La difícil i necessària reforma del sistema de pensions
La ministra Fátima Báñez ha llançat un nou globus sonda sobre el sistema de pensions. Si la setmana passada va ser el torn del líder del PSOE, Pedro Sánchez, que va proposar un impost a la banca per fer front al forat de la guardiola de les pensions, ara la titular del ministeri de Treball ha suggerit que es pugui calcular la pensió -de manera voluntària- basant-se en les cotitzacions fetes durant tota la vida laboral, en lloc de computar-la a partir de les contribucions dels últims 21 anys d’activitat del treballador.
A partir de l’any 2013 es va començar a incrementar de manera gradual de 15 a 21 anys els anys de cotització que serveixen per calcular l’import total de la prestació i està previst que a partir de l’any 2022 comptin les cotitzacions dels últims 25 anys en actiu. La mesura proposada per Báñez podria afavorir aquells treballadors que han tingut cotitzacions elevades durant la seva vida laboral, però que en els últims anys s’han vist afectats per la crisi econòmica i per la baixada de sous que ha portat associada o s’han quedat sense feina.
La mesura arriba justament en un moment en què Ciutadans avança els populars a les enquestes, però té la virtut que pot servir per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu que experimenten els pensionistes. Un sotrac que es veu agreujat en exercicis com l’actual, en el qual l’IPC ha augmentat un 1,2% a Catalunya -un 1,1% a Espanya-, però les prestacions només ho han fet un 0,25%.
La proposta de la ministra, però, no resoldrà un dels principals problemes que té el sistema: que ja deu més diners dels que té. El mes de desembre passat la Seguretat Social va haver de tornar a recórrer al crèdit per pagar l’extra de Nadal. L’Estat va concedir un préstec de 10.000 milions a la Seguretat Social a principis del 2017 per fer front a les pagues extres, i va acabar l’any amb només 8.095 milions d’euros a la guardiola. També s’ha de tenir en compte que la despesa en pensions no para de créixer i ho ha fet més d’un 50% des del 2007. El sistema és insostenible i necessita una seriosa reforma a fons. D’una banda, millora l’esperança de vida i, per tant, els anys amb dret a pensió i, de l’altra, els nous pensionistes cobren prestacions més elevades perquè han cotitzat més. És necessària una reforma que faci viable el sistema i garanteixi prestacions dignes.
