La regeneració del sòl, l’altra cara de la moneda

PalmaMentre que les grans xifres no deixen de ser preocupants, un grapat de projectes pioners, amb els pagesos i ramaders al capdavant, han sortit a camí de la degeneració del sòl. Bernat Randa té una finca a Felanitx on pasturen vaques a lloure, però no de qualsevol manera, sinó amb tota una estratègia que pretén combinar l’acció dels animals per enfortir el sòl. “I retornar-li els nutrients i l’aigua que li hem robat durant anys”, afegeix.

Quan els animals pasturen, dipositen femta i orina, les quals aporten nutrients essencials com nitrogen, fòsfor i potassi. Aquesta aportació natural de fertilitzants incrementa la matèria orgànica del sòl i en millora la capacitat d’emmagatzemar aigua. A més, la compactació lleu del sòl per l’acció de peülles ajuda a integrar aquests nutrients a les capes superficials del sòl. “Abans hi havia una obsessió a llaurar molt i de manera intensiva, i ara a poc a poc anam aprenent a combinar estratègies per afavorir l’enriquiment de la terra”, afirma.

A més, quan el pasturatge es gestiona amb rotacions curtes i intensives, es redueix l’erosió causada pel vent i la pluja, ja que el sòl queda parcialment cobert i les arrels de la vegetació residual mantenen l’estructura del sòl. “Tot plegat, ho combinam tenint en compte també les ara anomenades línies clau, uns petits solcs que anam fent en sentit perpendicular al pendent del terreny, per evitar que en cas de plogudes fortes l’aigua s’endugui la terra i els nutrients” assegura.

A les Illes ja hi ha més de vint finques que implementen projectes regeneratius integrals amb la presència d’animals i els resultats “són satisfactoris”. “Fins fa poc s’ha compensat l’extracció excessiva de la riquesa de la terra amb aportacions químiques; ara començam a veure que amb processos naturals i visió transversal, tots hi guanyam”, diu Randa.