L’educació privada s'aprofita del 'boom' de l'FP: "Crear un cicle és fàcil i ràpid"

PalmaLa Formació Professional (FP) s’ha convertit en un dels grans espais de creixement de l’educació a les Balears, però també és un terreny on cada vegada guanya més pes la iniciativa privada. La demanda d’estudis professionals augmenta i, mentre la xarxa pública amplia places, professorat i cicles al ritme que pot, els centres privats aprofiten els forats que deixa una administració que necessita més temps per posar en marxa nova oferta. El resultat és que la privada ja no és un actor marginal dins l’FP. A Mallorca, de fet, ja té més presència que la xarxa concertada.

Les dades de la Conselleria d’Educació per a aquest curs dimensionen el creixement de l’FP. Hi haurà més de 21.000 alumnes i 14.479 places de primer curs –464 més que l’any passat i 1.507 més que el curs 2023-2024. La plantilla arriba als 2.088 docents, 81 més que fa un any i 359 més que fa dos cursos. També s’incorporen 25 cicles nous –cinc de grau bàsic, deu de grau mitjà i deu de grau superior– i dos cursos d’especialització. En total, l’oferta arriba als 136 cicles de 24 famílies professionals.

Aquest creixement no és exclusivament públic. A Mallorca, segons dades aportades per fonts oficioses, la xarxa pública suma 346 ofertes de cicles, davant les 74 de la concertada i les 76 de la privada, comptant els graus bàsics, mitjans i superiors. No es tracta de 346 titulacions diferents: cada centre on s’imparteix un mateix cicle es comptabilitza com una oferta. Així, si una titulació s’ofereix en cinc centres, suma cinc ofertes. A Menorca, l’oferta suma 51 cicles als centres públics, 3 als concertats i 1 al privat; a Eivissa, 68 als públics i 2 als privats; i a Formentera, 6 als públics. Segons la catedràtica i investigadora de la UIB Francesca Salvà –és la principal investigadora del Laboratori de Recerca i Innovació en Formació Professional–, aquest augment de l’oferta privada forma part d’un procés més ampli de privatització de l’educació. “L'FP està dins aquest paquet”, assenyala. A parer seu, la iniciativa privada creix “quan la pública no dona resposta a les necessitats de la població”. “Hem fet campanyes per dir que l'FP és molt important per augmentar el nivell educatiu de la població, però les administracions no han fet els deures. La privada ha vist aquí un nínxol”, afirma.

La velocitat és una de les claus

La Conselleria admet que hi ha famílies professionals on la demanda supera l’oferta disponible. El conseller d’Educació, Antoni Vera, assenyala especialment Sanitat, Administració i Gestió, Informàtica i Comunicacions, Activitats Físiques i Esportives, Serveis Socioculturals i la Comunitat, Electricitat i Electrònica i Transport i Manteniment de Vehicles. “Sabem que hi ha famílies en llista d’espera, però l’oferta es fa en funció de les demandes del mercat”, explica.

És en aquest punt on, segons Vera, apareix una de les claus de l’expansió privada. “A l’Administració ens costa activar graus superiors”, reconeix. Posar en marxa una nova titulació pública implica planificació, professorat, equipaments i, en molts casos, adaptar espais o crear-ne de nous. La resposta pot arribar, però no sempre al mateix ritme que la demanda. Vera ho exemplifica amb la sanitat. Si l’Administració amplia els estudis de grau mitjà d’auxiliar d’Infermeria, però no fa créixer al mateix temps altres especialitats de grau superior per fer a continuació, com les vinculades a l’àmbit dental i la parafarmàcia, “la privada veu el forat i hi entra”. L’augment de la iniciativa privada no respon necessàriament a la creació d’un mercat nou, sinó també a la capacitat d’ocupar espais on l’oferta pública encara no ha arribat.

El director general de l'escola de negocis ESERP, Xisco Enseñat, parla directament d’una oportunitat de negoci. “Desembarcar aquí és rendible”, assegura. A parer seu, “l’èxit dels graus i l’oportunitat de negoci hi són perquè la universitat no dona a l'abast, ni tampoc l’oferta d’FP pública”. "Crear un cicle privat és relativament fàcil i ràpid”, explica. Segons Enseñat, grups vinculats al sector educatiu han anat entrant a Mallorca perquè detecten una combinació de demanda d’estudis i necessitat de professionals. La formació relacionada amb el màrqueting, el desenvolupament web, la sanitat i el sector nàutic són alguns dels àmbits on veuen oportunitats.

El director del CIFP Juníper Serra, Manel Aragonès, també assenyala aquesta capacitat de reaccionar amb més rapidesa. La dificultat per crear nova oferta, diu, varia segons la família professional: no requereix el mateix una formació d’automoció i hostaleria, amb instal·lacions i equipaments específics, que una titulació que només necessiti aules i ordinadors. “Veim que la privada s'enfoca molt en àmbits com la sanitat i la informàtica”, explica. “El mercat professional necessita moltes mans”, afegeix.

Per part seva, la Conselleria continua ampliant la xarxa pública. En dos cursos, hi ha 1.507 places més de primer curs i s'hi han afegit 359 docents. Aquest setembre s'hi han incorporat 25 cicles nous. Entre les novetats, hi ha estudis de Sanitat Ambiental, un grau superior de Formació per a la Mobilitat Segura i Sostenible, una especialització en Cultius Cel·lulars i una nova formació vinculada a l’aprenentatge automàtic, la gestió de dades i l’entrenament. Aquesta expansió té també una dimensió social, segons el Govern. Vera defensa l’FP com una de les vies per reduir l’abandonament escolar prematur i donar una alternativa formativa a joves que no encaixen en els itineraris acadèmics convencionals. La taxa d’abandonament escolar prematur se situava en el 15,2% al maig, cinc punts per sota del 20,14% registrat el 2024.

