquesta situació", ha dit.

En paral·lel, la Conselleria ha convocat els premis als millors expedients d'accés a la universitat. Els estudiants amb les qualificacions més altes podran presentar la seva candidatura entre el 15 i el 24 de juliol i optar a un dels 20 premis de 600 euros que es concediran enguany: 10 a Mallorca, 5 a Menorca i 5 entre Eivissa i Formentera. Segons Vera, la iniciativa pretén "reconèixer l'esforç i el talent" dels alumnes amb millors resultats.