Ismael Alonso deixa la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats i el substituirà una mestra de l'escola pública

PalmaIsmael Alonso deixarà de ser director general de Personal Docent i Centres Concertats, un càrrec que ocupava des del gener del 2024, segons ha pogut saber l'ARA Balears i han confirmat fonts pròximes al Govern. Abans, des del juliol del 2023, havia estat director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, una àrea que amb el canvi d'organigrama d'Educació el gener del 2024 es va dividir entre diferents càrrecs. Al seu lloc entrarà Joana Maria Cabrer, que assumirà Personal Docent i Centres Concertats. És professora de Matemàtiques a l'escola pública i regidora d'Educació a l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca). Aterrarà a la Conselleria en un dels moments de l'any en què Personal Docent té més feina: oposicions, adjudicacions de places a interins i la preparació del curs 2025-2026.

És llicenciada en Química per la UIB amb formació complementària com a tècnica universitària en Enginyeria Química i especialista universitària en Alimentació Humana. També ha obtingut el diploma d’Expert en Innovació, Metodologia Docent i Avaluació Aplicades a l’Educació pel centre superior d’estudis universitaris de La Salle. Amb una trajectòria àmplia com a docent de secundària, ha exercit en diversos centres educatius de Mallorca des de l’any 2007, entre els quals destaquen els col·legis Sant Antoni Abat, Mares Escolàpies, Sant Felip Neri i La Salle Pont d’Inca, així com els instituts IES Josep Maria Llompart i IES Puig de Sa Font.

Durant el mandat d'Alonso a Educació, han entrat en vigor els complements de difícil i molt difícil cobertura per als docents desplaçats, una mesura molt ben rebuda, però també es va produir el caos en les adjudicacions d'interins l'agost del 2024, que va tenir els aspirants desperts fins a la matinada. Tot en uns anys en què les vocacions docents han baixat, les llistes d'interins s'han buidat i s'ha registrat la ràtio mínima d'aspirants per plaça a les oposicions d'enguany.

També s'han introduït els psicòlegs educatius als centres de Secundària públics i als concertats. Ara bé, en el curs 2024 i 2025 no s'ha respectat la proporció en la distribució dels recursos. 39 psicòlegs han donat servei als instituts públics de Secundària, als centres d'FP i als centres d'Educació Especial de Secundària, mentre que 36 han atès els alumnes de Secundària dels concertats.

Mesura ben rebuda, però repartida de manera desigual

Tanmateix, hi ha una gran diferència entre el nombre de matriculats a uns centres i a uns altres. Els instituts públics tenien a principi del curs 2024-2025 un total de 32.141 alumnes de Secundària i els concertats, 15.479, segons les dades aportades per la Conselleria. I això, sense comptar els estudiants de Batxillerat, que són molts més a la pública que a la concertada, ni dels centres d'FP. En total, s’han atès 5.700 persones –entre alumnat, docents i famílies– mitjançant intervencions individuals i grupals adaptades a les necessitats de cada comunitat educativa. A banda, entre altres mesures, s'ha reforçat el suport a l'alumnat amb necessitats, una estratègia de la qual també s'ha beneficiat l'escola concertada.

El curs 2024-2025 també ha estat el primer en què ha funcionat el Protocol de Notificació d’Agressions a Docents de les Illes Balears (NADIB), des de la seva posada en marxa al novembre. Una vegada acabat l'any escolar, les dades a les quals ha tingut accés l’ARA Balears mostren que la Conselleria d'Educació ha registrat 88 notificacions, set de les quals s’han exclòs. Per tant, s’han comptabilitzat 81 dels casos notificats. Pràcticament la meitat dels atacs (el 45,67%) els cometen les famílies, i la resta (44 casos), els alumnes. No es tenen en compte les agressions entre professionals, que es notifiquen per altres canals.

Des dels primers moments del mandat d'Ismael Alonso, van ser moltes les veus del sector educatiu que van qüestionar la seva manca d'idoneïtat per dirigir l'àrea de Personal Docent. Ell, en compareixença al Parlament, es va defensar: "No som un deu en totes les qüestions i per això preferesc envoltar-me de gent millor que jo de la qual pugui aprendre dia a dia. Puc aportar la meva experiència en temes sindicals i en la negociació de conflictes, i també en prevenció de riscos laborals i formació. La meva intenció és deixar les qüestions tècniques per als funcionaris, que en són els especialistes i ens fan intel·ligents als polítics", va dir. "No som un deu, però en escola pública tampoc som un zero. Duia el 100% dels professors de Religió, que, que jo sàpiga, són de la pública, o no?", va afegir.