Pepita Costa: "La Conselleria d'Educació fa política sense escoltar la comunitat educativa"

PalmaPepita Costa (Eivissa, 1967) és presidenta del Consell Escolar de les Illes Balears des del juny de 2021. La seva trajectòria està lligada a la defensa dels drets de les famílies i a la promoció d’una educació pública i de qualitat. Des que en va assumir la presidència, l’òrgan consultiu s’ha pronunciat en contra de mesures controvertides, com la creació de zones escolars úniques als municipis i el Pla de segregació lingüística.

La zona escolar única es va aprovar malgrat els avisos del Consell Escolar sobre el risc de segregació. Quin impacte real creis que tindrà aquesta decisió en la igualtat d’oportunitats?

— No neix d’una demanda de la comunitat educativa i ignora les necessitats reals del sistema. La Conselleria ha anat en contra del que defensam com a famílies i Consell Escolar: les polítiques educatives s’han de construir damunt el terreny. Sense evidències pedagògiques, la zona única menysté l’escola de proximitat i pot desplaçar l’alumnat amb criteris discriminatoris, com els punts per ser fills d’antics alumnes.

Se sap que hi ha centres sostinguts amb fons públics que seleccionen l’alumnat. Com es pot garantir una distribució equitativa?

— És evident que promoure la zona única fa que la competència no sigui neutral. La concertada té més marge per triar l'alumnat i per configurar un perfil socioeconòmic homogeni. El Decret d’escolarització parla d’una escolarització equilibrada per l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), també per motius sociolingüístics. Si elimines les zones de proximitat, desvirtues l’accés universal i equitatiu a l’escola pública, cosa que deriva en un model de segregació escolar. És una segregació que, al principi, no sempre és visible, perquè es disfressa sota la idea de la llibertat d’elecció de centre que defensa la Conselleria.

Els recursos que rep l'escola concertada creixen i la pública perd alumnes. Quin missatge envia això a la societat i a les famílies?

— La pèrdua de pes de l’escola pública no respon a cap motiu natural. És conseqüència d’un conjunt de decisions polítiques que afavoreixen la concertada per motius econòmics i ideològics. Quan l’Administració redueix la inversió a l'escola pública, manté infraestructures obsoletes o no abaixa ràtios, debilita el sistema públic. Això genera la percepció que l’escola pública no funciona prou bé. Aquest discurs interessat acaba empenyent moltes famílies cap a la privada i la concertada, mentre es carrega injustament contra l’escola pública.

Com valorau que la xarxa pública assumeixi majoritàriament l’alumnat més vulnerable? És sostenible a llarg termini?

— Des de fa un parell d’anys, els criteris d’escolarització reserven places per alumnes NESE tant a centres públics com concertats. Però no té en compte la matrícula viva, que és la que es genera durant el curs. És precisament la viva que genera més problemes. La matrícula viva es col·loca als centres on hi ha vacants. I quins centres tenen vacants? Els que tenen menys demanda. Això pot provocar una concentració excessiva d’alumnat NESE en alguns centres. Una alta concentració no hauria de ser un problema si aquests centres disposassin dels recursos necessaris, però, sovint, no és així. Inspecció Educativa ha de vetllar perquè tots els centres reservin les places. Animam a les famílies que, si detecten situacions injustes, vagin a Inspecció, que ha de fer la seva feina.

La dificultat per cobrir places docents s’ha cronificat i afecta especialment la vostra illa. De qui és la responsabilitat que poca gent vulgui anar a fer feina a les Pitiüses?

— El problema de l’habitatge i dels docents a Eivissa ve de lluny. Durant anys no s’ha planificat bé i la legislació ha estat massa permissiva, permet que l’habitatge es converteixi en un negoci. Això ha encarit els lloguers mentre els salaris no en segueixen el ritme, situació que empobreix la societat. Molts docents tenen dificultats per viure-hi: troben pis al novembre i els en fan fora al maig per la temporada turística. Cal actuar contra l’habitatge turístic i prendre decisions polítiques sobre quin tipus d’habitatge construir, si de luxe o accessible, pensant en les necessitats dels ciutadans i no només en interessos econòmics.

Creis que la societat és conscient de què suposaria quedar sense docents?

