Bullirà el mar com la cassola al forn
Els lectors d'Ausiàs March coneixeran el vers que li he manllevat per donar títol a aquest article. Pertany al poema XLVI de l'obra del poeta de Gandia, un dels autors fonamentals de la història de la literatura catalana i un dels més grans de tot Europa en el trànsit entre l'edat mitjana i el renaixement. Ausiàs March, igualment, aquest estiu està d'actualitat a la nostra manera malaurada: la seva cripta familiar, situada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba (que per si mateix és una joia arquitectònica, d'immens valor històric i patrimonial), a la comarca valenciana de la Safor, està a punt de ser convertit en un balneari d'aigües termals. En efecte, l'empresa Castilla Termal i l'Ajuntament d'Alfauir es proposen convertir la cripta d'Ausiàs March en un jacuzzi. És difícil imaginar una demostració més crua de com perdem les nostres arrels com a poble i com a cultura per la grolleria i l'avarícia desbocades de quatre arreplegats que es fan dir empresaris i polítics —no ho són. El grup de poetes i activistes Saforíssims ha penjat a la seva web, ‘saforissims.org’, les instruccions per presentar al·legacions al projecte: feis-ho. Allò que passi amb el nostre patrimoni literari i cultural ens afecta a tots de ple, tant si passa a les Balears com al País Valencià com allà on sigui.
També ens afecta, i de forma encara més urgent i directa, allò que passi amb la mar. La mar Balear ha batut rècords d'escalfament en superfície aquest estiu infernal, i —com explicava Caterina Karmany en una de les seves cròniques recents al TN de TV3, o 3Cat, o com es digui— s'ha arribat a registres de fins a 33 graus, amb una temperatura mitjana de 30 graus durant molts dies d'aquests mesos de juliol i agost. Hem perdut la frescor de la mar i ens banyam dins una aigua que pareix un brou calent i tèrbol: tanmateix, la nostra incomoditat a l'hora de fer un capfico encara seria un problema molt menor comparat amb els efectes que aquesta encalentida pot tenir en els ecosistemes marins, que no són cap raresa ni cap entelèquia, sinó una part essencial del nostre entorn natural. Essencial vol dir que la seva destrucció apunta, ras i curt, cap a la nostra pròpia destrucció. Si els humans que habitam la Mediterrània consentim a fer-la malbé, simplement, estarem acabats. Des del punt de vista mediambiental, però també social, i per descomptat econòmic, el nostre fracàs (si no feim res per revertir l'escalfament de la mar Balear) serà absolut. Que hàgim tingut nits amb temperatures que han passat de bon tros 36 graus és un fet que ha fet donar l'alarma a un meteoròleg com Miquel Salamanca, rigorós i gens donat al sensacionalisme. És un exemple que cal que les veus d'alerta siguin escoltades. Sense més excuses ni dilacions.
Com que tal vegada és l'única cosa a la qual reaccionen els nostres governants, és necessari insistir en els efectes catastròfics que pot tenir per a la indústria turística que les Balears segueixin aquest camí. Però és dubtós que fins i tot així escoltin, perquè l'avarícia dels guanys immediats els fa oblidar la necessitat de preveure res per a demà. A més, han triat governar de la mà (a les ordres) d'un partit d'extrema dreta i negacionista del canvi climàtic. La inacció, el cinisme i les mentides dels mals governs d'avui els pagarem molt cars demà: però no un demà metafòric, sinó un demà de demà mateix. Aquest estiu ja no ha estat cap avís, sinó la confirmació que el canvi climàtic ja no és una teoria, sinó la realitat dins la qual vivim. La capacitat d'adaptació sens dubte és un dels fonaments de l'evolució de les espècies, però hi ha adaptacions que s'acosten més a la degradació de l'espècie.
