El Batxillerat d'Excel·lència omple a Palma, convenç a Eivissa i fracassa a Menorca

PalmaEl Batxillerat d'Excel·lència impulsat per la Conselleria d'Educació començarà el curs que ve amb una resposta, ara per ara, molt desigual entre illes. El nou institut Llorenç Villalonga de Palma ja ha rebut 65 sol·licituds per a les 60 places inicialment previstes —que es podran ampliar fins a 70—, mentre que l'aula d'excel·lència de l'IES Algarb, a Eivissa, n'ha registrat 22 (per a 30 places). En canvi, a Menorca, el projecte ha despertat, de moment, un interès molt menor: només 11 alumnes han demanat plaça a l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó (30 places). Dels alumnes que han demanat plaça, el 90,48% provenen de centres públics. La matricula es manté viva.

Les dades les ha donat a conèixer aquest dimecres el conseller d'Educació, Antoni Vera, durant una jornada dedicada al nou programa, que es posarà en marxa el setembre. El projecte inclou la creació del nou institut Llorenç Villalonga de Palma i dues aules d'excel·lència, una a Maó i una altra a Sant Josep de sa Talaia.

Vera ha defensat que la iniciativa suposa "un pas decisiu" per reconèixer "l'esforç i el talent" de l'alumnat i ha recordat que altres comunitats autònomes, com Madrid, Castella i Lleó i Aragó, fa anys que despleguen programes similars. Segons ha explicat, el nou Batxillerat aposta per una metodologia centrada en la recerca, el pensament crític, el treball autònom i el desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i comunicació.

Pel que fa a l'organització del nou institut, el conseller ha explicat que el Llorenç Villalonga disposarà inicialment de vuit professors, tots funcionaris de carrera, mentre que a les aules de Menorca i Eivissa faran les classes el docents propis del centre. El gruix de la plantilla del Llorenç Villalonga ja està seleccionat i, durant el primer curs, alguns docents hi faran feina amb mitges jornades, una situació que Educació preveu completar progressivament.

El conseller també ha respost a les crítiques dels sindicats, que han qualificat el projecte d'elitista. "No és una mesura elitista", ha afirmat. Vera ha insistit que el programa forma part de l'atenció a la diversitat. "La grandesa de l'Educació és atendre tothom segons les seves necessitats", ha assegurat. També ha defensat que la iniciativa ha superat tots els tràmits administratius i de participació, inclosos el Consell Escolar de les Illes Balears i la Mesa Sectorial.

A més, ha justificat la necessitat del nou programa pels resultats acadèmics. "Parlam dels resultats de la Selectivitat, que no són bons; els de la convocatòria extraordinària tampoc ho són i els de les PISA tampoc seran bons", ha manifestat.

"No hi ha interrupcions ni problemes de disciplina"

La jornada també ha servit per conèixer l'experiència de diversos centres madrilenys que fa anys que desenvolupen programes similars. El director de l'Institut San Mateo de Madrid, Horacio Silvestre, ha defensat l'experiència del centre, un dels pioners en aquest model impulsat en temps d'Esperanza Aguirre, i ha assegurat que el projecte "no va ser improvisat". Segons ha explicat, va néixer com una resposta a la necessitat de millorar els resultats acadèmics i es va ubicar en un edifici que havia quedat buit des del curs 2006-2007. El centre va començar amb tres grups de Batxillerat i actualment disposa de divuit professors, dos dels quals fan feina a mitja jornada.

Silvestre ha rebutjat les acusacions de segregació que van acompanyar la posada en marxa del projecte. "Sempre es va dir que seria una iniciativa segregadora i, al final, no segregam ningú. El que feim és agrupar alumnes amb moltes ganes de saber", ha afirmat. En aquest sentit, ha insistit que els estudiants segueixen exactament el mateix currículum oficial que qualsevol altre alumne de Batxillerat, però el complementen amb activitats orientades a aprofundir en els continguts i fomentar la recerca.

Així, els horabaixes participen en seminaris i tallers, es preparen per a olimpíades científiques, fan activitats de teatre i elaboren un projecte d'investigació inspirat en la monografia del Batxillerat Internacional. El director també ha destacat el clima de convivència del centre, on, segons ha dit, "no hi ha interrupcions, ni problemes de disciplina", fet que permet que els alumnes treballin amb tranquil·litat.

Segons Silvestre, la satisfacció de l'alumnat és molt elevada, perquè "troben un lloc on poden estudiar allunyats del renou, amb alegria i sense pensar que els altres els miraran malament perquè demanen més o mostren interès per aprendre". També ha volgut desfer la idea que aquests programes estan reservats a alumnes amb altes capacitats. De fet, ha explicat que aproximadament una quarta part dels estudiants cursen la modalitat d'humanitats i ha posat com a exemple que la nota mitjana de l'assignatura de llatí supera el 9,5.

En la mateixa línia s'ha expressat el director de l'institut Diego Velázquez, un altre centre, també madrileny, amb aules d'excel·lència. Ha defensat que aquests programes també formen part de l'atenció a la diversitat i ha considerat "injust" qualificar-los de segregadors. Segons ha explicat, la majoria dels estudiants que hi accedeixen no tenen altes capacitats, sinó que són alumnes especialment motivats pels estudis i amb interessos acadèmics molt marcats.