Carme Pinya: "Encara hi ha gent que estudia Educació per canviar el món"

PalmaCarme Pinya (Manacor, 1982) va assumir el deganat de la Facultat d'Educació el mes de novembre, en prendre el relleu de Miquel Oliver. Ja era vicedegana en l'anterior mandant i aposta per tirar endavant un projecte continuista que posi la formació docent al centre. Entre els reptes, aconseguir que la Facultat tingui el pols dels centres educatius i formar mestres capaços d'adaptar-se a un sector educatiu que de cada vegada és més divers i complex.

Com han estat aquests primers cinc mesos al capdavant del deganat? Quin balanç en feis?

— Entrar com a degana ha estat fàcil i difícil. Jo ja era vicedegana primera i vaig tenir l’acompanyament de l’anterior degà, Miquel Oliver, així que no tot era nou. L’entrada progressiva ho ha facilitat. Així i tot, la gestió té un punt complicat: quan ets degana, la responsabilitat és teva. El projecte és continuista i he agafat la batuta del que ja havíem començat. Hem mantingut gairebé tot l’equip amb l’objectiu de garantir la qualitat dels estudis i posar les persones al centre. Feim una gestió de proximitat, amb comunicació constant amb alumnat i professorat. Vivim en un context convuls i entenem la facultat com un projecte compartit: la Facultat som tots.

Quines són les necessitats més urgents que heu detectat?

— Cal consolidar línies iniciades. La relació amb centres educatius està consolidada, i ara volem reforçar vincles amb entitats socials, com ONG, fundacions i museus. Un altre repte és mantenir la qualitat dels estudis i desplegar el màster de professorat. Apostam per la transversalitat i la formació integral, incorporant temàtiques fora de les assignatures, sovint proposades per alumnes i professors. També hem millorat la coordinació docent amb equips més petits i seguiment més directe de l’alumnat.

Som prou exigents amb els futurs docents?

— No sé si s’hauria de parlar d’exigència, perquè el món ha canviat. La societat ha canviat tant que no sé si tenim un problema d’exigència o de focus. Ja no es tracta tant de saber-se els rius, com de fer gestió emocional i acompanyament. Els futurs mestres surten ben formats, n’estic convençuda, però necessiten adaptació i formació docent contínua.

S’estan graduant mestres que no haurien d’arribar mai a una aula?

— No ho crec. La formació inicial de la nostra universitat és de qualitat i capacita els professionals. Si no, seria complicat per mi fer aquesta feina. Formam mestres, educadors socials i pedagogs integrals amb responsabilitat, en una societat convulsa i incerta.

Hi ha centres educatius que alerten que els nous docents arriben amb pitjor actitud, amb menys vocació o preparació...

— Vull pensar que, si passa, és puntual. Esper que els mestres arribin formats, però hi intervenen molts altres factors que no només depenen de nosaltres.

La Facultat garanteix un nivell suficient de català entre els futurs docents?

— Crec que no titulam alumnes amb un nivell escàs de català. Ara bé, l’ús del català dins l’entorn universitari és diferent del que jo vaig viure com a alumna. Hem fet un estudi des de la comissió de model lingüístic per analitzar-ne els usos. El que volem és una radiografia de la situació per poder intervenir. Tenim molts alumnes que parlen en castellà, però dins la meva aula i el meu despatx, el català és la llengua vehicular. I també dins bona part de la Facultat.

Les noves fornades estan conscienciades en la preservació del català?

— Sí, però tenen una perspectiva diferent. Quan jo era alumna, la llengua era un combat central. I encara ha de ser un element de combat. Ara, però, a les meves aules, hi ha lluites feministes o de sostenibilitat que abans no hi eren. No s’ha perdut la lluita per la llengua, però l’alumnat ha canviat: combat altres coses i ho fa de maneres diferents. Nosaltres construïm des de l’ensenyament en català i explicam que els alumnes van a centres escolars on la llengua vehicular és el català. Alguna vegada, des dels centres, ens han dit que noten que els practicants parlen entre ells en castellà, tot i que a les reunions de pràctiques els recordam que la llengua vehicular és el català.

La Facultat d’Educació va ser pionera a implantar les proves d’accés a Magisteri tal com les coneixem. En la darrera edició hi ha hagut rècord d’aspirants, però també de suspesos. Com s’explica?

— Enguany hem tingut encara més aspirants que l'any passat, per damunt dels 900. Els suspesos encara no els sabem, perquè encara no hem examinat. Estam contents perquè és bo per a la professió. Tot i el discurs que el professorat està cremat, hem tingut rècord. Pot haver-hi un efecte de gent que s'apunta per assegurar el tir, però encara existeix estima per la professió i encara hi ha gent que estudia educació per vocació i per canviar el món.

Els resultats de proves com PISA o IAQSE són preocupants. S’han prioritzat massa les metodologies per damunt dels continguts?

— No es poden separar. Les metodologies necessiten continguts. No hem perdut continguts, els hem adaptat. Les metodologies actives poden incloure memorització o classes magistrals, clar que sí. El debat real és com aprenem i com ensenyam millor.

Sovint es diu que tothom opina sobre educació sense prou coneixement.

— L’educació ens preocupa i afecta tothom, però tots som també les famílies. Elles participen de l’educació. És molt difícil controlar el món educatiu perquè ens ocupa a tots. Tots formam part de la comunitat educativa i opinam. A mi m’agrada que, quan opinam sobre escoles o sobre formació, ho feim des del respecte i el reconeixement a la professió.

La intel·ligència artificial canviarà la manera d’ensenyar. Com s’hi està preparant la Facultat?

— Incorporar la IA al món universitari és un repte i un gran interrogant. La universitat ha obert un procés de reflexió i treballa qüestions com el plagi. Nosaltres hem creat una comissió amb alumnes i professors per analitzar l’ensenyament en aquest context. No ens preocupa tant la IA com saber ensenyar en un món on tindrà un paper central.