El govern espanyol inclou els bancs estrangers amb sucursals a Espanya dins l'impost a la banca

MADRIDUna corrua d'esmenes parcials ha entrat aquest dijous al Congrés de Diputats, en concret al voltant de la proposició de llei que recull els nous tributs temporals a la gran banca i les energètiques i que PSOE i Unides Podem van registrar a l'estiu. Una de les novetats principals és que el govern espanyol preveu que els bancs estrangers amb sucursals a Espanya també es vegin afectats, segons es desprèn d'una de les esmenes presentades conjuntament pels dos partits dins l'executiu espanyol. Aquesta era una de les recomanacions que el Banc Central Europeu (BCE) va afegir a l'informe presentat la setmana passada en què valorava, de manera crítica, el nou gravamen.

En concret, l'esmena recull que l'impost a la gran banca no només afectarà les entitats de crèdit espanyoles en què el sumatori brut dels interessos i les comissions cobrades als clients sigui superior als 800 milions d'euros, sinó també les "sucursals establertes en territori espanyol d'entitats de crèdit estrangeres [...] amb independència de quina sigui la suma dels seus ingressos per interessos o comissions", segons es desprèn del text al qual ha tingut accés l'ARA. L'impost a la banca tindrà un tipus impositiu d'un 4,8% i s'aplicarà sobre les comissions i els interessos nets cobrats als clients. En concret, es grava el marge net d'intermediació de tots dos conceptes.

Aquest impost, així com l'impost a les energètiques, necessitarà prou vots del Congrés de Diputats per tirar endavant. Els socis habituals del govern també han presentat esmenes que ara hauran de negociar. ERC i EH Bildu plantegen que els impostos siguin estructurals. Ara bé, mentre que els segons són més exigents amb els tipus impositius a la banca, els primers obren la porta a estudiar gravar els beneficis extraordinaris, en línia amb el que ha plantejat la Comissió Europea i com demanen les energètiques, i no els ingressos totals. Una opció que també planteja el Partit Popular en una de les seves esmenes. A més, PNB i EH Bildu també volen que tots els impostos, inclòs el de les grans fortunes, es negociïn a la comissió mixta i s'adaptin a la normativa foral.

Impost a les grans fortunes

El govern espanyol ha aprofitat la presentació d'esmenes per introduir-hi l'impost a les grans fortunes o "de solidaritat" anunciat en el marc dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any que ve. Serà un impost temporal que estarà vigent durant dos anys, com els tributs a la banca i les energètiques, i que es recaptarà en els exercicis del 2023 i 2024. Segueix l'esquema de l'impost de patrimoni i gravarà el patrimoni net de les persones físiques superior als tres milions d'euros. L'objectiu del nou tribut és evitar que grans fortunes de comunitats com Madrid, on l'impost està bonificat al 100%, esquivin tributar pel seu patrimoni com es fa a la majoria de comunitats autònomes. El govern estima que afectarà uns 23.000 contribuents. Ara bé, algunes regions com Madrid ja han advertit que es "blindaran" contra el que consideren una "invasió de competències".