Sa Nostra, la desaparició d’una caixa centenària sense cap explicació

La setmana que avui acaba ha acollit el judici per la via civil de la reclamació de 34 milions d’euros de la Banca Mare Nostrum (BMN) contra dos dels seus antics executius, quan aquests formaven part de la ja absorbida i desapareguda Sa Nostra. Els fets es remunten a 2007 i suposaren una inversió desafortunada que, segons l’acusació, es va fer sense el control i la rigorositat de l’anàlisi que mereixen aquest tipus d’actuacions, i més quan són en un territori, com és Miami, del tot desconegut per la caixa illenca.

Més enllà dels fets concrets, que són certament preocupants, la vista d’aquest procediment ha servit per comprovar com es feren determinats procediments a Sa Nostra i com funcionaven els seus òrgans de govern. BMN es va quedar el negoci bancari de Sa Nostra, però no vol que quedi impune un fiasco de 50 milions de dòlars, perquè està convençut que si s’haguessin practicat els estudis pertinents de risc, tal com diuen els pèrits, mai no s’hauria deixat una quantitat tan elevada per a un negoci que era inviable, just quan començava a esclatar la bombolla immobiliària.

No va ser aquesta, ni de bon tros, l’única llenegada de Sa Nostra, que es va dedicar durant un període de diversos anys a concentrar importants quantitats de doblers en el sector immobiliari, i va ser precisament aquest el motiu que va agreujar la seva situació quan aquesta activitat va caure de manera estrepitosa.

A més de demanar-se què feien els estalvis dels illencs a Miami i fins i tot en un projecte a Las Vegas sense que s’haguessin aplicat, com sembla, els principis de màxima prudència i anàlisi, també caldria qüestionar si una caixa d’estalvis ha de ser el principal pulmó d’un sector que, a Balears i a la Mediterrània, va acabar per sacrificar importants porcions del territori amb un model de negoci a curt termini que res té a veure amb la sostenibilitat ni amb la diversificació que necessiten les Illes.

Però també és necessari demanar-se, com a societat, què feien els representants de la ciutadania que formaven part dels òrgans de govern de Sa Nostra. Altres comunitats han aconseguit posar en marxa comissions d’investigació i han deixat en evidència que els consells d’administració no tenien les garanties de participació reals de la societat civil, sinó que eren rígidament controlats pels executius de la caixa respectiva. Aquest exercici, el de posar en marxa una comissió d’investigació parlamentària, es va intentar sense èxit la legislatura passada pel bloqueig del PP, i sembla que ara es podria tornar a intentar. Sens dubte, els illencs mereixem saber què va passar amb una caixa centenària. Com a mínim per aprendre de l’experiència.