Les camisetes verdes també es planten contra els atacs a l'escola pública

PalmaLes camisetes verdes han envaït la plaça de París de Palma. Més de 200 persones (500, segons l'organització), entre familiars, docents i alumnes, s’hi han concentrat convocades per la plataforma ‘La pública no es toca’, amb l'objectiu de protestar contra la desaparició progressiva de places escolars impulsada per la Conselleria d’Educació. “No es pot jugar amb l’educació i el futur dels infants i joves. No volem que hagin d’anar a escoles massificades. Tenen dret a anar a l’escola del seu barri. No volem que les famílies es vegin obligades a dur-los a escoles privades que no han triat, amb idearis que no comparteixen. Tenen dret a una educació pública de qualitat, i l'Administració té l’obligació de garantir un sistema educatiu de qualitat i amb l’equitat entre tot l’alumnat”, han reclamat els concentrats. En la mateixa línia, han exigit una xarxa educativa pública “forta, propera i suficient" per donar resposta a les necessitats socials d’escolarització de cada zona, “com obliga a l’Administració educativa l’article 104 de la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB)”.

Tot i la calor que ha fet avui a Palma, gent arribada de tot Mallorca s'ha sumat a la protesta, la primera de la legislatura contra la retallada de places a l'escola pública. "No volem una escola trencada, volem una escola viva"; "Vera, prou destrucció"; "Volem l'escola que vàrem triar"; "Vera, no trenquis el que funciona" i "Més educació i menys política", entre d'altres, han estat alguns dels cartells que els adults, però també els nins, han mostrat per reivindicar la seva posició.

El manifest ha recordat que l’IES Politècnic està en procés de desaparició per passar a ser un Centre Integrat de Formació Professional (CIFP). El curs vinent ja no hi haurà alumnat a 1r d’ESO. Amb això, la zona Palma Centre disposarà d'un institut menys per als nins que s’han de matricular a Secundària, procedents del CEIP Aina Moll, CEIP El Terreno, CEIP Gènova, CEIP Rei Jaume I i el CEIP Santa Catalina. La conseqüència serà que s'ompliran l’IES Ramon Llull, el Joan Alcover i, també, que la concertada s’aprofitarà de la desaparició de places públiques per augmentar el nombre de clients. “La xarxa pública es veu retallada i desmantellada de manera progressiva i silenciosa, i deixa enrere els principis d’equitat, qualitat i justícia social que haurien de garantir les institucions. És hora de posar els recursos on calen. És hora de defensar l’escola pública, que ajuda a teixir una societat més justa i integrada”, han defensat les entitats convocants.

Dret a l'escola pública de proximitat, denegat

Les famílies, ha reclamat la plataforma, tenen dret a una educació pública de qualitat al seu barri, “sense haver de dependre del cotxe, ni assumir costos afegits, ni veure’s obligades a escollir opcions no desitjades”. Aquest darrer és el cas del CEIP Castell de Santa Àgueda (Ferreries), on 11 famílies de nins de 4t d’Infantil que volien anar l’escola pública n'han quedat fora i, si volen escolaritzar els fills, hauran d’anar al centre concertat Sant Francesc, o provar sort a un altre municipi. Solucions per evitar-ho, n’hi havia, pel fet que el Castell de Santa Àgueda està disposat a obrir una nova unitat pública. La Conselleria d’Educació no ho ha acceptat.

A Palma, el CEIP Felip Bauçà també es tanca i l’alumnat es trasllada al nou CEIP Tramuntana. Per tant, de les 650 places previstes, només 200 (una línia) seran de nova creació. Una vegada reformat, l'edifici del Felip Bauçà es convertirà en el cicle 0-6 anys del CEIP de Pràctiques, que passarà a ser un macrocentre de tres línies per curs. “Els infants de la barriada de la Femu, que aquests anys han hagut d’anar a escoles enfora per la falta de places, ja no podran anar a l’escola del seu barri. I les noves famílies dels habitatges en construcció també es veuran expulsades del seu barri. A més, les altres escoles de la zona en patiran les conseqüències: massificació, pèrdua de qualitat educativa i la modificació imposada dels projectes educatius”, ha exposat la plataforma, en relació amb els problemes d'escolarització a l'antiga zona Palma B. Cal recordar que la zona de la Femu pateix un gran problema de places escolars. S’hi han construït molts edificis, però les instal·lacions educatives no van al mateix ritme.

A la Palma B ara s'hi afegiran 200 places noves d’Infantil i Primària, però queden anys fins que estigui acabat el nou institut previst darrere del Conservatori, al futur Districte de les Arts. De moment, els que ja hi ha (IES Josep Maria Llompart, IES Madina Mayurqa, IES Joan Maria Thomàs i IES Son Pacs) encara tindran més pressió escolar en un moment en què ja és extremadament alta. Actualment, i des de fa anys, els instituts esmentats tenen una línia que es van alternant. De manera que un curs comença, per exemple, al Son Pacs, l’altra al Madina, i així successivament. Aquesta realitat és determinada pel fet que a Palma fa 22 anys que no es construeix cap institut públic. El darrer fou l'IES La Ribera, l'any 2003. Pel que fa a escoles, ara arribarà el CEIP Tramuntana, però feia 20 anys que no se n'inaugurava cap, el CEIP Cas Capiscol (2005). En aquestes dues dècades la població escolar s'ha multiplicat, lligada al boom demogràfic.

Ara per ara, les entitats i sindicats que integren la plataforma són l'Associació de Famílies CEIP de Pràctiques, AFA CEIP Aina Moll, AFA IES Politècnic, AFA IES Joan Alcover, AFA IES Ramon Llull, FAPA Mallorca, Associació de directors i directores de Primària de Mallorca (Adipma), Assemblea de Docents del CEIP de Pràctiques, Assemblea de Docents de l'IES Politècnic, l'Assemblea de Docents del CEIP Santa Isabel, l'Associació de Veïnats La FEMU, UOB, Sindicat, Alternativa, SIAU, STEI, UGT, CCOO.