El comitè internacional qüestiona Palma 2031: "El projecte és insuficient i poc desenvolupat"

PalmaHa estat una de les preguntes que s’ha fet el sector d’ençà que l’Ajuntament de Palma va comunicar la seva intenció d’optar al títol de Capital Europea de la Cultura: en què beneficiarà al teixit cultural un títol pensat per atreure més visitants a una ciutat tan turística com Palma? I ara els experts internacionals que han valorat el projecte l’han resposta: “Queda clar que Palma no cerca augmentar el volum de programació cultural ni atreure més visitants, ja que en tenen prou en ambdós casos [...] i tot i entendre les circumstàncies i necessitats locals, el jurat es demana si el títol de Capital Europea de la Cultura és la millor plataforma per avançar en les aspiracions de la ciutat”. Així acaba l’informe fet públic aquest dilluns amb què el comitè, presidit per Tanja Mlaker, argumenta la decisió de descartar Palma de les candidates a obtenir el títol per a l’any 2031.

I tot i ser el primer punt en l’estratègia cultural del programa electoral de Jaime Martínez –“optarem a ser Capital Europea de la Cultura”, s’hi llegeix–, i tot i haver estat l’epicentre de totes les polítiques culturals desenvolupades per la regidoria encapçalada per Javier Bonet en les quatre pàgines de valoració dels experts, el concepte que més vegades s’hi repeteix és “poc desenvolupat”.

“El programa és insuficient i el concepte artístic i la dimensió europea estan poc desenvolupats”, és la conclusió general d’un panel d’experts que manifesta que “l’estratègia per vincular la infraestructura turística amb el programa cultural no està degudament explicada”. En aquest sentit, a l’apartat de valoració del contingut cultural i artístic del programa s’exposa que “a les descripcions del projecte no s’inclou informació sobre artistes, institucions culturals i altres col·laboradors, cosa que fa difícil preveure com es reflectirà a la programació”. A més de les dues meses d’experts presentades el juny del 2025, el projecte l'ha coordinat Antoni Riera, director de la Fundació Impulsa, que va ser també un dels encarregats de conduir la presentació al Ministeri el mes de març passat, juntament amb Sandra Seeling.

“Manquen objectius específics”

La valoració del jurat del projecte –presentat com un llibre de 68 pàgines, que s’ha distribuït als mitjans locals en la seva versió en anglès i no en català– destaca la intenció de transformar Palma en un “centre cultural dinàmic on es promogui la producció de coneixement, l’accessibilitat i la participació comunitària”, a més de projectes transformadors com Palma Culture & Innovation Bay i el Districte de les Arts. Així i tot, el comitè d’experts –format per deu persones, vuit d’elles designades per institucions europees– subratlla que “la relació entre el marc estratègic general i els projectes de Capital Europea de la Cultura no està clarament definida”. De fet, subratllen que “tot i que la visió a llarg termini és ambiciosa, manquen objectius específics més enllà del 2031”. A més, també conclouen que la manca d’informació concreta sobre com es preveu implicar artistes locals i institucions culturals “dificulta valorar com es reflecteix això en el programa i parlen de projectes descrits “de manera molt limitada”. “Tampoc queda clar si alguns projectes ja existeixen o es crearan específicament per a l’any del títol”, s’hi assegura. 

La participació, una de les senyes d’identitat del projecte segons els seus responsables, també queda clarament qüestionada a l’informe que s’ha fet públic aquest dilluns. “Els indicadors se centren en quantitats més que en impacte social mesurable”, “el procés participatiu inclou reunions [...], però no queda clar quins resultats concrets se’n derivaran” i “hi ha pocs detalls sobre com s’arribarà als grups més vulnerables”. 

La Fundació Palma 2031

Pel que fa a la possible gestió del projecte, el jurat, presidit per Tanja Mlaker, qüestiona el suport rebut pel Consell de Mallorca i pel Govern, “ja que només s’hi assenyala que han manifestat interès de cofinançar-ho” i puntualitza que “no queda clar quina part de les inversions tindran lloc tot i no rebre el títol, ni tampoc quines infraestructures són essencials per al programa cultural”. Segons va exposar el mateix Jaime Martínez, el pressupost previst per a Palma 2031 incloïa despeses operatives de 48 milions d’euros i 275 milions d’euros en inversions. I, de fet, l’Ajuntament havia anunciat la creació d’una fundació publico-privada, Fundació Palma 2031, per a la gestió de tots aquests projectes.

“El jurat considera que l’estructura de gestió proposada és complexa i pot derivar en superposició de tasques administratives”, es llegeix a l’informe, on també es parla de les incerteses que genera la manca d’informació respecte l’organització d’aquesta fundació. Les diferències en les inversions fetes fins ara en el projecte de Capital Europea de la Cultura a Palma i a les quatre ciutats que sí que han passat a la següent fase –82.800 euros a Ciutat entre el 2025 i el 2026, segons Bonet, i 750.000 a Càceres en el mateix període, per posar-ne un exemple– va ser un dels arguments que va fer servir el tinent de batle per a justificar que el projecte quedàs descartat. En tot cas, fonts de MÉS per Palma asseguren que el cost del projecte fins ara ha estat superior i que s’acosta als 100.000 euros.