Mor Fabrizio Plessi, pioner del videoart que va lligar 30 anys de la seva obra a Mallorca
L'artisa, mort als 86 anys, va establir la seva residència a Santanyí i va convertir l’illa en un dels principals punts de partida de la seva trajectòria artística
PalmaFabrizio Plessi, un dels grans pioners de les videoinstal·lacions, ha mort als 86 anys. L’artista italià, nascut a Reggio Emilia el 3 d’abril de 1940, va morir aquest diumenge a Venècia, la ciutat on es va formar i que va marcar bona part de la seva trajectòria. Però durant tres dècades va mantenir també un vincle especialment estret amb Mallorca, fins al punt d’establir la seva residència a Santanyí i desenvolupar des de l’illa una part important de la seva obra.
La relació de Plessi amb Mallorca va començar el 1989. Aquell any va presentar Videosal al Palau Solleric de Palma, una exposició que apareix en la cronologia oficial de la seva trajectòria. L’experiència amb l’illa no va quedar, però, en aquella primera exposició. En els anys posteriors hi va tornar de manera recurrent i el sud-est de Mallorca es va convertir en un dels seus llocs de residència i creació.
El 2019, Es Baluard va convertir aquesta relació en l’eix d’una exposició, Fabrizio Plessi. 30 anys a Mallorca. El museu definia aleshores Plessi com un dels creadors pioners de les videoinstal·lacions i recordava que havia estat vinculat a Mallorca durant trenta anys, on tenia la seva residència. La mostra revisava les produccions que havia creat des de l’illa, presentada com un lloc de projecció i d’inspiració de la seva obra.
Santanyí com a lloc de creació
La relació amb Santanyí era especialment intensa. En aquella exposició d’Es Baluard, un dels elements centrals era un llibre que repassava els trenta anys que Plessi havia viscut al municipi. IB3 explicava aleshores que des de Santanyí l’artista havia creat 500 exposicions internacionals.
La seva casa i estudi, coneguts com Sa Pedra, formaven part d’aquest univers. En una entrevista publicada el 2006, Plessi descrivia aquest espai com una "gran escultura vivient" i explicava que hi vivia diversos mesos a l’any i que hi preparava les seves exposicions. També parlava de la naturalesa de Mallorca i de la seva llum i el seu silenci.
Aquell vincle amb el paisatge no era només personal. La relació entre natura i tecnologia va ser un dels eixos de la seva obra. Plessi va treballar durant dècades amb l’aigua, el foc, la pedra i altres materials associats a la natura, combinant-los amb pantalles, llum, vídeo i altres dispositius electrònics. El seu llenguatge va acabar situant les videoinstal·lacions en un territori a mig camí entre l’escultura, l’arquitectura i la imatge en moviment.
De Solleric a Es Baluard
La primera exposició al Solleric va obrir una llarga relació amb les institucions culturals de Mallorca. El 1991, per exemple, va presentar Plessi a Mallorca al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.
Es Baluard va acollir diverses iniciatives relacionades amb l’artista, fins a arribar a la mostra de 2019, que posava el focus específicament en la seva vinculació amb Mallorca. Aquella exposició no pretenia simplement recuperar una trajectòria, sinó mostrar com l’illa havia funcionat com a punt de partida de la seva producció artística.
La relació amb Santanyí va arribar fins i tot a generar un projecte institucional propi. El municipi va impulsar la creació d’un centre d’interpretació de les arts audiovisuals dedicat a Plessi a s’Abeurador. El projecte havia de posar en valor la seva figura i la relació amb Mallorca, i Es Baluard hi havia de participar en els àmbits científic i curatorial.
Un pioner de les videoinstal·lacions
Plessi va començar a centrar la seva recerca artística en l’aigua a finals dels anys 60, quan va experimentar amb el videotape i les performances i, progressivament, va incorporar la tecnologia electrònica al seu llenguatge. El 1986 va representar Itàlia a la Biennal de Venècia amb Bronx, una de les obres que varen consolidar el seu reconeixement internacional.
La seva trajectòria el va dur a institucions com el Centre Pompidou de París i el Guggenheim de Nova York, així com a nombroses biennals i exposicions internacionals. El seu treball va evolucionar al mateix temps que ho feien les tecnologies amb què treballava: els monitors, el vídeo i, posteriorment, les pantalles LED i la llum digital varen passar a formar part d’instal·lacions de gran format.
Però Mallorca va ocupar un lloc singular dins aquesta trajectòria. No va ser només un dels molts escenaris internacionals on Plessi va presentar la seva obra. Durant trenta anys, Santanyí va ser també el lloc des d’on va treballar, va preparar exposicions i va continuar desenvolupant un llenguatge artístic que havia convertit la tecnologia en matèria creativa.
La mort de Fabrizio Plessi als 86 anys tanca així una trajectòria internacional, però també deixa a Mallorca el llegat d’un artista que durant tres dècades va fer de l’illa un dels seus principals llocs de creació.
