Platja de Palma: de gran projecte de reconversió a construir més places
Mentre que el discurs és que Balears està al límit, els hotels augmenten capacitat a ritme de ‘boom’
Fa més de 20 anys que es parla de reconversió de la Platja de Palma, la zona turística més important de Balears i la més antiga de la Mediterrània. I amb motiu. Alguns hotels tenen més de mig segle i bona part de la seva oferta d’allotjament i de totes les activitats i serveis ha quedat obsoleta no avui, sinó ja fa dècades. Si es repassa l’hemeroteca, es pot comprovar que els primers plans i projectes parlaven de reconvertir completament aquesta degana zona eliminant hotels i caminant cap al model que des de fa molts anys triomfa a les destinacions més joves, el resort. L’expresident Zapatero va arribar a anunciar una inversió multimilionària que havia de convertir la Platja de Palma en tot un referent i una experiència pilot per a altres comunitats autònomes, que a poc a poc es van trobant amb el mateix problema de l’obsolescència de les zones turístiques creades els anys 60. Per descomptat, i com sempre passa en el cas de Balears, d’aquella promesa pràcticament no en va quedar res. Va arribar Margarita Nájera i va posar en marxa tota una anàlisi de la zona, amb ambicioses operacions, amb creació de grans espais públics i altres somnis que eren molt senzills de pintar en un paper, però impossibles de dur a terme, com el temps ha demostrat. A més de gastar un autèntic disbarat en estudis, algunes de les propostes, com la d’esbucar les edificacions tradicionals, alçaren els veïns de la zona i posaren fi a qualsevol possibilitat d’actuació, si bé financerament aquell projecte era inviable des del primer moment.
Però d’aquells desitjos impossibles, d’aquell projecte pilot que havia de ser el mirall on s’havien de mirar les altres zones madures de l’Estat, la nova Platja de Palma ha acabat en l’enèsima versió de si mateixa. Davant la incapacitat del sector públic de promoure cap canvi i, sobretot, davant la cada vegada menor capacitat adquisitiva dels turistes, els hotelers, pragmàtics com ningú, decidiren que a curt termini l’única sortida era augmentar la capacitat. Varen aconseguir la legislatura passada que el Govern impulsàs una llei turística feta a mida de la seva necessitat, que no era altra que excepcionar-los urbanísticament, i el resultat és avui objecte d’un ampli reportatge en aquest diari. Un de cada tres hotels de la zona està ampliant la seva capacitat gràcies a una llei que el Pacte havia anunciat que reformaria. Segurament quan ho faci totes les obres estaran realitzades. El problema serà que, una vegada més, s’haurà actuat sense anàlisi, sense pensar en el futur. Mentre que el discurs empresarial i polític és que Balears es troba al límit de nombre de visitants i que el turisme va molt bé, els hotels augmenten capacitat. I a ritme de boom.