La pista francesa en la possible compra del Banco Popular

Barcelona“Seria molt útil i sensat tenir bancs paneuropeus i transfronterers dins d’Europa”. Amb aquestes paraules arrencava la setmana el governador del Banc de França, François Villeroy de Galhau, que és també membre del consell de govern del Banc Central Europeu. Les seves paraules arribaven just la setmana en què en els entorns financers han guanyat pes dos possibles candidats per provar de comprar el Banco Popular, el sisè d’Espanya.

Segons ha pogut saber l’ARA, BNP i Crédit Mutuel han mostrat interès a adquirir el banc que presideix Ángel Ron. El primer és un banc que tindria interès a fer banca comercial a Espanya, mentre que el segon és un vell conegut del Popular: Crédit Mutuel és un dels principals accionistes del Popular, amb un 3,95% del capital. Aquest percentatge els converteix en el tercer màxim propietari del banc que presideix Ron. Per davant només hi ha, amb un 9%, l’estructura creada per l’expresident Luis Valls Taberner i el magnat mexicà Antonio del Valle.

La relació entre el Popular i aquesta entitat francesa es va iniciar l’any 2012, quan tots dos van crear TargoBank. L’acord va consistir en la cessió, per part del banc espanyol, d’un centenar d’oficines a canvi del 50% de la nova empresa. Amb el temps, la part francesa s’ha acabat quedant amb un 51% de Targo i el Popular amb el 49%. A més, Crédit Mutuel ha acudit a totes les ampliacions de capital del Popular fins ara, i ha anat reforçant la seva posició al banc madrileny com també ho ha fet l’asseguradora alemanya Allianz.

Fonts del Popular, però, restaven importància a aquest suposat interès de les entitats franceses. “Fa molt que es parla de fusions, però el banc sempre ha reivindicat la seva independència”. L’entitat afegia que el consell del banc d’aquesta setmana ha servit perquè es reforci “el suport al president i a la seva estratègia”. L’última ronda de presentació de resultats del tercer trimestre a la banca ha sigut un veritable viacrucis per al Popular. L’entitat madrilenya s’ha vist despenjada del ritme d’un sector que tampoc no està per a grans alegries. El Popular està en el punt de mira de tot el sector financer des de fa molts mesos per la seva precària posició.

El banc que presideix Ángel Ron, en ple expedient de regulació d’ocupació i amb el conseller delegat cessat, va dir no a una compra per part del Sabadell aquest estiu. Les converses, com va explicar l’ARA, van ser serioses: el president de l’entitat catalana va aportar xifres que justificaven l’operació i va arribar a oferir a Ron un càrrec a la nova entitat. Però la resposta va ser negativa. Fonts financeres van explicar aleshores que el Sabadell s’esperaria, sabent que havia fet la seva part i comprenent que el següent pas en una possible venda del Popular sortirà del consell del banc, fortament dividit.

Aquesta setmana Expansión ha explicat que hi ha hagut moviments interns per mirar de derrocar Ron i diferents dits han apuntat que el Sabadell podria estar al darrere de l’operació. Però fonts de l’entitat catalana van negar amb rotunditat aquesta qüestió: “Vam fer el que havíem de fer i, si volen venir, ja vindran”.

Les possibles sortides

Segons els analistes, la compromesa situació del Popular obre la porta a només tres possibilitats. O bé opta pel Sabadell, o bé afronta una opa d’un dels grans bancs espanyols, o bé explora la possibilitat de ser adquirit per una entitat estrangera, cosa que a priori seria menys costosa en termes de consell d’administració i perquè l’equip de Ron mantingués la seva posició. Tot plegat haurà de venir avalat per Del Valle, que ja a l’estiu va donar ales a l’intent del Sabadell.

Per mantenir el seu precari equilibri al capdavant del banc, Ron haurà de demostrar una millora de la rendibilitat i impulsar l’aposta per un banc dolent que absorbeixi els actius immobiliaris no productius que el Popular va adquirir amb la ruïnosa compra del Pastor l’any 2011.