— És molt complicat. Ens n’adonam, però quan entra en joc l’avarícia, tot es distorsiona. Les normatives han de garantir convivència i societats justes. No podem viure pensant només que "mentre jo estigui bé, la resta no importa". Sense un canvi de mentalitat, no hi haurà docents, ni metges. És trist veure com s’han anat perdent les classes mitjanes: tot s’encareix, no hi ha habitatge en propietat, i això ens aboca cap a una societat molt més desigual.

Considerau que la política lingüística de la Conselleria garanteix un domini real del català per part de tot l’alumnat?

— El Pla de segregació no és compatible amb el principi de cohesió social, perquè introdueix mecanismes que trenquen la igualtat d’oportunitats i la convivència dins el sistema educatiu. Parteix d’una falsa idea d’elecció, perquè no totes les famílies tenen la mateixa capacitat d’escollir. L’elecció acaba reflectint i consolidant desigualtats prèvies, amb centres castellanoparlants i centres catalanoparlants. Això genera alumnat de primera i de segona i afecta la cohesió social. L’escola ha de ser el lloc on l’alumnat aprengui a estimar la cultura i la llengua del lloc on viu. L’experiència pedagògica demostra que els models d’immersió afavoreixen el plurilingüisme sense afectar el rendiment acadèmic. El pla pilot de llengua respon a una lògica de mercat, basada en el que “la gent vol”, però tenim una llei educativa, un Estatut d'Autonomia i una legislació europea de protecció de les llengües minoritàries que aquest pla vulnera.

El Decret de mínims ha quedat obsolet?

— Falta avaluació i falten resultats. Al Consell Social de la Llengua es va demanar avaluar l’alumnat a segon i a quart d’ESO per comprovar si es compleix la llei. Cal seguiment i avaluació objectiva. A Catalunya hi ha més fluïdesa a l’hora d’ensenyar la llengua. Aquí falten recursos, i això és una decisió política. Si volem cuidar la llengua, cal invertir-hi: programes d’acollida, suport lingüístic… Perquè sovint és l’alumnat més vulnerable que té més dificultats. Cal més pressupost per reforçar el sistema educatiu de les Balears i arribar al 6% del PIB. Hem de corregir un infrafinançament estructural de fa anys.

Com valorau l’arribada d’universitats privades a les Balears?

— La UIB ha guanyat molt de pes amb els anys i se l’ha de dotar adequadament. També s’hi ha de potenciar més la llengua, perquè no sempre es fa la feina necessària. En un sistema capitalista, si una universitat privada ve, és perquè hi veu un nínxol de negoci. És una empresa que vol guanyar doblers. L’Administració ha de decidir si vol defensar una universitat pública per a tothom o si, d’alguna manera, acaba externalitzant aquesta funció. Quan entrin les privades, molts alumnes hi aniran i la universitat pública en sortirà perjudicada. Ha de quedar clar que la universitat pública no és només un servei: és un pilar democràtic.

El Consell Escolar revisa tota la documentació de la Conselleria, però els seus informes no són vinculants. Se us té en compte?

— La percepció de molts consellers és que la tramitació normativa es fa massa aviat i sense diàleg previ. Això impedeix arribar a normatives àmpliament consensuades, encara que moltes vegades seria possible. Cal tenir el suport de les majories: docents, direccions, famílies, alumnat. Si no els tens en compte, pots legislar, però ho faràs amb un sistema rebutjat i sense garanties d’èxit. Si poses en marxa un programa sense el suport de qui l’ha d’aplicar, quina viabilitat té?

Educació demostra voluntat d'arribar a textos consensuats?

— La Conselleria abusa del procediment d’urgència i passa per les meses de participació de la comunitat educativa de manera superficial, sense temps real per revisar normatives, fer aportacions o establir un diàleg profund. Les meses es convoquen amb un sol dia de marge, fet que no és positiu. La Conselleria fa política educativa sense escoltar a la comunitat educativa i és un problema. Cada partit té la seva línia ideològica, però governar implica escoltar els ciutadans. Crec en una democràcia participativa que evita la desafecció i fomenta la implicació de tothom. Ara mateix, la sensació és que no hi ha obertura. Cal millorar molt la comunicació i les vies de participació.