Educació ignora el seu màxim òrgan consultiu quan qüestiona el model educatiu

PalmaEducació ignora gairebé set de cada deu propostes de fons que li fa el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), el màxim òrgan consultiu i de participació educativa, on estan representats els diferents sectors de la comunitat educativa. De les 227 aportacions substantives que el CEIB va formular als cinc darrers decrets analitzats, la Conselleria només en va acceptar totalment o parcialment 71 (42 estimades i 29 estimades parcialment; en dos dels cinc expedients el CEIB havia proposat la retirada del projecte complet.), un 31,3%.

Les dades formen part d’un informe del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, que ha analitzat 366 aportacions del CEIB durant la tramitació dels cinc darrers decrets educatius aprovats. L’estudi conclou que la Conselleria d’Educació és gairebé el doble de receptiva quan les propostes afecten qüestions tècniques que quan plantegen canvis en les seves decisions de fons.

En concret, de les 139 aportacions tècniques i formals (correccions de redacció, terminologia, sistemàtica, remissions normatives i qüestions de coherència interna), Educació en va acceptar totalment o parcialment 83, un 59,7%. En canvi, de les 227 aportacions substantives —relatives a drets, obligacions, recursos, organització educativa, currículum, equitat, planificació, ràtios, gratuïtat i altres decisions materials de política educativa— només en va assumir 71.

A la poca receptivitat davant les esmenes de fons se suma la reducció dels terminis de què disposa el CEIB per analitzar i esmenar la normativa educativa. Els informes ordinaris han passat de 60 dies hàbils que establia el reglament anterior a un màxim de 30 dies, mentre que en els procediments d’urgència el termini s’ha reduït de 20 a 15 dies. El canvi afecta, entre d’altres, els projectes de decret i les ordres en matèria educativa. Educació ha justificat la mesura perquè "s’igualen els terminis amb els del Consell Consultiu". "Entenem que si el Consultiu pot amb aquests terminis, el CEIB no ha de tenir cap problema", assenyalen fonts de la Conselleria.

El problema és que els dos òrgans no tenen els mateixos recursos per fer aquesta tasca: el Consell Consultiu disposa de membres que s’hi dediquen en exclusiva i d'un equip jurídic de suport, mentre que el CEIB està integrat per persones i entitats que desenvolupen aquesta funció fora del seu horari laboral. Això redueix encara més el temps efectiu que té el Consell Escolar per estudiar la documentació, debatre les propostes amb els membres i elaborar els informes abans que la normativa continuï la tramitació.

Rebuig en bloc

El detall dels cinc decrets analitzats permet veure encara millor aquesta diferència. En el projecte de decret de concerts educatius, el CEIB va formular 36 aportacions tècniques o formals i 40 de substantives. Cap de les 40 aportacions de fons va ser acceptada, ni totalment ni parcialment: les 40 varen ser desestimades per la Conselleria. Aquestes propostes afectaven qüestions com la durada dels concerts, la relació entre oferta pública i concertada, les ràtios, la renovació dels concerts, la gratuïtat, les quotes, els recursos i els mecanismes de control. Finalment, el decret allarga la durada dels concerts fins als 10 anys, enfront dels 6 vigents fins ara, i incorpora mesures com les indemnitzacions que Educació assumirà en determinats contextos per acomiadaments de docents de la privadaoncertada.

En el Programa de Capacitació i Formació Integrat (PCFI), el CEIB no va formular cap aportació tècnica o formal i només en va fer una de substantiva, que la Conselleria va desestimar. El Consell Escolar, a més, havia proposat directament la retirada del projecte de decret.

Va passar el mateix amb el decret que regula el polèmic Batxillerat d’Excel·lència, que preveu 70 places a Mallorca, 30 a Menorca i 30 a Eivissa. El programa separa els alumnes amb millors resultats acadèmics del sistema ordinari per oferir-los una formació més aprofundida. Els detractors han sintetitzat les seves crítiques amb una pregunta: "La gent estaria d’acord que es creàs un Batxillerat per a alumnes suficients?". La Conselleria, en canvi, defensa el programa en nom de l’atenció a la diversitat. En aquest cas, el CEIB també va formular una única aportació, de caràcter substantiu, que Educació va desestimar. Igual que en el PCFI, el Consell Escolar havia demanat la retirada completa del projecte.