També formació a distància

El negoci privat no està necessàriament en la creació d’una oferta completament diferent de la pública. Una bona part dels cicles que imparteixen els centres privats també existeixen dins la xarxa pública. La clau de la seva expansió és la manera d’oferir-los. Els centres privats han apostat amb força per l’FP a distància, especialment en els graus superiors. Aquesta modalitat permet captar alumnes que treballen o que no poden assistir a classe cada dia i amplia el mercat potencial més enllà de les places presencials disponibles.

Aquesta és una de les raons que expliquen que el creixement privat sigui especialment visible en els graus superiors, segons Salvà. L’oferta a distància permet arribar a un volum més gran d’estudiants i és més fàcil d’aplicar en aquests estudis que no en una FP bàsica, on la presencialitat i el component pràctic tenen més pes. Enseñat defensa que la flexibilitat és un dels seus avantatges. “La privada té més marge per reformular un grau per adaptar-se a allò que demana el mercat”, afirma.

La diferència entre xarxes no és només de velocitat i modalitat. També ho és de preu. Aragonès calcula que cursar un cicle en un centre privat pot costar entre 1.500 i 6.000 euros, mentre que en la pública el cost se situa aproximadament entre els 30 i els 160 euros i la concertada, damunt els papers, també es mou en els mateixos preus. “Pagar mils d'euros és poca broma”, adverteix Aragonès. La diferència és rellevant quan la demanda supera les places disponibles. En aquest cas, la qüestió no és només quants cicles té cada xarxa, sinó què passa amb els alumnes que no aconsegueixen plaça pública i tenen com a alternativa una matrícula que pot costar milers d’euros. "Hi ha una desigualtat social molt gran. Qui paga hi entra i, qui no, perd un any", lamenta. I posa sobre la taula una realitat: el calendari d’escolarització de l’FP pública i concertada és el mateix per a tots els centres, i la privada ho sap i aprofita l’avantatge per matricular alumnes abans que s’obri el període oficial.

Aragonès posa com a exemple els estudis de cuina. A centres de Calvià, Alcúdia i Sóller hi pot haver places sense cobrir, mentre que a Palma hi ha alumnes que es queden en llista d’espera. Alguns d’aquests estudiants acaben recorrent a l’Escola d’Hoteleria. “Ens arriben alumnes amb molt bona nota. Això fa que els que tenen notes mitjanes quedin fora”, explica. “El risc és que hi hagi alumnes que acabin a la privada perquè no entrin a la pública”, afegeix. El debat sobre la privatització de l’FP no és només una qüestió de nombre de cicles, sinó que també té a veure amb qui pot accedir a les titulacions més sol·licitades quan la capacitat pública no és suficient.

El paper de la concertada

La iniciativa privada no és l’única que ha crescut a la vegada que la pública. La xarxa concertada també té un paper important en l’expansió de l’FP. El president de la Sectorial d’Ensenyament d’UCTAIB i antic director d’una escola cooperativa, Kiko López, recorda que la Conselleria va demanar als centres concertats que ajudassin a ampliar l’oferta. “El ritme tan lent de l’Administració pública no permet desenvolupar-los i necessites el suport de les concertades; si no, no seria possible”, explica. Per als centres cooperatius, afegeix, l’FP també ha estat una via per crear llocs de feina i transformar els centres. “La finalitat és generar repercussió a la societat i al centre". Però López reconeix que l’expansió no sempre s'ha fet de manera ordenada. “Ara no creixeríem d’aquesta manera”, afirma.

La discussió no és si ha d’existir oferta privada. El sector privat defensa que l’oferta pública ha de continuar tenint el pes principal. “Que hi hagi oferta pública, bé; concertada, bé; privada, també”, diu Enseñat. Però hi afegeix: “Que tot depengui de la privada no és el millor”, diu. “Si fos públic, millor. La privada ha de ser complementària", hi insisteix.

Salvà situa les Balears en una posició intermèdia respecte altres comunitats autònomes. Madrid, Catalunya i el País Basc tenen un pes més elevat de la iniciativa privada en l’FP, en part per la presència de grans empreses de formació a distància que ofereixen estudis a alumnes de tot l’Estat. Les Balears comparteixen amb territoris com el País Valencià i Múrcia una presència significativa de la iniciativa privada.

Mentrestant, la Conselleria manté l’aposta per ampliar la xarxa pública. Aquest curs hi haurà més alumnes, més professors, més places i més cicles. Però l'Administració reconeix que hi ha famílies en llista d’espera i que posar en marxa determinades titulacions requereix temps. L’FP encara és majoritàriament pública a les Balears, però el negoci privat ja no és anecdòtic. A Mallorca, la privada supera la concertada. I, mentre la demanda continuï creixent, la qüestió no és només quants estudis ofereix cada xarxa, sinó fins a quin punt la capacitat pública és capaç d’absorbir-los i què passa amb els alumnes que en queden fora. L'FP ha passat de ser la germana pobre del sistema educatiu a ser la germana amb qui tothom vol compartir taula.