El Govern vol ofegar l'òrgan consultiu de la comunitat educativa: "Ho fa amb nocturnitat i traïdoria"

PalmaEl Govern pretén modificar el funcionament del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) sense informar-lo prèviament. El CEIB, màxim òrgan de participació de la comunitat educativa de les Illes Balears, ha rebutjat en diverses ocasions propostes de l'Executiu. El canvi es vol introduir mitjançant una esmena al decret llei que accelera projectes estratègics per a la transformació econòmica de les Illes Balears, tot i que el decret no té cap relació amb la funció consultiva educativa. L’objectiu és reduir els terminis del CEIB per emetre informes, un procés clau perquè pugui analitzar i fer aportacions sobre la normativa i projectes de la Conselleria d’Educació. Tot i que, habitualment, la majoria de propostes de contingut es desestimen i les de caràcter formal són les que sí que s'acaben incorporant.

Actualment, els informes ordinaris tenen un termini màxim de 60 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud i el ponent disposa de fins a 40 dies hàbils per revisar tota la documentació, preparar l’informe i lliurar-lo al president del CEIB. Posteriorment, la comissió permanent i el ple revisen l’informe abans de l'aprovació definitiva. La via d’urgència, reservada per a casos excepcionals, permet tramitar informes en un màxim de 20 dies hàbils, amb un termini fins a l'emissió de l'informe d'un mes.

La tasca del CEIB és exigent, perquè els informes impliquen revisar punt per punt tota la documentació, discutir aportacions amb tots els consellers i assegurar que l’informe final reflecteixi un consens sòlid sobre la política educativa de les Illes Balears. Alguns consellers recorden tramitacions maratonianes, com per exemple la del decret d’educació inclusiva que va impulsar el govern del Pacte i que la Conselleria d’Educació d’Antoni Vera va guardar dins un calaix per fer la seva propia normativa.

L’esmena popular estableix terminis més curts: el CEIB hauria de resoldre qualsevol consulta en un mes, mentre que els terminis per a casos específics serien de 30 dies hàbils. Aquests casos inclouen els avantprojectes de llei que el Govern presenti al Parlament, els projectes de decret i les ordres en matèria educativa i les normes generals sobre construccions i equipaments escolars. En el cas d’informes amb urgència, el termini es reduiria a 15 dies hàbils, tot i que en situacions de complexitat especial es podria sol·licitar una pròrroga al conseller competent. En cas que l’esmena passi el tall i s’aprovi, el CEIB tindrà tres mesos des de l’entrada en vigor de l’article 6 bis per adaptar el seu reglament intern a aquests nous terminis.

Es prepara la resposta

Les reaccions del CEIB no s’han fet esperar. Fonts autoritzades de l’òrgan han expressat la seva crítica amb contundència: “Ho fan amb nocturnitat i traïdoria, sense comunicar-nos-ho i sense cap consulta prèvia. Ara feim consultes legals, perquè consideram que aquesta modificació hauria d’haver passat pel CEIB. El que modifiquen és una llei educativa i, per aquest motiu, ha de passar pel CEIB i tenir l'informe preceptiu corresponent”. A més, afegeixen que “és vergonyós, perquè actuen d’esquena a la comunitat educativa, amb una actitud de menyspreu total envers la nostra tasca. No creuen en la participació. Pretenen fer el que volen sense donar peu a la participació efectiva”. Cal recordar l'entrevista de la presidenta del CEIB, Pepita Costa, amb l'ARA Balears: "La Conselleria fa política educativa sense escoltar la comunitat educativa i és un problema", va apuntar.

Especialistes i membres habituals del CEIB assenyalen que els terminis actuals ja són ajustats, perquè els ponents han de revisar tota la documentació, acordar les aportacions amb la resta de consellers i preparar-ne un informe complet. Reduir aquests marges de temps podria posar pressió sobre la profunditat i la qualitat de les revisions, tot i que el text permet excepcions en casos complexos.