El decret de menjadors i cafeteries presenta un panorama diferent. Dels cinc analitzats, és un dels que mostra més receptivitat per part d’Educació. El CEIB hi va formular 45 aportacions tècniques o formals i 81 de substantives. De les de fons, 31 varen ser estimades totalment, 8 parcialment i 42 desestimades. Així, gairebé la meitat de les aportacions substantives varen ser incorporades totalment o parcialment. En el projecte d’ordenació i currículum d’ESO, el CEIB va fer 58 aportacions tècniques o formals i 104 de substantives. D’aquestes darreres, 11 varen ser estimades totalment i 21 parcialment, mentre que 71 varen ser desestimades. Hi ha, a més, una aportació substantiva que la memòria d’anàlisi d’impacte normatiu no qualifica expressament com a estimada o desestimada.

Es dona veu, però no s'escolta

El Col·legi de Docents considera que aquestes dades apunten a una diferència clara entre la participació formal de la comunitat educativa i la seva capacitat real per modificar les decisions del Govern. "El CEIB sembla tenir una capacitat significativa d’incidència sobre la qualitat tècnica i el desplegament de les normes, però aquesta capacitat disminueix notablement quan les seves aportacions entren en conflicte amb decisions que defineixen el model educatiu impulsat pel Govern", assenyala l’informe.

L’estudi no conclou que les aportacions del CEIB siguin ignorades en tots els casos. Les Memòries d’Anàlisi d’Impacte Normatiu (MAIN) mostren que les propostes són examinades, contestades i, en nombrosos casos, incorporades. La diferència és que aquesta receptivitat és molt superior en les qüestions tècniques que en les decisions substantives, que es basen en l'experiència i el criteri professional de persones que estan en contacte cada dia amb la realitat educativa..

De fet, els dos projectes que presenten més receptivitat substantiva són precisament els de menjadors i cafeteries i d’ordenació i currículum d’ESO. En canvi, el contrast és màxim en els projectes que afecten opcions centrals del model educatiu, més ideològiques: concerts, PCFI i programa d’Excel·lència al Batxillerat. En aquests tres casos, les 42 aportacions substantives varen ser desestimades.

El mateix informe adverteix que l’anàlisi només inclou cinc projectes de decret i que aquesta hipòtesi s’hauria de contrastar amb més expedients, inclosos els projectes d’ordre. Tot i això, el Col·legi considera significativa la diferència entre el 59,7% d’acceptació de les aportacions tècniques i el 31,3% de les substantives.

La importància del CEIB

El Col·legi de Docents posa l’accent en la dimensió institucional del Consell Escolar. El CEIB és l’òrgan superior de consulta i participació dels sectors afectats per la programació general de l’ensenyament no universitari de les Balears. Per tant, no és un participant més en el tràmit d’elaboració de les normes, sinó l’espai institucional on estan representats els diferents sectors de la família educativa.

L’informe admet que el Govern té plena legitimitat per no assumir les propostes del Consell Escolar, perquè els informes no són vinculants. "La discrepància entre el Govern i el CEIB és perfectament legítima: els informes del CEIB no són prescriptius i no substitueixen la responsabilitat política i normativa del Govern", assenyala el document. Però el Col·legi considera que la reiteració d’aquestes discrepàncies en qüestions de fons és significativa. "El CEIB no és un participant més en el tràmit d’audiència, sinó l’òrgan institucional de participació de tots els sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears", afirma. Per això, el document conclou que "una divergència reiterada entre les propostes substantives i les decisions adoptades pel Govern és, per tant, una dada significativa per valorar no només l’existència formal dels mecanismes de participació, sinó també la seva incidència efectiva en la definició de la política educativa".